He llegit d'una volada el llibre "De arquímedes a Einstein" escrit per Manuel Lozano Leyva, catedràtic de Física de la Universitat de Sevilla.
La idea del llibre naix a partir dels resultats d'una enquesta realitzada per la revista Physics World sobre els experiments més bells de la física.
L'autor selecciona, amb petites variacions, els deu experiments que van rebre més vots i els comenta un a un, des de l'autor més antic (Arquímedes), fins els més actuals com Einstein, Bohr, De Broglie i Heisenberg, amb l'experiment de la reixeta doble. Pel mig Erastòtenes (grec que va mesurar la circumferència de la TErra), Galileu, Newton, Cavendish, Young, Foucault (on descobrim que va ser un gran científic més enllà del seu famós péndul), Milikan i Rutheford (pare del nucli atòmic).
El llibre està escrit d'una forma amena donant bastant de pes a la biografia d'aquests personatges. En alguns experiments com per exemple el de la reixeta doble, on s'introdueixen els conceptes de la física quàntica, revolucionaris respecte els de l'anomenada física clàsica, el lector es pot perdre un poc (tan sols algun petit moment).
Els aspectes biogràfics són molt agradables de llegir ja que l'autor a banda de fer d'historiador de la ciència, aprofendeix de vegades en moltes circumstàncies familiars dels científics.
A l'epíleg fa la que considero una interesant reflexió que hauríen de llegir pares (el llibre diu que va adreçat a ells) i educadors:
"Lo único decisivo para que los niños perciban una atmósfera familiar propicia a la creatividad científica es la actitud de sus padres. Las escuelas y sus propias habilidades harán su función, pero sin dicha actitud se verá muy dificultada."
La idea del llibre naix a partir dels resultats d'una enquesta realitzada per la revista Physics World sobre els experiments més bells de la física.
L'autor selecciona, amb petites variacions, els deu experiments que van rebre més vots i els comenta un a un, des de l'autor més antic (Arquímedes), fins els més actuals com Einstein, Bohr, De Broglie i Heisenberg, amb l'experiment de la reixeta doble. Pel mig Erastòtenes (grec que va mesurar la circumferència de la TErra), Galileu, Newton, Cavendish, Young, Foucault (on descobrim que va ser un gran científic més enllà del seu famós péndul), Milikan i Rutheford (pare del nucli atòmic).
El llibre està escrit d'una forma amena donant bastant de pes a la biografia d'aquests personatges. En alguns experiments com per exemple el de la reixeta doble, on s'introdueixen els conceptes de la física quàntica, revolucionaris respecte els de l'anomenada física clàsica, el lector es pot perdre un poc (tan sols algun petit moment).
Els aspectes biogràfics són molt agradables de llegir ja que l'autor a banda de fer d'historiador de la ciència, aprofendeix de vegades en moltes circumstàncies familiars dels científics.
A l'epíleg fa la que considero una interesant reflexió que hauríen de llegir pares (el llibre diu que va adreçat a ells) i educadors:
"Lo único decisivo para que los niños perciban una atmósfera familiar propicia a la creatividad científica es la actitud de sus padres. Las escuelas y sus propias habilidades harán su función, pero sin dicha actitud se verá muy dificultada."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada