dilluns, 28 de setembre del 2009

WORD ON A WING

De l'extensa discografia de David Bowie els àlbums que triaria són Hunky Dory, de l'any 1971 i Station to station de l'any 1976. Station to station és un petita joia musical amb 6 cançons (uns 40 minuts) que va grabar en la època en que l'alter ego de Bowie era Thin White Duke (El prim duc blanc) amb una greu addicció a la cocaïna i altres estupefaents.
L'àlbum compta amb cançons amb molts d'arranjaments musicals, amb tocs de rock, soul i funk, i que ha aguantat molt bé el pas dels anys amb sons força contemporanis. Us deixo el video de la cançó Word on a wing, una delicia de cançó lenta.

diumenge, 27 de setembre del 2009

DAVID BOWIE I EL PUNK

David Bowie és un músic al qual sempre he admirat. La seva llarga trajectòria musical, els seus canvis d'estil musical, la seva capacitat de reinventar-se, el fet d'haver viscut en el món de la droga i haver sortit vencedor, el seu port, la relació amb la seva dona Iman fóra de la premsa del cor, la dignitat personal amb el pas dels anys... Un dels seus millors àlbums es titula Hunky Dory i es va editar en un llunyà 1971. El moviment punk va sorgir a meitat desl anys 70 (un dels seus principals expositors, el grup britànic Sex Pistols va començar l'any 1975). Però a l'any 1971, David Bowie, ja incloia dins de l'àlbum Hunky Dory la cançó Queen Bitch de la qual us deixo el video. Aquests ritmes de guitarra, aquestes botes roges que calça, l'entonació de les lletres... no és punk?

INGLOURIOUS BASTERDS (BSO AMB DAVID BOWIE)

Encara estic en digestió de la última pel.lícula de Quentin Tarantino, Inglourious Basterds que comentaré un altre dia.
El director nordamericà sempre ha utilitzat les seves pel.lícules per realitzar bandes sonores amb temes musicals antics. En la seva última producció ha fet una banda sonora amb temes de bandes sonores d'autors, entre d'altres, com Ennio Morricone o Charles Bernstein.
Un dels temes que ha rescatat és del cantant David Bowie titulat Cat People (Putting Out The Fire) de la banda sonora de la pel.lícula Cat People dirigida l'any 1982 per Paul Schrader.
Us deixo el video d'una interpretació en directe del propi David Bowie.

dimarts, 22 de setembre del 2009

VITRUVI

Amb el nom de Vitruvi funciona des de l'any 2005 un grup nascut a la comarca de la Ribera d'Ebre i format per cinc membres originaris dels pobles de Ginestar i Rasquera que fan pop cantat en català amb clares influències britàniques, especialment dels grups Coldplay i Radiohead.
Fins el moment han editat un únic àlbum de l'any 2008 titulat Musica Global.
Us deixo el video de la cançó Jo no em vull fer gran.

dissabte, 19 de setembre del 2009

XEIC!

Xeic! és un grup musical de les Terres de l'Ebre composat per gent de Rasquera i del Perelló que va nàixer l'any 2008, malgrat el projecte s'havia anat cobant des de l'any 2000 amb canvis en la formació i en el seu estil musical.
Avui practiquen una barreja de reagge, rock, patxanga i ska (rural diuen ells per marcar clarament els seus orígens). Les seves lletres parlen de coses del nostre territori i els seus directes són absolutament festius.
L'any 2008 van editar el disc que porta el nom del grup i enguany han editat un nou àlbum que porta per nom Birla.
Xeic!

dijous, 17 de setembre del 2009

UP

La última pel.lícula de la companyia Pixar Animation Studios (que pertany al grup Walt Disney) es titula UP.
Després de Toy Story, Buscando a Nemo, Ratatouille i Wall-E (entre d'altres) la companyia Pixar està demostrant que gairebé cada nova pel.lícula és una obra mestra.
El curtmetratge sobre la creació celestial de les criatures que s'exhibeix abans de la pel.lícula és una delícia, animació pura sense paraules, que et fa riure profundament.
UP manté aquest nivell de maestria tècnica de l'animació en 3D i a banda ens conta una història d'aventura plena de sentiments, amb els habituals tocs d'humor de la companyia i amb moments de profunda tristesa.
Amb una tensió adequada és una obra poètica que tracta del sentit de la vida, de l'amor, de la mort, dels somnis perduts, del poder de la voluntat, de la solidaritat, de l'ecologia. Una obra excepcional per a menuts i grans.

LA SERRA D'ESPADÀ

La serra d'Espadà és un parc natural situat a l'interior de la província de Castelló entre les conques del rius Millars i Palància.

Amb 31.000 hectàrees de superfície, abarca 19 municipis dels quals 11 tenen tot el seu terme municipal dins del parc natural. D'orografia montanyosa i plena de frescos barrancs, el seu pic més alt és el de La Ràpita amb 1.106 metres d'alçada.

Pel que fa a la seva flora, destaquen els seus boscos d'alzina surera, els més extensos de tota la comunitat valenciana i els de pi pinastre, introduït en les repoblacions forestals al litoral mediterrani per ser de creixement ràpid, però a la vegada molt resinós i per tant molt pirófil.

Alguns dels pobles que es troben dins del parc natural són Ain, Eslida (que es publicita en els seus cartells com "fiel a sus aguas, corcho y miel), Xóvar (on es troba l'embotelladora "Aguas de Chóvar"), Alcúdia de Veo o Vilamalur.
Us deixo una imatge del poble d'Ain, possiblement el més bonic de tota la Serra d'Espadà.

dilluns, 14 de setembre del 2009

L'ALT MILLARS

L'Alt Millars és una comarca de parla castellana situada a l'interior de la província de Castelló i per on discórre el curs alt del riu Millars (en castellà, Mijares).
És una comarca montanyosa amb boscos de pins, sabines i alzines sureres, fortament despoblada, tacada de pobles petits (Fanzara, Tormo, Ludiente, Arañuel, Toga, Villamalur...) i que amb gairebé 700 quilòmetres quadrats de superfície comarcal tan sols comptava l'any 2000 amb 4.167 habitants.
La seva capital administrativa és Cirat (256 habitants censats l'any 2008), però el poble que està aconseguint de forma tímida augmentar el seu nombre d'habitants i fa de motor turístic de la comarca és Montanejos (618 habitants l'any 2008).
A Montanejos hi acudeix un turisme que busca tractaments termals, també aquells amants de la natura que volen seguir els nombrosos recorreguts de senderisme i descobrir índrets d'interès que existeixen, però fonamentalment nombrosos aficionats a l'alpinisme per les seves parets verticals de roca.
Com a llocs d'interès, hi ha prop de 5o fonts de les quals destaca la de Los Baños; la Cova Negra, una gran cova on es van trobar vestigis humans de l'edat del ferro, el barranc de la Maimona i els coneguts com estrets de Montanejos als quals es pot accedir per la carretera que puja des del poble de Montanejos al pantà d'Arenoso.
A la fotografia podeu veure una panoràmica dels estrets de Montanejos per on flueix el riu Millars encanonat i envoltat de parets verticals de roca de més de 100 metres d'alçada.

dijous, 10 de setembre del 2009

CLAN OF CYMOX

Clan of Cymox és un grup musical nascut a Amsterdam l'any 1984 de música gòtica (Dark wave/Ghotic rock), amb una forta component de música electrònica que ha tingut una dilatada trajectòria musical, doncs l'any 2006 van editar un àlbum titulat Breaking point L'àlbum més reconegut pel públic i la crítica es titula Medusa i es va editar en un llunyà 1986. Us deixo el video de la canço Medusa de l'àlbum que porta el mateix nom.

diumenge, 6 de setembre del 2009

JULES ET JIM

La corrent cinematogràfica nominada Nouvelle Vague ens va deixar algunes pel.lícules trencadores en els aspectes formals (avui en canvi semblen absolutament ingenus i totalment superats) i morals com per exemple la titulada Jules et Jim, dirigida l'any 1961 pel director francès François Truffaut.
Jules i Jim són dos amics, bohemis i en aparença benestants, amants de les converses, de la literatura, de les dones i de la bona amistat, lligam indestructible que es veurà sotmès a proves tan fortes com la distància, la guerra en bàndols oposats i l'amor comú a una dona, Catherine, interpretada per Jeanne Moreau.
La història comença l'any 1907 i transcórre fins després d'acabada la Primera Guerra Mundial entre la ciutat de París i la vida tranquil.la de les campinyes franceses i alemanyes.
Catherine és una dona amb un esperit lliure, capritxós, de voluntats canviants i d'alguna manera permanentment insatisfeta que utilitza a Jules, a Jim i altres homes per aconseguir un precari equilibri emocional, amb la connivència i consentiment de la parella d'amics.
Els triangles amorosos es diu tendeixen a ser inestables i malgrat els personatges gaudeixen de moments d'alegria primària, estats de felicitat i ganes rabioses de viure la vida, es complirà la regla d'inestabilitat.
Jules et Jim, rodada en blanca i negre, és una pel.lícula estranya, disparatada, amb una base literària molt marcada i que s'anticipa a la rebeldia del maig del 1968 amb l'exposició oberta d'unes relacions entre dos homes i una dona no sotmesa que trenca amb qualsevol convencionalisme.

POR A LA TECNOLOGIA?

L'escriptor i blocaire Jesús Tibau va penjar ahir aquest video satíric de la por als canvis tecnològics i les justificacions absurdes que sovint alguns donen per resistir-se al canvi. El recomano. És humor en estat pur.

dissabte, 5 de setembre del 2009

COLDPLAY A BARCELONA

Un cel tapat que deixava caure algun borrim d'aigua no va deixar veure la lluna plena fins gairebé el final del concert de Coldplay que es va celebrar ahir per la nit a l'Estadi Olímpic de Barcelona.
Amb les entrades esgotades des del mes d'abril d'enguany, l'estadi es va omplir de gom a gom amb prop de 65.000 persones que van desbordar a l'organització en els accesos, amb monumentals cues per entrar i que van provocar que el concert comences amb 20 minuts de retard, doncs no hi havia pogut entrar tothom a les 21.30.
Coldplay és un grup que amb quatre LP's al mercat, l'últim d'ells de l'any 2008 titulat Viva la vida or death ant all his friends, s'ha guanyat el fervor del públic, aconseguint amb pocs anys i una relativa escassa producció, que els seus directes ompleixen estadis, cosa a l'abast de molts pocs artistes, alguns d'ells consagrats per molts més anys de trajectòria musical.
Amb un montatge no gaire espectacular (encara tinc a la memòria l'escenari del concert d'U2 al Camp Nou del dia 2 de juliol d'enguany) el concert va durar un poc menys de 2 hores amb falles de so que van fer que el cantant Chris Martin demanés disculpes i prometés el repartiment d'un CD amb un inédit concert en viu del grup, que jo no vaig veure.
Amb intervencions amb castellà i una en català (Bono d'U2 que tant d'amor prodiga a Barcelona no va dir en el seu concert ni un trist "bona nit") i una escenografia preparada per la gravació anunciada d'un DVD del directe, amb pirotècnia, confetis, globus grocs volejats pels espectadors en la canço Yellow, tres onades a les grades amb la llum de les pantalles dels telèfons mòbils impulsades per les indicacions del cantant, dos blocs de cançons en acústic amb Chris Martin tocant el piano i un Billi Jean, també acústic, que va provocar el deliri dels espectadors totalment entregats i que van reclamar els bisos corejant la melodia de la canço Viva la Vida, omnipresent en reportatges de televisió i victòries d'enguany del Barça i que en sortir del concert es podia escoltar per tot arreu, cantada amb més o menys fortuna.
Avui he llegit diferents crítiques del concert, n'enllaço algunes, i la que he trobat més ajustada al meu parer és la del diari digital de la Vanguàrdia. No sé si serà que em faig vell o es que és difícil que em venguin una "moto".
Us deixo un enregistrament de la interpretació de la cançó Yellow. Perdoneu la deficiència de la imatge i del so, però el meu aparell no dona per més.