dilluns, 29 d’octubre del 2007

ELS PIGMEUS A L'ANGLATERRA VICTORIANA



Si us parlessin d'una pel.lícula que està ambientada a l'Anglaterra victoriana; que hi ha un viatge a l'Àfrica on es capturen dos individus pigmeus com si es tractessin de l'eslabó perdut en l'evolució humana; que la societat científica anglesa s'ho creu; que els pigmeus són exhibits en zoològics com si de feres desconegudes es tractessin mostrant la moral i l'amor per l'exotisme de la societat d'aquella època i que té com a actors a Joseph Fiennes i a la Kristin Scott Thomas hom podria pensar que pot sortir un producte interessant.


Doncs està vist que els ingredients no són prou per fer un bon pastís. A la pel.lícula Man to Man, (que com deia un blog podria ben bé estar manllevat d'un títol de porno-gay), un tema interessant en mans d'un director mediocre pot convertir-se en un producte més propi dels antics telefilms que de la pantalla gran de cinema. I és que el director francès Regis Wargnier (que va adquirir certa notorietat amb la pel.lícula Indoxina) i que no havia dirigit cap film des de 1999 aconsegueix avorrir-nos com les ostres ( s'avorriran realment les ostres ?).
I és que no aconsegueix un ritme apropiat, té un guió que no s'apropa en cap moment a la visió dels pigmeus sobre allò que els està succeïnt, retrata uns estereotipats personatges plans i planteja escenes que no transmeten cap credibilitat. Pel.lícula molt poc recomanable i que necessitaria ser consumida amb recepta mèdica per tractar-se d'un somnífer.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES


Ahir dissabte van actuar al pub Cool de Tortosa el grup Facto delafé y las flores azules. Aquest grup barceloní format l'any 2002 per Marc Barrachina (Facto), teclats, bases i seqüenciadors, Oscar d'Aniello (Delafé), veu i Helena Miquel (Las Flores del Mal), tenen ja dos àlbums, "vs el Monstruo de las Ramblas" i "La luz de la Mañana". Si mires la seva pàgina a myspace pots veure que d'aquí al mes de desembre tenen una nodrida llista d'actuacions arreu d'Espanya, per alguna cosa serà.

I es que tenen un bon directe, creen un ambient càlid, fresc i rítmic amb les seves veus dolces amb cadència de hip-hop parafrasejat sobre unes bases rítmiques pop, soul i electròniques senzilles.
L'any 2004 la seva cançó "Mar, el poder del mar" va ser escollida cancço del mes en el programa Disco Grande de l'emissora RNE Radio 3.
Els seus videos musicals estan en consonança amb la seva música. Són videos frescos, jovenívols i desenfadats. Podeu veure el video de la seva cancó indios del seu últim àlbum a http://www.youtube.com/watch?v=gAsWbN8F1O8.
Com dien ells, Dale gas!! Es natural y es bueno.
Felicitats a la Sala Cool per portar-los a Tortosa.

dilluns, 22 d’octubre del 2007

PITACUM 2004



El món del vi és apasionant. Ja he realitzat anteriors entrades referides a vins que utilitzaven varietals poc conegudes. Aquest cap de setmana he degustat un PITACUM barrica 2004 de la DO del Bierzo (Lleó). Aquest vi està elaborat amb raïm mencia, que es conrea al norest d'Espanya fonamentalment a les DO de Bierzo i a la DO Ribera Sacra (Orense).
És un vi negre de color picota, molt aromàtic, dens, amb poca acidesa ´cosa que el fa molt viu, sabrós, amb molt de gust de gruites madures i notes minerals, amb tanins dolços molt ben integrats i amb un llarg i persistent final.

La collita del 2004 té 13,5 graus, encara que altres anyades s'han embotellat amb 14 graus d'alcohol. El seu important grau alcohòlic, que deixa molta llàgrima a la copa, no es nota gaire al paladar ja que està molt ben ensamblat amb la gran maduresa del raïm i les notes de la barrica de roure francès i americà. Està embotellat a Arganza (Lleó) a partir de ceps plantats a partir de l'any 1930.

Animo als amants del vi a sortir dels paisatges coneguts dels Riojes i Riberes de Duero ( a més dels de la nostra terreta). Al prestigiós concurs Wine Masters Challenge 2007 que es celebra tots els anys a la ciutat portuguesa d'Estoril, aquest vi va obtenir medalla de plata. Poca cosa pot pensar algú, però si s'explica que es van presentar 3.801 vins a concurs i tan sols 43 van obtenir or i 134 plata veurem que es tracta d'una meritòria nota.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

LOST TERCERA TEMPORADA

Demà dimecres dia 17 d'octubre a partir de les 21,30 hores s'emeten per "la 2" els dos primers capítols de la tercera temporada de la série Lost.

En aquests moments ja he vist la tercera temporada sencera en versió original subtitulada i espero el febrer de 2008 per continuar disfrutant dels espisodis de la Quarta Temporada.

Aquesta Tercera Temporada m'ha semblat la més salvatge de totes tres i on els instints més agressius i primitius dels humans surten a la llum per aconseguir sobreviure i escapar de la illa.

Al personatge de Jack li surten les venades més negatives que porta dins i en canvi al personatge de Sawyer li surten els trets més solidaris. Ningú es tan sols bo o dolent. Tots som bons i dolents a l'hora, dependrà de amb qui, on i quan.

El final d'aquesta tercera tongada acaba amb un flashforward (el contrari que un flashback) de Jack i Kate que et deixa bastant sorprés. Per on ens portaran els guionistes en la propera temporada? Haurem d'esperar.

Per aquells que els agradi la série hi ha una referència a la xarxa totalment imprescindible:

dilluns, 15 d’octubre del 2007

THE POLICE VA TORNAR A BARCELONA







Diu la dita que més val tard que mai. El dia 27 de setembre després de 21 anys d'haver-se desfet el grup, The Police va tornar a l'estadi olímpic de Barcelona. La expectació era màxima ja que era l'únic concert a Espanya i les entrades s'havien exhaurit el primer dia de posar-se a la venda.

Aquest sistema d'anunciar amb antelació el dia concret en què es posaran a la venda les entrades d'un concert molt esperat fa que tothom es tiri com un boig a fer la seva compra i d'aquesta manera passa l'inevitable i és que s'esgoten en temps record les entrades disponibles. Bona feina per als promotors que d'aquesta manera ja ho tenen tot venut i cobrat amb mesos d'antelació al concert i mala feina per a aquells que s'encantin. Els revendes sempre intenten fer el seu agost, però pel que vaig veure tres quarts d'hora abans del concert hi havia força gent venent les entrades fins i tot per sota del seu preu de cost. Mal negoci doncs, nois de la revenda. Això us passa per acaparadors.

Abans del concert policíac va tocar el grup Fiction Plane encapçalat per Joe Summer, fill de l'Sting, el qual no vaig escoltar ja que vam arribar justets de temps.
Amb una mica de retard sobre l'horari previst i que va permetre que s'anés omplint l'estadi (molta gent va arribar amb el temps força just ) va començar l'espectacle.

Damunt l'escenari tan sols estava el trio format per l'Sting, el bateria Steward Copeland i el guitarrista Andy Summers. Com si no hagués passat el temps....però si, que havia passat. Hi havia gent de totes les edats però majoritàriament gent d'entre 30 i 40 anys d'edat i també de bastant més veterans i és que no hem d'oblidar que el grup es va començar a donar a conèixer a finals de la dècada dels setanta. Ja han passat uns quants anys, mare meva!!
Unes grans pantalles permetien veure de més a prop els músics que van anar desgranant totes les cançons més famoses del seu repertori. La gent, com sòl ser habitual en aquests concerts multitudinaris estava totalment disposat a cantar, ballar, palmejar i passar-s'ho bé.

Sting, molt ben posat dalt de l'escenari amb la seva camiseta blanca sense mànigues semblava que havia fet un pacte amb el dimoni. Sembla que per ell no hagin passat els anys. L'Andy Summers, té 64 anys, reflectia millor la seva edat, però que he de dir... allí al peu del canó.

Personalment el concert em va agradar força però vaig trobar que malgrat que ens enlluernessin amb tota una colla de efectes visuals amb moltíssims wats de llum en acció, els músics semblava que anaven fent, a la seva, com si estiguessin d'assaig i és que van interactuar molt poc amb el públic, amb un fred i solitari bona nit Barcelona i la presentacio dels dos companys per part de l'Sting.

Han passat per Espanya uns músics molt professionals que han pogut tornar a omplir bé els seus comptes corrents. L'anècdota és que després per Barcelona vaig passar per la porta d'un restaurant al carrer Pau Clarís on hi havíen aparcades en doble fila tres limousines blanques. Eren ells, una limousina quilomètrica per cadascú que així ningú es baralla perquè li apreten els genolls. Però llavors quan veig aquests cantants defensant nobles i filantròpiques causes humanitàries no puc evitar de no creure-me'ls. Sóc així de malfiat.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

PROMESES DE L'EST


Després del llargmetratge "una història de violència", el director David Cronemberg acaba d'estrenar a les nostres pantalles el títol "promeses de l'est".
Ambientada a la ciutat de Londres ens narra una història on surten a la lum les principals obsesions del director: la violència, la lluita entre el bé i el mal, les actituds morals davant els fets de les nostres vides, l'absència de sentiments i la fredor emocional, les pulsions del nostre instint animal, la lluita per la supervivència, l'autodestrucció...
Una noia de 14 anys arriba embarassada i sangrant a un hospital on finalment mori. La criatura que portava en el seu si aconsegueix però sobreviure. En les seves poques pertinences la llevadora, interpretada per Naomi Watts, descobreix un diari personal escrit en rus on hi ha la targeta d'un restaurant. A partir d'aquestes dades comença a realitzar averiguacions sobre qui era la noia i on pot estar la seva família. A mesura que fa nous descobriments s'endinsa de forma perillosa en el món de la mafia rusa.
Cronemberg sempre ens impacta amb imatges que t'incomoden. Només cal recordar la pel.lícula Inseparables i la força estranya Crash. En aquesta no podia ser menys i és que la baralla protagonitzada per l'actor Vigo Mortensen en uns banys turcs és d'aquelles que en algun moment t'obliguen a desviar la vista de la pantalla.

dissabte, 13 d’octubre del 2007

EMIGDI SUBIRATS: PARLEM DE BLOCS


Avui he rebut en el meu compte de correu un avís d'Emigdi Subirats qui m'informava que havia posat un post en el seu bloc amb el títol "blocaddicte 35: ventet del sud".

Quina sorpresa ha estat la meva ja que és força freqüent que utilitzem en el nostre blog entrades d'altres blogs, però no ho és tant el fet de que parlen del nostre propi bloc. Aquest fet el podríem definir, mutatis mutandi el terme metallenguatge, com a "metabloc".

De fet ja havia consultat en algunes ocasions el seu bloc. És un autor prolífic, que actualitza diàriament el seu bloc amb diferents entrades. Si tenim en compte les categories que hi remarca, Emigdi, és en primer lloc un campredonenc que lluita per la independència del seu poble; en segon lloc, és un blogger ebrenc, concepte que si no recordo malament va ser impulsat per Manel Zaera i per al qual es va crear un logotipus específic que ha estat amplament difòs per Gustau Moreno en la seva imprescindible La Marfanta; en tercer lloc és un amant/desencantat de la política que aposta per la independència dels països catalans i té un ferm compromís amb la seva nació, la seva llengua i la seva història; finalment, un lletraferit, escriptor amateur (es defineix ell mateix en la seva presentació) amant de la literatura en general i de la poesia i dels escriptors ebrencs de forma particular. Que em perdoni si m'equivoco en la caracterització que faig d'ell però el veig com una persona fortament compromesa amb l'entorn on viu.

Podeu conèixe'l millor (aquells que encara no el conegueu) en la següent URL: http://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi.

divendres, 5 d’octubre del 2007

DIARI D'UN ESCÀNDOL



Basada en un llibre de l'escriptora Zoë Heller, el director Richard Eyre (qui també ha dirigit Iris i Belleza robada) narra un drama psicològic basat en la vida de dues persones oposades unides pels secrets i l'engany.

Barbara (Judi Dench), una estricta professora d'una escola pública secundària situada a Londres, solitària i amb una forta afinitat pels membres del seu propi sexe, es sent fortament atreta per Sheba Hart (Cate Blanchett) una nova professora jove, guapa i que arriba al tancat món del centre educatiu com un fresc glop d'are nou.

Bàrbara, qui passa de llarg de la cinquantena, escriu de forma escrupulosa un diari de les seves reflexions i dels successos de la seva vida.

Sheba, qui està casada, acaba mantenint una relació sexual amb un dels seus joves i adolescents alumnes. Aquest inconfesable secret es descobert per Bàrbara qui veu l'oportunitat de guanyar la seva confiança i estretir lligams afectius. Les mentides i l'engany acaben provocant una explosiva cadena d'esdeveniments que faran saltar totes les relacions pels aires.

Amb unes gran interpretacions de dos personatges potents, les dues actrius es llueixen i les va fer mereixedores de dues nominacions pels Oscar de l'any 2006. Es tracta d'una pel.lícula amb una trama fosca, retorçuda i obscena però que retrata de forma amplificada la sovint amagada manipulació dels afectes i les vides de terceres persones que fem els humans.