dilluns, 18 de febrer del 2013

PERSEGUEIXO HORES


Les hores, les hores caminen sense aturador. 
Les persegueixo enfilat i esmaperdut,
sense poder-les mai empaitar, sempre davant meu,
xiuxiuejant -vine, vine amb nosaltres.
Compassives, de tant en tant, semblen aturar-se,
i em deixen panteixant sense al.lè.
Una papallona voleiant em fa oblidar una estona,
de la tasca diària de depredador de temps.
Un tènue somriure es pinta en els llavis closos.
Les trèmules ales desprenen un esclat
de colors irisats pels raigs de l’astre daurat.
La papallona persegueix minuts, 
minuts que corren sense aturador,
de flor en flor entre núvols de pol•len, 
enduts per un vent que avui no té pressa.
Les hores em criden, et deixo papallona,
continua la cursa, sempre caçant les maleïdes hores
què em deixen sempre enrere i cansat fins no poder més.