diumenge, 20 de gener del 2008

BODIES: CRUES LLIÇONS D'ANATOMIA


Des del 17 de novembre de 2007 fins el 31 de març d'enguany (després d'haver-se prorrogat per dos mesos i mig), s'ha pogut i es pot veure per primer cop a Espanya l'exposició titulada "Bodies: the exhibition" en un espai del Museu Martítim a les Drassanes Reials de Barcelona.

Aquesta exposició va néixer al Japó l'any 1996 i ha voltat per nombrosos països com el Estats Unit, Mèxic, Brasil ,etc amb més de 11 milions d'espectadors.

A partir d'una tècnica que aconsegueix que vasos sanguinis, nervis, músculs i vísceres es fixen i solidifiquen amb un polímer de silicona, hom veurà totes les nostres estructures anatòmiques agrupades per sistemes: locomotor, digestiu, cardiorespiratori, nerviós i reproductor amb una realitat que arriba a ferir els sentits. Mostra d'això són els nombrosos comentaris que vas escoltant, molts relacionats amb els propis límits de la vida humana.

L'apartat ètic de l'exposició ens ha de fer reflexionar, però. En un panell parla de respecte i dignitat a les persones que s'exhibeixen, perquè malgrat el seu anonimat no hem d'oblidar que són persones reals. Recordo la polèmica que va haver-hi fa uns anys amb el negre de Banyoles. Ara se'ns diu que són cadàvers xinesos fruit de donacions voluntàries. En un país com la Xina on les associacions internacionals de defensa dels drets humans han mostrat seriosa preocupació per la relació entre les execucions de pena de mort aplicada a pressoners i l'existència de xarxes internacionals d'extracció i t ransplantament d¡'òrgans, el terme voluntarietat ens hauria de preocupar.

Les entrades a l'exposició no són gens barates, 16,40 Euros comprades al Servicaixa amb descompte del 20 % per ser soci del Club Servicaixa.

dijous, 17 de gener del 2008

MENJAR A VIGO: DE TAPA EN CEPA


Galícia té fama gastronòmica pel seu peix i marisc. A Vigo és atracció turística el Mercado de la Piedra amb les seves ostres, fresquíssimes, obertes a peu de carrer i que es poden degustar de peu o en un dels restaurants existents al petit carrer adjacent al mercat.
Però com sòl passar a gairebé tots els llocs, els paisans de la ciutat solen menjar en altres llocs que no són els turístics. Amb una recomanació d'un paisà vaig sopar al restaurant de Tapa en Cepa a Vigo.

Es tracta d'un local de planta baixa i un pis elevat amb parets nues de granit. La decoració escassa dona protagonisme a la pedra i a l'espai de taula.

La carta té una llarga llista d'entrants d'entre els quals vam escollir un plat de vieira i bolets, amb un cruixent de pernil. De segon, l'elecció va ser cochinillo confitat (excel.lent, tendríssim i cruixent per fora com manen els bons cànons) sobre un llit de patates estofades al forn que estaven gustossísimes com si estessin estofades amb caldo de carn. Un altre comensal, va començar secret de porc ibèric rostit que no estava tan a l'altura. De postre, un gelat de iogurt amb compota de mango, refrescant i sabrós.
La carta de vins és molt ampla i ben seleccionada, amb productes de la terra i d'altres zones d'Espanya. A destacar el fet que venen també el vi per copes. D'aquesta manera, podreu anar canviant de vi al llarg del menjar sense veure-us oblilgats a demanar copes senceres. Recomanable.

Restaurant De tapa en cepa.
Rua Ecuador, 18 36203 Vigo
Telèfon 986 473 757
(Fotografia de www.ojodigital.com)

dimecres, 2 de gener del 2008

FRANK LUKAS: AMERICAN GANSTER


Aquesta pel.lícula, basada en personatges reals com Frank Lukas (Denzel Washington), Ellsworth Raymond "Bumpy" Johnson (Clarence Williams III ) i Nicky Barnes (Cuba Gooding Jr.), desgrana durant més de dues hores i mitja l'ascensió i posterior caiguda d'un narcotraficant afroamericà durant els últims anys de la dècada dels seixanta i començaments dels setanta.

El director Ridley Scott ens mostra un món de xarxes de narcotraficants allunyada de les pel.lícules de mafiosos italoamericans. Policies corruptes, delincuents organitzats que assisteixen a missa el diumenge del bracet de la mare, ionquis, militars de la guerra del Vietnam que utilitzen les infrastructures de l'Exèrcit per importar heroïna omplen aquest retrat dels '70 molt ben ambientat.

Denzel Washington interpreta d'una forma convincent a un "gentleman" mafiós que té els seus propis valors: la seva heroïna, la blue magic és la més barata i menys adulterada del mercat, no es poden fer ostentacions en la vestimenta que cridin massa l'atenció, la família és el que realment importa, la paraula s'ha de complir.

Una bona pel.lícula que amb les seves nominacions als Globus d'or anticipa la seva nominació pels Oscars a la millor pel.lícula, director i actor principal.

(La fotografia correspón al real Frank Lucas)