dilluns, 29 de desembre del 2008

LA LLISTA DE SCHLINDER

Aquests Nadals, com n'ha passat en d'altres, ens arriben males notícies de la terra on se'ns diu va nàixer Jesucrist. L'exércit israelí ha engegat un fort atac militar al territori palestí de la franja de Gaza amb un resultat de més de tres cents morts i més de mil ferits.
Els israelis acaben d'ordenar als periodistes que abandonen la zona ja que la consideren zona militar tancada. Què no passarà allí si ningú aliè al conflicte ens ho conta?
Per casualitat m'ha caigut a les mans la pel.lícula La Llista de Sclinder i l'he tornat a veure després d'haver-la disfrutat a la pantalla del cinema quan es va estrenar.
El conflicte palestí-israelí sembla irresoluble amb tots dos bàndols creuant acusacions de ser els culpables del seu perllongament, però si una cosa tinc ben clara és quina és la part més feble: el poble palestí. Faríen bé els israelís d'aprendre d'Oskar Sclindler quan en una escena de la pel.lícula dialoga amb l'oficial nazi sobre quin és el sentit del poder veritable i que no és altre que la capacitat de perdonar.
Oskar Schindler va nàixer en un poble de l'actual República Txeca i va morir a la ciutat de Hildesheim, a la Baixa Saxonia d'Alemanya l'any 1974, en mig de la més absoluta indigència després d'haver rebutjat pocs anys abans de morir l'ajut econòmic del govern d'Israel. Actualment està enterrat en un cementiri catòlic de la ciutat de Jerusalem.
Steven Spielberg va dirigir l'any 1993 (ja fa quinze anys, com passa el temps!) aquest drama bassat en l'evolució personal d'aquest personatge, ambiciós i astut i que ens retraten amb una elevada capacitat per a les relacions públiques.
Oskar Sclinder, interpretat per Liam Neeson, gràcies a les bones relacions que ha aconseguit amb els militars del règim nazi facilitant-los els desitjos i vicis més mundans (bon menjar, bona beguda, dones, música i festes) més la confiança forçosa d'un grup de jueus capitalistes que viuen al ghetto de Cracòvia i que s'han vist despullats dels seus béns, posarà de nou en funcionamet una antiga fàbrica metal.lúrgica per a produir subministraments per a l'exércit alemany.
L'arribada d'un nou oficial alterarà els plans d'Sclinder. L'oficial, interpretat magistralment per Ralph Phiennes, amb una mirada glacial que impressiona i genera terror és la reflex de la crueltat, de l'arbitrarietat i les contradiccions humanes (viu en un dilema constant entre complir amb els seus ideals de puresa de la raça i l'atracció que li desperta una dona jueua que li fa de criada).
Oskar anirà transformant el seu esperit, des de l'ambició i el lucre personal cap a la solidaritat i l'altruïsme amb què va aconseguir salvar de la mort segura a més de mil persones jueues.
Un altre paper destacat és el del comptable jueu interpretat per Ben Kingsley que amb la seva màquina d'escriure, full, rera full escriurà el llistat de persones que dona títol a la pel.lícula.
Amb una durada de més de tres hores (185 minuts) Spielberg va fer el més difícil que és aconseguir reunir d l'hora el reconeixement de la crítica, el públic i els premis cinematogràfics (va aconseguir 7 Oscars en les categories de pel.lícula, director, guió adaptat, montatge, banda sonora, direcció artística, banda sonora, direccó artística i fotografia).
La fotografia està realitzada en un blanc i negre perfecte, amb unes poques notes d'acoloriment com són les flames d'unes espelmes o l'abric roig d'una nena jueua i fins i tot les escenes finals a tot color del póstum homenatge dels supervivens davant la seva tomba.
Una obra perfecta en la ètica i la estètica, en el fons i la forma.
Obra mestra (*****)

diumenge, 28 de desembre del 2008

AUSTRÀLIA

Baz Luhrmann em va sorprendre amb la seva excel.lent Moulin Rouge, un musical frenétic en el seu ritme, apabullant des del punt de vista visual, meritori en les adaptacions de clàssics de la música pop i una modernització del seu gènere.
El mateix director ens presenta aquests Nadals la seva última obra titulada Austràlia, un melodrama épic, com diríen els castellans "a la vieja usanza".
Una aristòcrata anglesa interpretada per Nicole Kidman viatja a Austràlia per trobar-se amb el seu marit que es resisteix a vendre una explotació ramadera i retornar a Anglaterra a la companyia de la seva esposa. Però quan la refinada aristòcrata, després d'un viatge on comença a comprovar les dures condicions de vida d'aquelles terres, arriba a la finca , descobreix que el seu marit ha mort assassinat per una ferida causada per una llança, cosa que converteix en sospitós al rei Jorge, un aborígen australià.
Amb un grapat de colaboradors d'allò més variat (dos dones aborígens, un nen mestís, un comptable alcoholic i gras, un cowboi australià interpretat per l'actor Hugh Jackman (X-man) i un cuiner xinès) es veuran obligats a conduir un ramat vacú de més de 1500 caps, fins la costa, per poder vendre la carn a l'exércit australià que acaba d'entrar a la Segona Guerra Mundial. La principal dificultat no seran els deserts australians, sinó un terratinent molt poderós amb un gendre ambiciós i sense escrùpols.
Com si d'una coctelera es tractés, el director ens oferira aventures, amor, la màgia dels aborígens australians, escenes de guerra ab aviació i soldats japonesos, paisatges i ciutats australianes semblants a les dels westerns americans, un dolent molt dolent, un nen gairebé sense pare.... ho remena tot amb gairebé tres hores llargues de metratge i vet aquí, li surt Austràlia!!
M'ha agradat:
  • Tornar a veure una pel.licula amb cert regust a cinema clàssic.
  • Els paisatges del noroest austraià.

No m'ha agradat:

  • Una barreja forçada de géneres cinematogràfics.
  • La interpreació sobreactuda de Nicole Kidman.
  • La repetició cansina de la cançó "Over the rainbow" de la pel.lícula el Mago de Oz.
  • L'excés del metratge.
  • Els elements màgics entre l'aborígen rei Jorge i el seu nét ratllant el ridícul.

NOTA: Una pel.lícula per veure una tarda d'aquests Nadals i comprovar quant és de difícil tornar a fer cinema de tall clàssic que resulti prou convincent.

dissabte, 27 de desembre del 2008

MAMMA MIA

L'any 2008 ens va portar aquesta adaptació cinematogràfica del musical que s'ha vist als teatres de mig món basat en les cançons del grup suec Abba.
Sofie és una jove de vint anys que està a punt de casar-se i viu en companyia de la seva mare explotant un hotel rural d'una bonica illa grega.
Sofie ha crescut sense saber qui és el seu pare però descobreix en un diari amagat de la seva mare que hi ha tres homes que poden ser els responsables de la seva concepció. Aquesta notícia la trasbalsa i decideix, d'amagat de la seva mare, invitar a tots tres a la seva boda.
Aquests tres homes que no es coneixen entre sí arriben a la illa i comença aquesta fresca, alegre i vital comèdia-musical que compta amb unes divertides interpretacions on destaca la de l'atriu Meryl Streep. Un altre actor que podem escoltar cantant en format original és l'ex James Bond, Pierce Brosnan.
La pel.lícula compta amb algunes coreografies que et fan agafar ganes de començar a pegar saltets i moure els braços al ritme de les cançons que s'encadenen dels clàssics Abba, els quals van aconseguir en el seu dia un producte musical que els ha generat una enorme quantitat de diners en forma de drets d'autor durant més de 30 anys.
Els grecs poden estar enfadats a la pel.lícula ja que, en base als tòpics nacionals tan de gust dels americans, apareixen amb posats més propis de principis de segle XX, amb dones tapades amb mocadors al cap i robes pròpies de les nostres àvies i rucs carregats de eixos de llenya que són el principal mitjà de transport a la illa.
NOTA: Una pel.lícula senzilla, per veure de forma desacomplexada i deixar-se portar per l'energia vital dels protagonismes i oblidar durant una estona qualsevol preocupació.

dimecres, 24 de desembre del 2008

MONGOL

Temüjin, conegut arreu com Gengis Khan, va viure als segles XII i XIII en una època eminentment feudal i va aconseguir per primer cop unificar les tribus nòmades mongoles que amb el pas del temps es van expandir per l'Àsia central en un vast imperi que els va portar fins les portes d'Europa.
Ara ens arriba de mans del director Sergei Bodrov la primera part d'un projecte cinematogràfic que pretén ser una trilogia i que està basat en la biografia d'aquest gran guerrer.
Es tracta d'una coproducció de quatre països, Kazajistan-Rússia-Alemanya i Mongòlia, que va estar nominada als Oscars l'any passat en la categoria de millor pel.lícula de parla no anglesa.
La pel.lícula compta amb una molt bona fotografia que dona força als grans espais oberts de l'estepa mongola per oferir-nos uns paisatges que canvien al ritme de les estacions, de la neu, passant per l'herba verda i fins els matolls assecats.
Amb una durada d'un poc més de dues hores, les desventures de la infantesa de Temüjin ens portaran amb marcades elipsis històriques al principi de la forja d'aquest líder mongol en una narració amb un ritme ben calculat.
Les persones sensibles poden veure's impactades en les crues escenes de lluita molt ben coreografiades, doncs són molt explícites amb la sang i les ferides provocades per les espases.
Una pel.lícula que combina diversos gèneres com el biopic, el drama, l'acció, el western i el cinema bèlic, considero que de forma molt encertada.
Bona (***)

diumenge, 14 de desembre del 2008

JAMES BOND o JASON BOURNE

No sóc un fan especial de la saga James Bond, però no m'amagaré d'haver-ne vist unes poques.
Daniel Craig es va incorporar com a nou intérpret del personatge a la série creada per Ian Fleming, en la distreta i interessant Casino Royale, què em va deixar un bon gust de boca, tant com per veure ara la nova entrega de l'espia britànic amb llicència per a matar.
Si amb Casino Royale es va recuperar el millor esperit de la saga que havia caigut progressivament en decadència, ara amb Quantum of Solace, el director Marc Foster ens mostra una pel.lícula més pròpia de la saga "Jason Bourne".
Rodada de forma frenètica amb escenes d'acció que s'encadenen de forma vertiginosa, amb una càmera nerviosa en constant moviment; amb persecucions per terra, mar i aire; explosions, flamerades, trets i trencadisses; amb estades en diferents localitzacions internacionals (Itàlia, Haití, Àustria i Bolívia) he trobat un Bond despullat de la sensualitat, sentit de l'humor i flema britànica que ha caracteritzat al personatge.
A més a més, un dels altres atractius de la série, les famoses "xiques Bond" que ens ha deixat imatges com la de Halle Berri sortint de l'aigua del mar en homenatge a la també xica bond Ursula Andress, passen sense pena ni glòria. Algú troba realment prou atractiva a Olga Kurilenko per interpretar aquest paper? (La podeu veure a la fotografia i suposo que deu ser cosa de gustos).
Malgrat ha arrassat a les taquilles de cinema, no m'agradat aquest Bond espés, amb sed de venjança, ple de neguits, apagat i sense xispa malgrat es mogui com un boig abraçat d'una càmera a ritme d'amfetamines.
Dolenta(*)

dilluns, 8 de desembre del 2008

EL FRANQUISME I MONTSERRAT

Durant les últimes setmanes he combatit una determinada posició política que apostava legítimament per enderrocar el monument a la "Batalla de l'Ebro" que existeix al bellmig del riu Ebre al seu pas per Tortosa.
Un dels motius més utilitzats pels partidaris de la retirada és que va ser inaugurat l'any 1966 pel general Francisco Franco i que, malgrat en una ocasió li van ser retirats elements esculturals i commemoratius feixistes, tot el monument en conjunt demostra una clara simbologia franquista que seria contrària a la Llei de Memòria Història aprovada l'any passat a les Corts Generals.
Aquest cap de setmana, de forma sobtada, ja que el meu destí era la ciutat de Barcelona, vaig desviar-me per tornar a visitar el Monestir de Montserrat, doncs malgrat no sóc una persona religiosa és un dels indrets de Catalunya que m'agrada més.
L'abadia de Montserrat ha representat durant molts anys un lloc de trobada on l'espiritualitat i la cultura catalana han coincidit. Els abats de Montserrat, al menys des dels anys 60, han estat uns ferms defensors de la cultura i la llengua catalana, així com transmissors dels valors de tolerància en el sí de la societat catalana.
Doncs bé, en una sala propera a la cambra on es troba la imatge de la Verge de Montserrat, en una vitrina hi ha tres banderes. Una d'elles va ser ofrenada a la verge l'any 1939 pel terç de "Nuestra Señora de Montserrat".
Pels que no ho sàpiguen, aquest terç va ser una de les milícies carlines integrades dins de l'exércit franquista durant la guerra civil espanyola 1936-1939. Format gairebé exclusivament per catalans que van fugir de Catalunya, la majoria perseguits pel seu catolicisme, es van integrar en aquestes milícies, sigueren o no sigueren carlins i van tenir un paper destacat en la Batalla de l'Ebre, lluitant en pobles com Villalba dels Arcs, La Fatarella i Prat de Comte i en diferents línees de la Serra de Pándols.
El terç va patir nombroses baixes i ferits, la qual cosa va provocar en diferents ocasions la seva desfeta i posterior recomposició. També va ser la primera unitat franquista que va arribar al riu Ebre.
Acabada la Guerra Civil, el 8 d'octubre de 1939 els seus membres van pujar a Montserrat vestits amb els uniformes militars per donar gràcies a la Moreneta per la seva protecció. Finalment, el 26 d'octubre aquesta unitat militar queda dissolta.
L'abadia de Montserrat hauria de retirar la bandera d'aquest terç militar que reposa tan prop de la Moreneta? Significa que els monjos montserratins són franquistes per l'exhibició pública d'aquesta bandera?