dilluns, 30 de juny del 2008

LA FORADADA EN LLUNA PLENA


El passat 21 de juny de 2008 el Club Centre Excursionista La Foradada de la Ràpita va organitzar la Xa Sortida a la Foradada en Lluna Plena.

Al voltant de les 19,15 vam començar la caminata des de l'àrea Recreativa de la Mundana, pujant pel camí de Mataredona i passant pel cocó de Jordi, la Font del Burgar, la Rueda, les Faixes llargues fins arribar a la Foradada.

L'éxit de participació va ser gran doncs van formalitzar la seva inscripció prop de 550 persones. Havent arribat a dalt de la Foradada, des d'on es gaudeix d'unes impressionants vistes de la península del Fangar, vam sopar i vam esperar que es fés de nit per veure la lluna plena il.luminant la badia dels Alfacs.

La lluna plena es va endarrerir, doncs feia uns pocs dies que s'havia superat la fase de lluna plena, i per això molts d'excursionistes vam començar la baixada al voltant de les onze. Una llàstima, doncs fa dos anys, també havia fet aquesta sortida i la lluna plena va sortir abans de les onze oferint una preciosa postal nocturna.

El camí de baixada el vam fer pels Masos abandonats de Mata-redona, en plena nit, amb la llanternes al front que et permeten caminar amb força seguretat.

Més tard de la 1,00 de la nit, vam arribar un altre cop a l'Àrea recreativa de la Mudana on l'organització ens va obsequiar amb beguda i pastes.

Una excursió que val la pena però que està arribant al màxim de la seva capacitat, doncs quan vam arribar a dalt la Foradada, més de cinc-centes persones vam estar força atapeïts.

diumenge, 29 de juny del 2008

L'ASOMBRÓS VIATGE DE POMPONIO FLATO


Mitja hora abans de que el país es paralitzi davant dels televisors per culpa de la final de l'Eurocopa de futbol he acabat de llegir la última obra de l'escriptor barceloní Eduardo Mendoza.

Encara recordo com vaig gaudir llegint el seu llibre de l'any 2001, "la aventura del tocador de señoras" que des d'aquí també recomano doncs conjuga la bona escriptura amb un exquisit sentit de l'humor.

L'asombrós viatge de Pomponio Flato és un llibre curt (no arriba a les dues-centes pàgines) i de fàcil lectura que es basa en una recreació lliure de la vida del nen Jesús i de les persones del seu entorn com el seu pare, Josep el fuster, la seva mare Maria, el seu cosí Joan, el seu oncle Zacarías en el marc históric d'un Israel infiltrat pel poder de Roma amb les seves legions incloses.

Però lluny del rigorisme históric de les Sagrades escriptures l'autor ens deleita amb una fina paròdia de les novel.les de ficció històrica que utilitzen personatges o icones religioses (Com el Codi Da Vinci o la "Hermandad de la Sábana Santa", entre d'altres) en clau de novel.la detectivesca amb un fi sentit de l'humor ple d'ironia que caracteritza a l'escriptor.

Encara recordo com vaig gaudir llegint el seu llibre de l'any 2001, "la aventura del tocador de señoras" que des d'aquí recomano doncs conjuga la bona escriptura amb un exquisit sentit de l'humor.

Us deixo un fragment que no acontentaria gaire a un lector jueu:

"Por extraño y cicatero que parezca, los judíos creen en un solo dios, al que ellos llaman Yahvé...Han llegado al convencimiento de que su dios no sólo es el mejor, sino el único que existe. Como tal, no ha de imponer a ningún otro dios ni su fuerza ni su razón y, en consecuencia, obra segun su capricho o, como dicen los judíos, según su sentido de la justicia, que es implacable con quienes creen en él, le adoran y le sirven, y muy laxo con quienes ignoran o niegan su existencia, le atacan y se burlan de él en sus barbas. Cada vez que la suerte les es contraria, o sea siempre, los judíos aducen que es Yahvé el que les ha castigado, bien por su impiedad, bien por haber infringido las leyes que él les dió. Estas leyes, en su orgien, eran pocas y consuetudinarias: no matar, no robar, etcétera. Pero andando el tiempo a su dios le entró una verdadera manía legislativa y en la actualidad el cuerpo jurídico constituye un galimatías tan inextricable y minucioso que es imposible no incurrir en falta continuadamente. Debido a esto, los judíos andan siempre arrepintiéndose por lo que han hecho y por lo que harán, sin que esta actitud los haga menos irreflexivos a la hora de actuar, ni más honrados, ni menos contradictorios que el resto de los mortales."

dissabte, 21 de juny del 2008

CYRIAK: UN ARTISTA GRÀFIC MOLT ESPECIAL

Cyriak Harris és un animador gràfic britànic que participa activament en la web gràfica b3ta.com (amb el pseudònim de mutated monty) i que he conegut casualment per una animació d'un despertador gegant colpejant amb un peu el cap d'un home que dorm.
Aquest artista té una espai propi a internet on podem veure la seva obra gràfica surrealista i força radical en format gif animats, fotografies modificades amb photoshop o videos bizarros amb fons musicals onírics realitzats amb sintetizadors.
Us deixo un video seu penjat al youtube.

dijous, 12 de juny del 2008

FENDANT DU VALAIS


Un amic que va viure molts anys a Suïssa em va regalar una ampolla de vi, un "Fendant du Valais" que m'ha sorprés de forma agradable.

El Valais és un cantó suís situat al seu extrem sudoccidental en l'alt vall del Ròdan on es poden trobar 51 montanyes de més de 4000 metres d'altitud de les quals destaca el Cervino i el Pico Dofour, el més alt de Suïssa. Però malgrat aquesta aspressa montanyenca és una zona que es dedica al conreu de la poma, el préssec i el raïm i és la principal zona vitivinícola del país, amb vins de bona qualitat ja que malgrat ser una zona totalment tancada per altes montanyes té una elevada insolació tant a l'hivern com a l'estiu.

Fendant és el nom que rep al cantó de Valais una varietal de raïm blanc, la Chasselas, que també es cultiva a França (principalment al vall del Loira) i Alemanya i que sembla té uns orígens antiquíssims doncs ja es cultivava fa 5.000 anys a l'Egipte dels faraons.

Els vins Fendant du Valais són vins blancs, afruitats, minerals i secs. Si us agrada el món del vi i teniu oportunitat de provar-lo, tasteu-lo. El grau d'alcohol de la meva botella era d'11,9 %.

dilluns, 9 de juny del 2008

FUTURAMA EN FORMAT LLARG


Amb el títol "Futurama: el golpe de Bender", la série d'animació nordamericana Futurama del creador dels Simpson (Matt Groening) va fer el salt a la pantalla de cinema. Produïda per la Fox i dirigida per Dwayney Carey-Hill, és la primera de les quatre pel.lícules en preparació que donaran una certa continuïtat a les quatre temporades de la série que es va emetre fins l'any 2003.

Els Simpson ja van per la seva temporada número 19 després d'haver començat a emetre's l'any 1989. Des del principi vaig ser un seguidor de la série quan encara no s'havia fet tan coneguda i popular, però les últimes temporades donen clares mostres d'esgotament creatiu.

Futurama no ha tingut una vida tan llarga i tampoc ha gaudit de tan elevada acceptació i seguiment com la família d'Springfield però m'atreviria a dir que és millor, amb un humor cínic, gamberro, més políticament incorrecte, més àcid i més llacerant.

Aquesta pel.lícula no defraudarà als seguidors de la série, doncs si bé és molt arriscat per una série d'animació amb capítols curts saltar al format de llargmetratge, crec que el resultat és prou rodó i més aconseguit i brllant que l'adaptació al cinema de la série televisiva Els Simpson.

diumenge, 8 de juny del 2008

CASHBACK


Pel.lícula anglesa de tall independent que narra les peripècies amoroses i laborals d'un postadolescent que té la capacitat d'aturar el temps (tenim massa fresc al Hiro de la série Heroes i la gran capacitat de generar imatges molt atractives amb aquesta tècnica) i que amb un happy end de conte de fades, triomfa gairebé casualment en el món de l'art i de l'amor després d'anar durant tota la narració pel camí dels fracasos.

Interpretat per actors desconeguts és una pel.lícula coral amb personatges estrambòtics (o potser no tant, qui no coneix al seu voltant gent amb rareses?) dirigida per Sean Ellis l'any 2006 i amb una durada de 90 minuts.

Hi ha abús de monòlegs en off del protagonista principal que volen soplir les deficiències de guió. Malgrat tot, si la mires sense prejudicis i complexes, té passatges visuals destacables, tocs d'humor i li dona una volta de cargol als drames romàntics que ens solen venir dels Estats Units.

dissabte, 7 de juny del 2008

PROJECTE 59 EUROS DE PACOTILLA


Ens diu el diccionari de la RAE que pacotilla significa a Xile i Honduras "Chusma, gente baja y maleante" i que algo és de pacotilla quan és de d'inferior qualitat.

Però pacotilla és també l'alias de l'autor del projecte 59 Euros. Aquest anònim jove sevillà que viu a Barcelona, va veure com un dia va venir la guàrdia urbana, li va serrar el cadenat amb una serra radial i li van retirar la bicicleta de la via pública en compliment de l'ordenança municipal de circulació.

Quan va preguntar com podia retirar el seu vehicle li van comunicar que havia d'abonar una taxa de 59 Euros. Aquest jove, en lloc de recuperar la seva bicicleta, va decidir invertir aquesta quantitat en comprar metres de cadena i candaus barats i anar lligant objectes diversos al mobiliari urbà : un tricicle, un jarro en flors, una gàbia, un ventilador, una cadira, etc. Al seu blog ha penjat fotografies de 24 accions que qualifica entre reivindicatives i artístiques.

Amb aquesta acció pretén que reflexionem sobre el que ell en diu creixent privatització de la via pública. Crec que no ho defineix bé. En realitat vol dir augment de la intervenció sobre la via pública, privatització és el que fa ell amb les seves accions. De totes maneres em sembla una acció curiosa de la que la premsa hi hauria de fer seguiment. Retirarà també la guàrdia urbana aquests objectes, tot sabent que no els reclamarà cap propietari i no podràn cobrar cap taxa?

Per a més informació podeu veure a l'edició digital de El Periódico d'avui un video on ens explica les seves motivacions.
Durarà més temps la gàbia del lloro que la bicicleta lligada a l'arbre?

divendres, 6 de juny del 2008

ARC DE SANT MARTÍ



Aquest cap de setmana he estat a Andorra. El pantà d'Oliana brut de canyes, branques i brossa variada desguassava aigua térbola i marronosa. Les valls d'aquell país feien goig. Per tot arreu aquest espectacle que es el desglàs es manifestava per les parets de pissarra de les montanyes caient i brincant de forma vertiginosa per les cingleres.
Hem anat fins Os de Civís un bonic poblet pirinenc espanyol al qual es pot accedir amb cotxe des d'Andorra i des d'Espanya, en canvi, tan sols amb vehicle tot terreny. Per arribar-hi hem resseguit la llera del riu d'Alós que omplia les meves oïdes amb un fort brogit.
De baixada, prop de Balaguer, he vist l'arc de San Martí més bonic de la meva vida. L'he vist doble (quan el veieu doblat un d'ells el veureu amb la progressió de colors invertida) i poc a poc, gairebé l'he vist complet en el cel. Sempre acostumat a veure'n un retallet, allò sí que n'era un arc de debó!