FIRMIN: UNA RATA LITERÀRIA

Acabo de llegir "Firmin: aventuras de una alimaña urbana" que és la primera obra d'un veterà exprofessor universitari de filosofia nordamericà.

La editorial Seix Barral n'ha comprat els drets mundials d'edició per a tot el món i recolza el llançament amb recomanacions a la contraportada d'autors consagrats com Eduardo Mendoza y Rosa Montero.

Firmin és una rata que neix en el sòtan d'una llibreria de Boston en la dècada dels seixanta. Firmin és sent molt diferent que la resta de rossegadors i creix alimentat per l'addicció a la lectura. Això el farà ser un marginat del món de les rates, però per més que s'esforça per assolir característiques humanes com tocar un petit piano mai serà acceptat entre els homes.

Firmin és un desarrelat, un inadaptat que s'agafa al món de les lletres per tenir les forces necessàries per viure. Malgrat això, tot el món que l'envolta es desmoronarà completa i progressivament: morin les persones que ha conegut, desapareixen els seus espais vitals de referència i el ritme del progrés i dels nous temps destruirà el barri de la ciutat i les formes de vida d'abans. No és aquesta una de les veritats de la vida, veure com desapareixen les coses que més hem estimat fins que nosaltres mateixos desapareixem?

Un faula irònica i agredolça de la qual on deixo un fragment:

"Me preguntaba: "¿Será posible que, a pesar de mi dudoso aspecto, yo tenga un Destino?" Y con ello me refería a la clase de cosa que la gente tiene en los relatos, donde los hechos de la vida, por agitados y revueltos que discurran, al final se resuelven en una especie de pauta. Las vidas, en los relatos, tienen sentido y dirección. Incluso vidas totalmente desprovistas de sentido...En la vida real, ni eso consigue uno".