Mentre esperem l'estrena de la seva última pel.lícula Vicky Cristina Barcelona, ahir vaig veure l'obra anterior de Woody Allen: El somni de Casandra.
Sóc un amant del cinema de Woody Allen. M'assombra aquesta capacitat que té de repetir unes determinades idees al llarg de la seva filmografia i sempre poder descobrir alguna faceta nova. Aquesta pel.lícula, però, considero que no està a l'alçada de les seves millors pel.lícules com són Manhattan, Zelig, Hannah y sus hermanas, Delitos y faltas i Match Point.
Les interpretacions no son gens brillants i en algun cas, com el paper interpretat per l'actor Collin Farrell, fins i tot deficients.
És ètic matar algú per aconseguir millorar la nostra situació personal? Els dilemes al voltant de la comissió d'un assassinat i la seva justificació moral són temes recurrents per a Woody Allen (Delitos y faltas, Misterioso asesinato en Manhattan o Match Point).
Amb una omnipresent banda sonora de Philip Glass, un dels pares del que es va denominar new age, discorre la pel.lícula abordant amb més o menys atenció temes com la família, l'alcohol, el joc, l'ambició i el sexe. Però ho fa d'una forma un tant desangelada com si fos un d'aquells treballs que has de lliurar dins d'un termini i el tanques de forma precipitada per complir amb el tràmit.
No és de les seves millors pel.lícules, però qualsevol pel.lícula dolenta d'aquest drector li fot mil voltes a moltes considerades bones pel.lícules d'altres directors. Woody, t'espero a Barcelona.