diumenge, 27 d’abril del 2008

BAND OF HORSES



Aquest grup de rock indie són un duo que va nàixer a Seattle (EUA) i tenen dos àlbums complets amb la discogràfica Subpop, Everything All the Time del 2006 i Cease to Begin del 2007 .

Destaca la veu del seu cantant i guitarrista, Ben Bridwell amb unes bones melodies que creen atmòsferes agredolces amb predomini dels instruments acústics. Tenen influències de Neil Young (canadenc) i de vegades recorden als Death Cab for Cutie o els Morning Jacket (nordamericans).


Us enllaço amb un video de la que posiblement és la seva millor cançó i que es titula Funeral.

dissabte, 26 d’abril del 2008

CoBra: Els colors de la llibertat



Amb aquest títol des del 6 de març fins l'11 de maig d'enguany s'exposa al Centre Cultura CaixaNova de Vigo una exposició d'una de les vanguardes més importants s en l'art europeu de després de la segona guerra mundial.

Un grup de pintors holandesos com Karel Appel, Constant i Corneille, junt altres artistes danesos i belgues van voler recuperar l'expressionisme i es van inspirar en el món dels nens, l'instint animal i el món visual de Miró i Picasso.
El nom del grup té orígen en les noms de les capitals dels països que van proporcionar autors: Copenahge, Bruselas, Amsterdam (CoBrA). La seva creació és antiformalista i absolutament allunyada del món figuratiu. El moviment neix l'any 1948 a París i té una curta durada ja que la revista que va editar el moviment va veure publicats vuit números fins l'any 1952.
Es pot dir que és el principal grup artístic europeu dels anys cinquanta i que la major part de les obres exposades a Vigo han estat cedides pel museu Stedelij Museum Schiedam s'Holanda.
(Fotografia, obra "composición" de l'autor Anton Rooskens. 1952)

dimecres, 23 d’abril del 2008

CONTES BREUS PER A LLEGIR EN EL BUS



Avui és la diada de Sant Jordi i la indústria del llibre va a tota vela. ja que les editorials, els llibreters, els autors, els compradors i fins i tot els lectors faran moure el món del llibre fins xifres que no es repetiran al llarg de l'any.
Molts d'autors i famosos del món de l'esport i la televisió ens presenten novetats, de vegades amb títols, continguts i portades disenyades de forma expressa per seduir a un ventall ample de població cap a la compra del llibre.
Avui, però, no parlaré de cap novetat sinó tot el contrari. Acabo de llegir en castellà un llibre titulat "Cuentos breves para leer en el bus" que és un recull d'aquesta entitat literària, sovint considerada menor, que és el conte. Són petites peces d'autors clàsics com Apollinaire, Chéjov, Kafka, London, Poe, Stevenson, Twain, Wilde i Guy de Maupassant entre d'altres.

La majoria d'aquests autors van viure al segle XIX, però, ens demostren que l'enginy és intemporal.
Ara que des del Departament de Cultura de la Generalitat, s'impulsa una interesant mesura de foment de lectura com és repartir el primer capítol de determinats títols editorials en els usuaris del transport públic, he trobat més que oportú recomanar aquesta selecció de contes per poder-lo llegir en el bus o on us plagui.
Com recorda l'autor de la selecció i del pròleg, Maximiliano Tomàs, periodista argentí, Poe va dir en defensa del conte el següent:
"Si una obra literaria es demasiado larga para ser leída de una sola vez, preciso es resignarse a perder el importantísimo efecto que se deriva de la unidad de impresión, ya que si la lectura se hace en dos veces, las actividades mundanas interfieren destruyendo al punto toda totalidad."

dimarts, 22 d’abril del 2008

L'ELEGÀNCIA DE L'ERISSÓ


Aquest llibre va rebre el Premi dels Llibreters francesos l'any 2007 i ha estat un éxit editorial al país veí. L'autora, Muriel Barbery, és una professora de filosofia que ens demostra que més enllà de la novela històrica o la ficció esotèrica , encara hi ha espai per la literatura en la seva funció més clàsica: tractar els problemes derivats de la condició humana.

Ambientada en una casa situada en un dels barris més senyorials de París on els veíns són grans burgesos i élits polítiques preocupades en gaudir d'un cómode nivell de vida, i on anar de compres es converteix en una activitat rutinària i l'esnobisme campa alegrement, dos personatges ens narraran una gran història plena d'intel.ligència i subtil sentit de l'humor.
Renée, una portera que amaga deliberadament la seva vasta cultura, superior a la dels "senyors" burgesos als qui serveix i Paloma, una adolescent que no troba sentit a la vida i s'ha marcat una data pel seu suïcidi, són els fils conductors de la història.
Tots dos personatges conflueixen gràcies a l'aparició en el veïnat del senyor Ozu qui provocarà un terratrèmol en el cor madur de la portera. L'agredolç sabor de la vida, però, farà que la desgràcia de Renée suposi la salvació de Paloma i és que de vegades, hi ha tresors per descobrir a l'interior d'altres persones que tan sols la nostra peresa i covardia provoquen la nostra falta d'interès per prescindir de l'exterior més superflu i endinsar-nos en el pinyol de l'altre.
Una història densa, plena d'interessants pensaments escrita d'una forma brillant, de la qual en deixo tres petits fragments:

"Nunca vemos más allá de nuestras certezas, y lo que es más grave todavía, hemos renunciado a conocer a la gente, nos limitamos a conocernos a nosotros mismos sin reconocernos en esos espejos permanentes. Si nos diéramos cuenta, si tomáramos conciencia del hecho de que no hacemos sino mirarnos a nosotros mismos en el otro, que estamos solos en el desierto, enloqueceríamos."

"He comprendido que yo sufría porque no podía ayudar a nadie a mi alrededor. He comprendido que sentía rencor por papá, mamá y sobretodo por Colombe porque soy incapaz de serles útil, poque no puedo hacer nada por ellos. Están en una fase demasiado avanzada de su enfermedad, y yo soy demasiado débil. Veo bien sus síntomas, pero no soy competente para curarlos, y eso me hace estar tan enferma como ellos, aunque no soy consciente de ello."


"La facultad que tenemos de manipularnos a nosotros mismos para que no se tambaleen lo más mínimo los cimientos de nuestras creencias es un fenómeno fascinante".

dilluns, 14 d’abril del 2008

EL CASTELL D'ALCALÀ DE XIVERT I LA SERRA D'IRTA



Dissabte passat vaig inscriure'm a una sortida excursionista, organitzada per l'empresa de guies de muntanya i turisme cultural, CATSUD (http://www.catsud.com/), a la Serra d'Irta, parc natural de la Comunitat Valenciana.

Pel matí, vam pujar a l'ermita de santa Llucía i San Benet des d'on s'observa una imponent vista panoràmica des d'Alcossebre fins Orpesa i on es divisen perfectament les illes Columbretes.
Més tard, vam baixar fins la platja de les fonts, al mateix Alcossebre, on es pot observar un fenòmen natural com és unes fonts d'aigua dolça que brollen a la mateixa platja.
Per la tarda vam pujar al castell de Xivert, d'orígen musulmà i antic recinte templer, atalaia privilegiada des d'on es pot divisar, cap un costat Alcanar i la serra del Montsià i cap a l'altre costat, les serres més al sud d'Orpesa, amb el poble d'Alcalà de Xivert als nostres peus i la seva imponent torre de la seva església de 65 metres d'alçada.
Us deixo una fotografia dalt de l'ermita de San Benet que ens van fer la gent de CATSUD.

diumenge, 13 d’abril del 2008

DESIG I PERILL


LLeó d'or al Festival de Venecia de l'any 2007 i dirigida per l'oscaritzat Ang Lee, ens narra una història d'un grup de xinesos que lluiten contra l'ocupació japonesa d'una manera molt concreta (les petites accions són poderoses).

Wong Chia chi és una actriu d'una companyia de teatre que commou amb les seves interpretacions als espectadors. És per això que un grup d'estudiants i membres del grup teatral planifiquen l'asassinat de Yee, un important col.laborador dels japonesos, sempre molt ben protegit.

Wong, es fa amiga de la dona de Yee i acabarà guanyant la seva confiança per acabar seduint-lo i exposar-lo als plans dels seus assassins.

A Wong li tocarà aguantar tota mena d'iniciacions i vexacions per aconseguir el seu objectiu, però, totes les seves vivències torturants i tortuoses l'acaben transformant...

Una bona pel.lícula, potser massa llarga ja que dura 156 minuts, que ens ofereix alguns moments brillants de passions obsesives i alienants i conflictes interiors humans.

divendres, 11 d’abril del 2008

EL MEU PAÍS NO ÉS TAN PETIT: ENTRADA NÚMERO 100





Malgrat el que deia Lluís Llach, en veure que les visions del meu país són tan diferents entre les gents dels diferents territoris i entre els veïns dels nostres municipis, em fa pensar que o bé el meu país no és tan petit o bé els nostres ulls són massa petits.





El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

Lluís Llach

divendres, 4 d’abril del 2008

APADRINAMENT DEL NOU ORGUE DE MONTSERRAT


Ara que estan de moda les invocacions a la Verge de Montserrat per tal que faci ploure, amb una barreja d'altruïsme i vanitat personal, ahir per la tarda vaig apadrinar un tub del nou orgue que es troba en fase de construcció. En concret vaig apadrinar el registre septinona de la zona cadireta.

L'abadia de Montserrat i l'obra social de Caixa Penedès van acordar l'any passat un projecte cultural que incloïa la construcció d'un nou orgue per a la basílica. L'obra social subvencionaria amb un mínim de 800.000 euros la construcció encarregada a l'empresa Blancafort, organers de Montserrat. El nou orgue disposarà de 63 registres amb 4230 tubs, farà 12,5 metres d'alçada, pesarà més de 12.000 quilograms i necessitarà 22.000 hores de treball.
Si enllaceu a http://www.abadiamontserrat.net/Noticies/catala/orguemontserrat.pdf, veureu l'abast colossal d'aquest instrument musical.
Les aportacions d'apadrinament les podeu fer a qualsevol oficina de l'entitat Caixa de Penedès i van des dels 50 euros fins els 10.000 i et donen dret a rebre un certificat, el carnet d'amic de Montserrat i inscriure el teu nom en la llista de donants.

La inauguració està prevista per desembre de 2009 i espero poder participar en aquest esdeveniment històric després d'haver posat el meu petit granet de sorra ( o de vent, tractant-se d'un orgue).