dimecres, 21 d’abril del 2010

CHILDREEN SEE, CHILDREN DO

El món de la publicitat, en totes les seves vesants, sempre l'he considerat un dels espais creatius que permeten una gran riquesa. De vegades per promocionar un producte o un servei en l'àmbit comercial; d'altres, com a suport de campanyes institucionals de les Administracions o ens del tercer sector. Les idees, missatges, imatges, treballades de forma multidisciplinar (marqueting, psicòlegs, politòlegs,) ens deixen sovint autèntiques píndoles d'art.
Us deixo un spot d'una vella campanya de l'organitzacio sense ànim de lucre child friendly que vol tenir cura dels nens d'avui com a ciutadans del demà. "Allò que els nens veuen, fan".

dissabte, 17 d’abril del 2010

CANVI DE PLANS

Bromeres, guitzes i espetecs,
resisteixes pujar al cadafal.
Amb el ganivet premut,
et dibuixo l'imaginària línea de l'escapçament.
El tallant fred i metàl.lic,
lluenteixa en mans del botxí,
tranquil i amb la cara descoberta.
A les gegantines mans
t'han posat manilles de goma.
Aquest era el sentit
de la teva salada singladura?
De què serveix viure protegit dins la closca?
Pregues per la destresa del gegant
que t'agafa i et fa mal a l'esquena.
Demanes que el final sigui ràpid i precís,
que el teu cadàver quedi bonic.
De sobte, el sacrifici s'atura
i et condueixen a una cel.la,
on tot es queda fosc
i un fred humit et deixa tot tibat.
Canvi de plans,
avui soparem espinacs.
El llamàntol, per demà.
Per l'autor del blog (Entrada número 300)

A FLOCK OF SEAGULLS...RECORDS DE 1984

Les tardes de dissabte, per casa i al carrer, tenen sempre bon gust. Aquest sentiment personal m'ha acompanyat durant tota la meva vida.
Per això són bons moments per viatjar al passat, sense por a caure en la nostàlgia ni ser atrapat en cap teranyina ni trampa perillosa urdida pels records; avui he recuperat un disc de l'any 1984 del grup Flock of Seagulls, originari de Liverpool i que es titula The Story of a Young Heart.
Aquest grup anglès formava part de la corrent musical denominada New Wave i de qui van sonar molt cançons com Wishing, The more you live The more you love o I ran, entre d'altres.
Deixo el video de la cançó Living in Heaven, menys coneguda, però que trobo força interessant.

dimecres, 14 d’abril del 2010

PRECIOUS, UNA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ PERSONAL

Clareece Jones, a qui criden com "Precious" és una adolescent de 16 anys de raça negra que viu al barri de Harlem de Nova York i pateix obessitat mòrbida.
El fet de quedar-se embarassada per segon cop, provoca que des de la seva escola, l'adrecin a un centre d'ensenyament alternatiu que ofereix formació a adolescents amb fracàs escolar per treure's un títol educatiu.
Amb un fill mongòlic, un nou fill en camí fruits de les violacions del seu propi pare, la seva manca d'acceptació social com a conseqüència de la seva obessitat, una mare que viu dels ajuts socials tancada a casa veient tot el dia la televisió i que maltracta física i psicològicament a la seva filla, Clareece trobarà a l'escola Each One Teach One la llum suficient, gràcies a la seva compromesa professora, la Srta. Rain, per treure endavant els seus estudis i sortir endavant a la vida.
El conjunt de circumstàncies dramàtiques de la vida de Clareece són pròpies d'un telefilm de sobretaula dels diumenges i el cúmul de camalitats que pateix la protagonista i la sordidesa d'algunes escenes és de tal magnitud, que sembla més una suma d'ingredients que acaba afectant a la credibilitat final del producte que vol ser una lloa a la superació personal des de les condicions més adverses.
Dirigida per Lee Daniels, cal destacar el paper de l'actriu Mo'nique que interpreta a la mare de Clarecce amb el qual va aconseguir un merescut Òscar a la millor actriu de repartiment en la última edició d'aquests premis cinematogràfics.
Nota personal: 6,5

dilluns, 12 d’abril del 2010

CRAZY HEART (CORAZÓN REBELDE)

Bad Blake és un cantant de música country vingut a menys que viu de tocar en petits locals davant un públic fidel i nostàlgic.
La seva vida és la carretera en companyia de la seva vella furgoneta, l'alcohol, el tabac i les dones d'una nit, en un camí d'autodestrucció i de creativitat musical esgotada.
Una entrevista amb una periodista d'un periòdic local, Jean, que lluita sola per treure endavant el seu fill de 4 anys, li obrirà a Bad les portes de l'amor i de la redempció.
Amb aquest típic argument de cantant alcohòlic i acabat que coneix a dona que li brinda una oportunitat per a la salvació personal, hom podria pensar que ens trobem amb una tema vist i gastat. I raons no li faltaran, però el cert és que el personatge de Bad Blake, interpretat magistralment per l'actor Jeff Bridges, en un paper que el va portar a obtenir l'Òscar al millor actor en la última edició dels premis de Hollywood, entre l'humor i el drama, és un paper brillant que també ens permetrà escoltar l'autèntica veu de Jeff Bridges mentre canta.
Òpera prima del director Scott Cooper, compta també amb les intepretacions del veterà Robert Duvall i de Colin Farrell.
Nota personal: 6,5

diumenge, 11 d’abril del 2010

TREN DELS LLACS LLEIDA- LA POBLA DE SEGUR

La línia fèrria Lleida-La Pobla de Segur va ser inaugurada l'1 de febrer de 1924 (tram Lleida-Balaguer) i formava part d'un projecte ferroviari transpirinenc inacabat que havia d'unir Lleida amb la ciutat fracesa de Saint Girons.
L'any 2005 RENFE va traspassar aquesta línia als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, qui va restablir el servei l'estiu del 2007.
En el traçat hi ha 41 túnels i 31 ponts i passa pel costat del llac de Sant Llorenç de Montgai, l'embassament de Camarasa, el pantà de Terradets i el de Talarn, amb vistes de totes les làmines d'aigua envoltades de montanyes, un cop s'ha abandonat la plana de Lleida que actualment té totes les pereres florides (totes alíniades i emparrades).
Sobre aquesta línia, des d'abril fins l'octubre circula en determinats dies un tren turístic denominat el Tren dels Llacs que surt a les 10,30 de l'estació de trens de Lleida i que fins a Balaguer és remolcat per una locomotora de vapor model 282F-0421 Beyer-Garrat i des d'allí fins La Pobla amb una locomotora Diesel.
A velocitat tranquil.la, doncs els 89,35 quilòmetres existents els realitza en prop de 2 hores, la contemplació dels paisatge, l'aigua, el pas pels túnels i els ponts amb les finestres baixades en els compartiments tancats de vuit places és una autèntica delícia.
Quan arribes a La Pobla, una guia turística de l'Ajuntament et fa una visita guiada del poble on destaca el conjunt modernista de la Casa Mauri (1907), amb mosaics de LLuís Bru (autor dels mosaics del Palau de la Música Catalana) i una escultura de Josep Llimona.
Un paquet turístic que costa 16,50 euros absolutament recomanable.

diumenge, 4 d’abril del 2010

EL PENYA-SEGAT ROIG

Fa pocs dies ens ha arribat una gran mostra de cinema èpic, el penya-segat roig del director John Woo, especialista en cinema d'acció.
Amb una durada de 148 minuts, la versió internacional condensa en una, dues pel.lícules xineses , Chi Bi (2008) i Chiu Bi Xia (2009) d'aproximadament 280 minuts.
La història està ambientada a la Xina de finals de la Dinastia Han (208 D. C) on el terrible Primer Ministre gaudeix del poder de fet de l'imperi i aconsegueix que l'emperador declari la guerra als regnes del Sud amb l'objectiu d'unificar el país i eliminar el poder dels senyors de la guerra.
Amb un exèrcit de 800.000 homes, i una gran crueltat, provocarà una necessària aliança entre els exércits de Liu Bei i de San Guo.
Cinema èpic, amb batalles multitudinàries terrestres i fluvials, on l'estratègia se'ns mostra que tenia més importància que el nombre de guerrers, amb moments trepidants, una posada en escena propera a les antigues superproduccions (és la pel.lícula més cara del cinema xinès), una fotografia preciosista i unes coreografies de lluites individuals i col.lectives molt treballades. Un gran espectacle visual.
Nota filmaffinity: 6,5
Nota personal: 7

80 ANYS DE "UN PERRO ANDALUZ"

A l'edifici reinaxentista de la Lonja de Saragossa es pot veure fins l'11 d'abril una exposició titulada "un perro andaluz. 80 años después".
La pel.lícula de Luis Buñuel va ser presentada l'any 1929 a l'Studio des Ursulines de París.
En el magnífic recinte saragossà es poden veure la pròpia pel.lícula i d'altres que van formar part de les sessions de Cine Club promogut per LLuís Buñuel a Madrid (Entr'acte -1924-, Rien que les heures -1926 o Esencia de verbena -1930-...); dos documentals sobre la trajectòria vital i professional del mateix Buñuel i de Salvador Dalí, coguionista de la pel.lícula; material gràfic i diferents objectes.
Una de les coses que em va cridar l'atenció, doncs ho desconeixia, és la carta d'injúries que van adreçar Buñuel i Dalí a l'escriptor Juan Ramón Jimenez. Se'ns explica que volien fer un acte de subversió i van pensar en adreçar una carta provocativa a un intel.lectual que tingués un ample reconeixement a la societat del moment. En un barret van ficar el nom de Manuel de Falla i el de Juan Ramón Jimenez. La sort va escollir al poeta.
Dalí i Buñuel van visitar a l'autor de Platero i jo i l'escriptor es va quedar asombrat pel talent dels joves artistes. Al dia següent van adreçar-li la següent carta:
"Nuestro distinguido amigo:
Nos creemos en el deber de decirle -sí, desinteresadamente- que su obra nos repugna profundamente por inmoral, por histérica, por arbitraria.
Especialmente: ¡¡MERDE!! para suPlatero y yo, para su fácil y malintencionado Platero y yo, el burro menos burro, el burro más odioso con el que nos hemos tropezado.
.....¡MIERDA!..................................Luis Buñuel
.....Sinceramente............................Salvador Dalí "
No puc evitar de pensar les dificultats que tindran els historiadors del futur per accedir a informació de l'esfera privada de persones famoses o influients. A traves de la correspondència de molts autors tenim la clau per explicar la biografia de molts personatges. Serà el mateix amb els correus electrònics?