diumenge, 24 de febrer del 2008

LA FELICITAT, DESESPERADAMENT


Avui llegeixo al suplement del diari El País, una entrevista al filòsof francès André Compte-Sponville on diu que "no és necessari creure en Déu per estar lligats a uns valors morals" (consideració que comparteixo) i qui a la pregunta "En el seu llibre, la felicitat desesperadament", defensa que per a ser feliç és millor desitjar únicament el que depen de nosaltres mateixos" , contesta:

"Els estoics distingien entre allò que depén de nosaltres i allò que no. I és millor desitjar allò que depén de nosaltres, perquè en aquest cas voler significa actuar i desitjar allò que no depén de nosaltres, significa esperar. Un troba més felilcitat en l'acció que en l'esperança perquè si desitges allò que no depén de tú, tindràs por a que no succeeixi. El camí cap a la felicitat és el camí de l'acció, de l'amor (que afegeixo jo, no és rés més que donar sense esperar)".

Molt sàbia i optimista reflexió.

2 comentaris:

  1. Bon dia i bon hora, Emili.

    Saps si existeix la versió en català del llibre en qüestió?

    Salutacions des de València

    ResponElimina
  2. Josep, crec que no està traduït al català. Ho he estat cercant i no l'he trobat.

    http://www.iberlibro.com/

    ResponElimina