KATY PERRY: HOT'N'COLD

Katy Perry és una cantant de pop-rock nascuda a Califòrnia que ens va portar al 2008 el seu primer i únic disc fins el moment titulat One of the Boys del qual s'han anat editant diferents senzills com per exemple la cançó Thinking of You que va arribar al número 1 del Billboard Hot 100 o la que porta per títol Hot'n'Cold de la qual us penjo el vídeo, farcit d'energia i ritme.

CENT ANYS DE LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA

Durant la setmana del 26 al 31 de juliol de 1909, la ciutat de Barcelona va veure com els obrers van fer-se els amos dels carrers construint barricades, cremant esglésies, convents i escoles religioses, desenterrant taüts de religioses dels cementiris que estaven encara instal.lats en els patis dels edificis religiosos entre d'altres mostres revolucionàries.

El caldo de cultiu d'aquest ample moviment social va unir diverses corrents com una revolta antimilitarista i anticolonial que protestava contra l'enviament de tropes militars a Marroc per defensar interessos com els del marquès de Comillas, propietari de mines africanes; un intent dels militants anarquistes per avançar cap a la revolució social; un moviment obrer que lluitava per defensar la recent creació d'escoles laiques, modernes, mixtes i accesibles que beneficiaven l'educació dels seus fills (destaca la figura de mecenatge de Francisco Ferrer Guardia qui va ser executat als fosats del Castell de Montjuïc acusat injustament de ser un dels principals instigadors de la revolta).

L'escriptora Dolors Marín, autora del llibre "La Semana . Trágica Barcelona en llamas , la revuelta popular y la Escuela Moderna", escriu en el número de juliol de la revista La Aventura de la Història un article sobre aquesta qüestió i que acaba amb un paràgraf contundent que ens ha de fer reflexionar com a poble:

"Los huelguistas pretendían que el resto de la Península les imitara, pero los refuerzos no llegaron, al contrario. Las ideas de los revolucionarios no se escucharon, ya que el Gobierno se apresuró a explicar que lo que en Barcelona estaba teniendo lugar era una revuelta separatista".

Fotografia: Oli del pintor Ramón Casas.

YOU ARE NOT ALONE

Ahir dia 26 de juny, tots els mitjans a nivell mundial de comunicació escrits, audiovisuals i digitals han fet un gran seguiment de la mort accidental del cantant Michael Jackson. Les primeres especulacions sobre la causa de la seva mort guarden relació directa amb la vida que se'ns ha contat, totalment allunyada de la realitat.

Els escàndols l'han perseguit durant els últims anys, i ara a les portes de realitzar un cicle de 50 concerts a Londres, semblava que estava envoltat d'un elevat deute econòmic que moltes fonts apunten estaria proper a la xifra de 400 milions de dòl.lars.

La seva vida personal no ha estat exemplar, en línia amb altres vides complicades que van tenir altres interprets per arribar a convertir-se en mites de la música rock: Jimmy Hendrix, Elvis Presley, Kurt Kobain, Jim Morrison o Ian Curtis.

Michael Jackson va convertir-se en un fenòmen musical d'abast mundial en la dècada dels vuitanta, trencant tots els récords de venda de discs i deixant un llegat de cançons memorables.

Us deixo el vídeo de la cançó titulada "You are not Alone" del doble disc "HIStory: Past, Present and Future", de l'any 1995 que també va aconseguir ser el doble disc més venut de la història.

Ell ens cantava "tú no estàs sol" quan en realitat ell ho estava profundament.

MIREU QUINA NIT !

En aquest blog tinc instal.lat un gadget amb la fotografia astrònomica del dia de la NASA.

La d'avui la trobo molt inspirada per un dissabte amb temps d'estiu. Es tracta d'una composició del fotograf Larry Landolfi que ens presenta una espectacular Via Làctea.

Un home d'esquenes resta dempeus enmig de la solitud del camp sobre la línea que dibuixa un camí terrós mentre contempla el recorregut que dibuixa en el cel una misteriosa constel.lació, tan lluminosa que deixa al seu darrera una ombra llarga i magnificada. En el fons, la línia infinita de l'horitzó.

Sempre és un bon moment per mirar els estels però enguany ens ho recorda especialment la celebració de l'any internacional de l'astronomia. Que disfruteu d'aquesta nit!!

ALQUÉZAR I MONTARAGÓ: PETITES VACANCES PER OSCA ( V-final)

I. CASTELL ABADIA DE MONTARAGÓ (fotografia inferior).

El Castell-Abadia de Montaragó és un monestir-castell que es troba en el municipi de Quicena a pocs quilómetres de la ciutat d'Osca.

Construït l'any 1085 per Sanç III d'Aragó per ajudar en la conquesta d'Osca a la Taifa de Saragossa, fou refundat l'any 1095 com abadia de Jesús Natzarè de Montaragó i va ser un dels monesteris més rics i poderosos durant l'edat mitjana.

El primers monjos procedien de Loarre i gràcies als favors dels reis d'Aragó i diferents senyors feudals van fer créixer el seu patrimoni fins que l'any 1391 van poder comprar al rei Joan I d'Aragó 24 llocs amb 104 esglésises i vil.les com les Loporzano, Isarre, Fanlo, Angüés i Biscarrués.

Uns dels abats més importants va ser Ferran d'Aragó entre els anys 1205 i 1248 qui va aspirar a ser rei de la Corona d'Aragó amb el fonament de la nul.litat matrimonial del seu germà Pere II d'Aragó i Maria de Montpeller, fet que deslegitimaria al seu nebot Jaume, menor d'edat, per esdevenir rei (Aquest menor d'edat arribarà a ser el rei Jaume I el Conqueridor i és recomanable llegir la novel.la històrica titulada Jaume I el Conqueridor de l'escriptor Albert Salvadó).

El Papa Climent Vè va concedir als seus abats el privilegi de l'ús de la mitra i van tenir el seu lloc a les corts del regne d'Aragó.

La desamortització de 1835 suposa el fi definitiu del monester, ja en greu decliu, moment en què va ser espoliat i va patir un gran incendi que el va devastar. Actualment es troba en un estat ruinós.

I I. ALQUÉZAR (Fotografia superior).

Aquest petit municipi situat a 51 quilòmetres d'Osca i amb 321 habitants censats (INE 2008) deu el seu nom al castell o Al-Qasr construït en el segle IX per Jalaf ibn Rasid per defensar l'accés a la ciutat de Barbastre front els regnes cristinas de Sobrarbe fins que va ser conquerida pel rei Sanç Ramírez d'Aragó a meitats del segle XI.

Destaquen les vistes sobre la vall del riu Vero, el Castell Col.legiata de Santa Maria la Major declarada Monument Históric Artístic Nacional i el seu casc urbà declarat conjunt históric-artístic i que es troba en un perfecte estat de conservació.

És un poble on hi mori la carretera d'accés, la major part dels seus carrers són peatonals i està nvoltada pels canons del riu Vero, tot plegat fan que es respiri absoluta tranquilitat. El poble viu del turisme amb empreses d'esports de natura (baixada de barrancs), allotjament rurals i un càmping amb bungalows.

CASTELL DE LOARRE: PETITES VACANCES PER OSCA (I V)

A uns 40 quilómetres d'Osca, enfilat en un turó de la serra de Loarre podem visitar el famós castell romànic del mateix nom. La certesa de l'existència del castell de Loarre consta en un document de la cancilleria del rei navarrès Sancho el Mayor del segle XI.

Abans de visitar el castell, podem dinar a l'Hospederia de Loarre situada en l'actual poble de Loarre on serveixen un menú ben elaborat i ben presentat en un entorn tranquil a un preu de 19 euros per persona, beguda inclosa.

Durant l'época dels reis Ramiro I i Sancho Ramírez el paper del castell va ser important en la conquista de la veïna població de Bolea, marcant frontera amb els territoris de domini islàmic.

En dependències annexes al castell es va fundar un monestir de magnitud superior al de San Juan de la Penya o l'abadia de Montearagó. Més tard va veure nàixer una villa en la falda del castell, que va ser cercat per una muralla que encara es conserva durant el segle XIII o principis del XIV.

Durant el reinat de Jaume I, Loarre va passar a la corona qui va cedir la tinença del castell als frares de l'Hospital de San Joan de Jerusalem que la van tenir fins l'any 1285 quan el rei Pere III, en guerra contra els francesos, va ordenar el lliurament del castell a l'abad Ferrán de Montearagó.

Durant el segle XIV el castell va passant d'unes mans a unes altres per obra de la política i les necessitats econòmiques de la cort reial fins que l'any 1381 es redimit pels propis veïns de la villa a favor del rei a canvi de la remisió de certs tributs per part d'aquest. La possessió real va durar poc a causa de les constants necessitats econòmiques de la Corona.

L'any 1468 torna a mans de la corona el castell i la villa, però progressivament els pobladors van abandonant l'escarpat entorn del castell per instal.larse en l'actual poble de Loarre situat a la planura.

El castell, força ben conservat, destaca pels seus murs exteriors, l'escalinata que segueix a l'entrada principal, la capella, la seva estructura laberíntica i el seu entorn natural.

El castell va ser protagonista en la pel.lícula El regne dels Cels del director Ridley Scott i protagonitzada, entre d'altres, pels actors Jeremy Irons, Liam Nesson i Orlando Bloom.

LA CIUTAT D'OSCA: PETITES VACANCES (I I I)

Osca és una ciutat capital de la província del mateix nom que està situada al sud de la Serra de Guara en la denominada "Hoya" d'Osca i d'un tamany més que humà amb els seus cinquanta i pocs mil habitants.

Seu del bisbat, compta amb una important història al seu darrera i un nombrós patrimoni d'entre el qual es destaca:

1) La catedral d'Osca, d'estil gòtic, amb una torre campanari de 37 metres d'alçada i a la qual es pot pujar al capdamunt a traves d'una escala de 180 esglaons (l'últim tram molt estret en amplada i alçada) i des d'on es contempla la de la ciutat i tota la "hoya" de Osca, així com les restes del castell de Montearagó. Destaca també el seu retaule major d'alabastre, obra renaixentista de Damià Forment que representa la Passió de Jesucrist.

2) El Museu Diocesà, amb mostres d'art religiós provinents de diversos llocs de la diòcesi i on es pot visitar el claustre gòtic inacabat de la catedral.

3) Monestir de San Pere el Vell d'arquitectura romànica del segle XII i que inclou un claustre romànic i el panteó real de dos reis d'Aragó: Alfons I el Batallador i Ramiro II el Monje.

4) Convent de San Miquel, de romànic tardà junt al riu Isuela.

5) L'Ajuntament, una bona mostra de casa consistorial aragonesa del segle XVI:

6)Diversos palaus dels segles XVI i XVII.

7)Diversos edificis notables del segle XX com el Círculo Oscense, l'edifici on es troba instal.lada Hisenda o el Teatre Olímpia.

El seu casc antic està força rehabilitat i en la plaça Allué, on es troba l'oficina d'informació i turisme, podreu visitar la botiga d'ultramarins "La confianza" que es proclama com la més antiga d'Espanya oberta des de 1871 i on podreu comprar unes postres típiques: "la trenza de Huesca", feta amb pasta de briox i farcida d'ametlles i nous.

Fotografies:

1) Interior de la botigra La Confianza.

2) Porta de la catedral d'Osca.

SERRA DE GUARA: PETITES VACANCES PER OSCA ( I I )

Des d'Ainsa ens vam enfilar cap a Boltaña, on passat un petit tram de carretera vam agafar a mà esquerra la carretera A-1604 en direcció a Osca, vorejant el Parc Natural de la Serra i canons de Guara.

La carretera plena de corbes s'enfila cap a ports de montanya de més de 1200 metres d'alçada amb boniques vistes al principi de la zona de Boltaña amb els Pirineus al fons i amb més de 50 quilómetres per gaudir de pastures, boscos mediterranis amb alguna vegetació totalment desconeguda per mi, parets calcàries, barrancs i rius eixuts i bestiar vacú caminant tranquilament pel mig de la carretera, que amb molta feinada es va voler apartar.

Si la zona del preparc és encantadora, no puc arribar a pensar com deuen ser els canons dins del parc natural, pel que he llegit amb canons profunds de quilòmetres de llargària i talls de roca de més de 270 metres d'alçada.

Per la nit vam arribar a Osca on vam pernoctar al Sercotel Aparthotel Huesca ja que n'havíem obtingut un preu més que raonable. Es tracta d'un hotel amb apartaments molt espaiosos situats en al damunt de l'estació intermodal d'Osca. El nostre apartament estava composat per diverses peces: bany, habitació de matrimoni, habitació petita i una gran sala menjador amb taula cadires, sofà i butaca. Tranquil, espaiós i ben situat és una opció recomanable.

AINSA: PETITES VACANCES PER TERRES D'OSCA ( I )

Diumenge i dilluns, aprofitant la festa local, hem fet una sortida per les veïnes terres d'Osca.

Al voltant de Barbastre, la comarca del Somontano viu bolcada amb el negoci del vi, amb nombroses bodegues, alguna d'elles amb noves instal.lacions de tall modern i espectacular com la d' Irius.

Resseguint la carretera pel costat del pantà de Mediano a plena capacitat, hom pot anar observant les aigües blaves del Riu Cinca mentre es va endinsant en la comarca del Sobrarbe fins arribar a Ainsa.

Aquest poble de tall medieval, capital de la comarca de Sobrarbe està situat en un promontori en la confluença del riu Cinca i Ara. Declarat conjunt históric-artístic l'any 1965, destaquem:

• El gran recinte del seu castell bastit el segle XI.
• La gran plaça major porticada amb l'edifici de l'Ajuntament i la torre de l'església (fotografia).
• L'església romànica de Santa Maria consagrada l'any 1181 amb una única nau amb bolta de canó i una petita cripta.
• Dues portalades d'accésa al nucli emmurallat de la ciutat amb els dos carrers principals flanquejats per cases de pedra molt ben conservades.

Al peu del parc d'Ordesa i "Monte Perdido" és un bon indret per deixar-se empapar de la natura i el ritme tranquil de la zona.

THE PAINS OF BEING PURE AT HEART

Aquest grup de Nova York ha actuat en l'edició d'enguany del macrofestival Primavera Sound que s'ha celebrat aquest cap de setmana al Parc del Fórum de Barcelona.

Són un jove grup jove de música indie que ha tret enguany el seu primer àlbum que porta per títol el nom del grup.

En el vídeo podreu escoltar la seva canço Young Adult Friction, plena d'energia i que no puc evitar tenir un fort déjà vu amb ella, potser la canço Dakota del grup galés Stereophonics? Segur que sí, ja que molts grups del panorama musical indie actual tenen fortes influències en la música dels finals dels 80 i principis dels 90. Algú pot evitar pensar amb The Smiths quan escolta el cantant dels The Pains en la canço Come Saturday ?

JASON MRAZ. BONA MÚSICA POP

Jason Mraz va nàixer l'any 1977 a l'Estat de Vírginia dels Estats Units d'Amèrica. L'any 2002 va editar el seu primer àlbum titulat Waiting for My rocket to Come. L'any 2005, amb el seu disc Mr. A-Z va aconseguir notorietat en el mercat nordamericà assolint el número 5 en la llista Billboard 200 de la revista musical Billboard. L'any 2008 va treure la seva última obra fins el moment titulada We sing, we dance, we steal things.

Jason és un cantautor de pop melòdic amb tocs de jazz, amb una bona veu i acompanyat sempre de la seva guitarra.

En el video podreu veure la interpretació en directe de la cançó You and I both: la seva veu, la seva guitarra i la companyia d'un percusionista són prou.

EL 23-F VIST PER JAVIER CERCAS

Uns dels llibres més venuts el passat Sant Jordi és "Anatomía de un instante" de l'autor Javier Cercas.

El novel.lista i escriptor de columnes periodístiques extremeny afincat a Catalunya (malgrat aquest títol tan sols s'ha editat en llengua castellana) s'ha inspirat en la fotografia de l'hemicicle del Congrés de Diputats presa el 23 de febrer de 1981 on s'observa a Adolfo Suàrez assegut al seu escó, el general Gutierrez Mellado de peu discutint amb els guardiacivils assaltants i la resta de diputats amagats per terra.

Després de documentar-se a partir d'entrevistes personals, lectures de la premsa de l'época i diferents llibres sobre els personatges que van intervenir en aquests fets històrics de la transició política espanyola, l'autor a mena d'assaig literari esmicola la realitat a bocins per ensamblar un puzzle que ens apropa als enigmes i els perquès d'aquest cop d'estat i secundàriament a una panoràmica de la figura de l'expresident Adolfo Suárez fets.

En Soldados de Salamina l'autor va utilitzar personatges i fets de la Guerra Civil espanyola per construir una novel.la exitosa que es va adaptar al cinema. En aquest cas, l'obra és més propera a l'assaig però està escrita amb una prosa àgil i utiliza recursos literaris de forma freqüent.

Us deixo un fragment, respectant l'idioma original de l'obra:

"¿Son los vicios privados de un político virtudes públicas? ¿Es posible llegar al bien a través del mal? ¿Es insuficiente o mezquino juzgar éticamente a un político y sólo hay que juzgarlo políticamente? ¿Son la ética y la política incompatibles y es un oxímoron la expresión ética política?...Weber no piensa que ética y política sean exactamente incompatibles, pero sí que la ética del político es una ética específica con efectos secundarios letales: frente a la ética absoluta, que denomina "ética de la convicción" y que se ocupa de la bondad de los actos sin reparar en sus consecuencias, el p0lítico practica una ética relativa, que Weber denomina "ética de la responsabilidad" y que en vez de ocuparse sólo de la bondad de los actos se ocupa sobre todo de la bondad de las consecuencias de los actos. Ahora bien, si el medio esencial de la política es la violencia, según piensa Weber, entonces el oficio de político consiste en usar medios perversos para conseguir fines beneficiosos: de ahí que para Weber el político sea un hombre perdido que no puede aspirar a la salvación de su alma, porque ha pactado con el diablo al pactar con la fuerza del poder y está cohdenado a sufrir las consecuencias de ese pacto abominable".

NORUEGA GUANYA EL FESTIVAL D'EUROVISIÓ 2009

Ahir per la nit es va emetre la 54a edició del Festival d'Eurovisió am la participació a la final de 25 països.

Enguany les votacions de cada un dels 42 països participant compartien el vot popular mitjançant trucades telefòniques o SMS amb la votació d'un jurat i finalment el principal favorit, Noruega, es va imposar d'una forma ampla.

La canço es titula Fairytale i va ser interpretada per Alexander Rybak, fill de pares músics bielorussos que va anar a viure a Noruega quan Alexander tenia 4 anys.

Es van poder veure altres cançons amb tocs de personalitats de diferents àmbits, com la del Regne Unit, una balada composada pel dramaturg-musical Andrew Lloyd-Webber ( El fantasma de la opera, Evita, Jesucrist Superstar) interpretada per Jade Ewen o la canço de cabaret-eròtic titulada Miss Miss Kiss que va representar a Alemanya i comptava amb la presència de la streaper Dita von Teese, ex del polèmic cantant Marylin Manson.

EL CHINLONE: LA ROTLLANA BIRMANA

El chinlone és l'esport nacional de Birmània que es practica per tot arreu des de fa més de mil cinc-cents anys i combina esport, dança i filosofia budista.

Amb una petita pilota feta artesanalment amb ratan, cinc jugadors formen una rotllana al voltant d'un altre que es col.loca en una posicio central. Tots els jugadors han d'anar passant-se la pilota amb lleugers tocs de peus o genolls sense que caigui al terra, alternant les seves posicions en el centre i fent figures el més espectaculars possibles.

És un joc on no hi ha guanyadors ni perdedors, on no hi ha equips enfrontats i està influit per la filosofia budista doncs es necessita una bona concentració que no et permet pensar en rés més que en la pilota sense cap altre objectiu més que gaudir, participar en el grup i trobar el major equilibri físic i psíquic.

A aquest joc hi juguen homes i dones, nens i gent gran i es practica per tot arreu, encara que es realitzin festivals anuals on participen milers d'equips que practiquen les seves destreses en mig dels espectadors acompanys per la seva música tradicional. És fascinant veure el seu joc totalment allunyat de la violència física i verbal existent en els nostres camps de futbol.

Sempre m'ha atret el comunitarisme, la recerca de l'harmonia, la pau i l'equilibri dels habitants de molts països d'Àsia oriental i el meu desig és que perduri la seva cultura i no es contamini excesivament d'alguns des valors dominants en la nostra cultura occidental.

CITA A PARIS DE CLAUDE LELOUCH

“C’etait un rendez-vous”, és un curtmetratge filmat l'any 1976 pel director francès Claude Lelouch.

Amb una càmera fixada en una posició baixa al davant d'un Mercedes Benz 450 SEL 6.9 de la seva propietat i durant poc més de 8 minuts, el curt és un únic pla seqüència que mostra un recorregut sense cap aturada i a alta velocitat pel centre de París.

L'itinerari està marcat en vermell en la fotografia adjuntada i passa per llocs tan emblemàtics de la capital francesa com l'Arc de Triomf, els Camps Elisis, el museu del Louvre fins arribar al Sagrat Cor del barri de Montmartre.

Filmada a las 6 del matí, amb la penombra de la matinada, el respecte cap a les normes de circulació és nul: maniobres perilloses, no respecta semàfors en vermell, excés de velocitat, circulació per alguna direccio prohibida.... Per aquest motiu el director va ser detingut per conducció temerària malgrat va ser lliberat sense càrrecs en verificar-se que no havia posat a ningú en perill (avui en dia Lelouch no se n'hagués sortit tan bé de l'accio de la justícia)-

L'únic que no és fidel a la realitat sembla ser él l so del motor que escoltem, que com si d'un doblatge es tractés, correspon a un altre vehicle com és un Ferrari 275 GTB.

Un curtmetratge espectacular amb final romàntic.

Font:

http://www.diariomotor.com/2008/06/22/cetait-un-rendez-vous-a-mas-200-kmh-por-el-centro-de-paris/

VALS AMB BASHIR

La matança de palestins a l'any 1982 en els camps de refugiats de Sabra i Chatila , situats a l'oest de Beirut, és un dels episodis més obscurs de la història de finals del segle XX.

Durant la Guerra del Líbano de 1982, el lider maronita Bashir Gemayel va ser assassinat junt a quaranta persones més mitjançant un atemptat amb explossius a la seu central de les Forces Libaneses, una milícia cristiana-falangista al.liada amb Israel.

Dos divisions de l'exércit israelí van ocupar Beirut occidental i van rodejar completament els campaments de refugiats de Sabra i Chatila. Ariel Sharon va invitar a la milícia cristiano-falangista libanesa a entrar en els campaments de refugiats per trobar combatents de l'OLP i lliurar-los a les forces israelites.

La realitat va ser que durant més de 3 dies i les seves respective nits, amb el cel permanentment il.luminat amb bengales, la milícia es va encarregar de tallar colls, matar i violar. La xifra de morts oscil.la segons les fonts, entre 460 i 4.000 morts.

En base a aquests fets histórics el director israelita Ari Folman va realitzar aquest film d'animació, coproducció d'Israel, França i Alemanya què ha aconseguit diferents premis a nivell internacional com el Globus d'Or a la millor pel.lícula de parla no anglesa i també nominat en la mateixa categoria en la última edició dels Oscars.

Un film estremidor narrat a partir dels records del propi director de la guerra del Líban, que ens ofereix diferents escenes que t'arriben al més profund de l'ànima i en explicar-nos uns cruels fets histórics de fa 27 anys (molt de temps o poc temps?) ens fa ensumar una llunyana solució al conflicte palestino-israelí.

PLANET FUNK. CHASE THE SUN

El grup italià Planet Funk de música de ball té en el mercat quatre àlbums. Lúltim d'ells s'ha editat enguany i es tracta d'un recopilatori de les seves millors cançons (Best of).

Potser el seu títol més famós sigui Chase the Sun, de l'any 2001, què podreu veure i escoltar en el següent video. Aquesta cançó acompanya en nombroses ocasions els reportatges de televisió amb imatges d'esports extrems. Per tots aquells que l'heu escoltada i no en sabieu l'autor us deixo aquest Chase the Sun.

BIBLIOTECA VIRTUAL DE PREMSA HISTÒRICA

El Ministeri de Cultura ha presentat la Biblioteca virtual de premsa històrica que és un projecte ambiciós de digitalització amb un pes considerable a nivell internacional pel que fa al seu volum i les seves funcionalitats.

El projecte és el resultat de la cooperació de la Direcció General el Llibre, Arxius i Bibliotques del Ministeri de Cultura amb les Comunitats Autònomes i diferents institucions de caràcter científic, ateneus, fundacions, universitats i empreses periodístiques encara en funcionament.

Disposa de gairebé 2000 capçaleres de publicacions periódiques històriques de 140 localitats on s'ha imprés premsa i disposa actualment de més de 4 milions de pàgines.

Aquest projecte té com a objectius fonamentals preservar els materials biblioràfics i difondre aquests recursos informatius als ciutadans en general.

De la ciutat de Tortosa s'hi pot trobar abundant documents de diferents capçaleres periodístiques historiques.

Encuriosit he arribat a l'exemplar del 3 de gener de 1900 del diari "La verdad. Diario Político de noticias e intereses generales" on he pogut llegir entre d'altres qüestions, els següents anuncis i notícies:

• Les ruines romanes trobades al carrer major de Remolins.
• La instal.lació d'un tub a la font pública del Rastre.
• L'atropellament amb resultat mortal d'una dona per un carro conduit per un noi al sortir de la barcassa. El noi va ser empresonat abans de passar a disposició judicial.
• El nomenament de Francisco Mestre Noé com a membre de la Reial Acadèmia de la Història d'Alemanya.
• La notícia sobre una reunió encapçalada pel Diputat a Corts D. Teodoro Gonzàlez per impulsar la construcció del canal de l'esquerra que va finalitzar amb un !Viva Tortosa¡
• Un anunci de la sabateria i magatzem de calçat de Joan Moreso situada a la Plaça de la Catedral- Arc del Romeu.
• L'anunci d'un acord de l'Ajuntament de la ciutat per celebrar una fira de ramat a les festes de la cinta, per la qual cosa s'instava als propietaris col.lindants als lligallos a que no retiressin terres ni herbes d'aquests per a facilitar el trànsit del ramat.
• L'anunci del trasllat al carrer Montcada número 16 4t de l'Acadèmia de Jose Santos on es pot aprendre francès, anglès, italià, alemany, càlcul mercantil i teneduria de llibres. Com han canviat els temps!

Un important fons documental gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

LES HEMORROIDES DE NAPOLEÓ

Ahir escoltava a l'emissora de ràdio RAC 1 una entrevista a l'historiador Jose Miguel Carrillo, autor del llibre Les Hemorroides de Napoleó, una aproximació al públic general de 500 anècdotes històriques que van canviar el curs de la història.

Una de les anècdotes curioses del llibre és que la torre Eiffel s'hauria pogut construir a Barcelona. L'autor diu que Gustave Eiffel (qui va realitzar diferents obres arreu de la península ibérica) va oferir a l'Ajuntament de Barcelona el projecte de construcció d'una torre metàl.lica per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.

El consistori barceloní va considerar la proposta d'Eiffel, excèntrica, exagerada i molt costosa i és per això que va rebutjar el projecte i va optar per construir l'arc de Triomf que encara podem observar avui en dia en el Passeig Sant Joan.

Més tard, Eiffel va tornar a presentar un projecte similar de torre metàl.lica per a l'exposició Universal de París de l'any 1889 i que es va aprovar sense gaire entusiasme amb el compromís d'endarrocar-la passats 20 anys. La ciutadania parisenca va considerar el projecte com extravagant i l'anomenaven popularment com el monstre de ferro.

La famosa obra d'Eiffel a París va utilitzar-se com a torre de telecomunicació, potser la primera de la història.

Eguany es celebra el 120 aniversari de la seva inauguració i s'aprofitarà per aplicar-li una nova capa de pintura de color bronze que realitzaran 25 pintors durant tot un any per a la qual cosa s'empraran unes 60 tones de pintura, 5 mil discs d'abrassió per netejar les restes de pintura antiga, 1500 brotxes i 2 hectàrees de xarxes de protecció entre d'altres materials.

Si Francesc Rius i Taulet , un dels principals promotors de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, despertés de la seva tomba i veigués que la torre del Sr. Eiffel és el símbol per excel.lència de París que atrau milions de turistes cada any, embogiria.

SOROLLA AL MNAC

Fins el 3 de maig d'enguany s'exhibiran en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) catorze quadres de gran format del pintor valencià Joaquín Sorolla que van ser realitzats per encàrrec del mecenes nordamericà Archer Milton Huntington per decorar la biblioteca de la Hispanic Society of America de Nova York.

Els 14 quadres que s'exposen van ser pintats entre els anys 1911 i 1914 i en el seu moment no es van poder veure públicament en el nostre país, doncs era una de les condicions fixades pel Sr. Huntington el que s'havíen de veure per primera vegada en públic a la seu d'aquesta institució fundada l'any 1904.

Gràcies al mecenatge de la fundació Bancaja aquests quadres van arribar a Espanya l'any 2007, i després d'un procés de restauració s'han exhibit a València, Sevilla, Màlaga, Bilbao i ara a Barcelona abans d'anar al Museu del Prado de Madrid.

De temàtica costumbrista, els quadres retraten diferents aspectes de la gent, costums i geografía d'Espanya amb una especial relleu i interès del pintor, com en tota l'obra de Sorolla, per la utilització dels colors i el tractament de la llum.

Les peces són de grans dimensions i són les següents:

"Andalucia. La tancada; Sevilla, els natzarens, el ball i els toreros; Extremadura, el mercat; Ayamonte, la pesca de la tonyina; Galicia, la romeria; Castella, la festa del pa; Aragó, la jota; Catalunya, el peix; València, les grupes; Guipuzcoa, les bitlles; Navarra, el Consell del Roncal i Elx, el palmeral."

Si a la biblioteca de la Hispanic Society les obres es van amontegar decorant de forma abigarrada les seves parets, al MNAC s'exposen utilitzen les tècniques museístiques actuals que permeten una adequda observació de les seves proporcions.

També es pot visitar en un altra sala una selecció de dibuixos i esbossos provinents del Museu Sorolla de Madrid i de la mateixa Hispanic Society of America.

Una gran exposició que està gaudint d'una exitosa asssitència de visitants, cosa que demostra segurament un major interès per la pintura figurativa que per l'art abstracte pel públic generalista.

(En la fotografia es pot observar el quadre dedicat a Catalunya, titulat el peix)

DEXTER

Actualment s'està emitint a la cadena Cuatro la tercera temporada de la série Dexter basada en la novel.la L'obscur passatger de Jeff Lindsay.

Dexter, interpretat per l'actor Michael C. Hall, és un membre de la policia científica de Miami especialitzat en reconstrucció de les escenes del crim a partir de les esquitxades que deixa la sang. Però també és un minuciós i metòdic psicopata que assassina a criminals.

Amb alguns flashbacks, veurem petites escenes de la seva infantesa on el personatge ja apuntava maneres del comportament de la seva vida adulta i la relació que mantenia amb el seu pare Harry, també policia.

L'important en aquesta série no és el suspens sobre la trama (com en Lost), ni veure el repertori científic al servei de la policia (CSI o Bones). El que importa en Dexter és la psicologia del personatge, la seva amoralitat, els seus esforços per mantenir una relació disfuncional amb la seva nòvia i una vida d'aparent normalitat.

Amb freqüents moments de veu en off, escoltem els pensaments patològics de Dexter mentre desenvolupa la seva tasca professional, es relaciona amb la seva nòvia o assassina.

Si el cinema gore o moltes pel.lícules d'accio diem que són de "sang i fetge", en Dexter la sang serà el fil conductor, i sempre serà present gràcies a una fotografia de primers plans espectaculars.

Ens pot caure bé un psicopata? Es pot utilitzar el mal per aconseguir el bé? En temps on abunda l'ambigüetat moral, veure aquesta série potser es fa imprescindible.

EL DESAFIAMENT: FROST CONTRA NIXON

Si hom li pregunten una paralula relacionada amb el president dels EUA Richard Nixon, posiblement dirà Watergate. El cert, però és que Richard Nixon va tenir una llarga trajectòria política que es va començar a gestar durant la Segona Guerra Mundial i ha estat un dels polítics amb més poder dins del seu país i a nivell internacional durant el segle XX.

Dirigida per Ron Howard, la pel.lícula es basa en fets reals al voltant de la primera entrevista després de la seva dimissió com a President dels Estats Units que li va realitzar l'any 1977 el periodista anglès David Frost (actualment Sir David Paradine Frost).

Amb uns diàlegs puntxencs els 122 minuts que dura la pel.lícula no se'm van fer llargs. Entre els difícils preparatius de l'entrevista i el desenvolupament d'aquesta, t'acabes posant en el loc d'un espectador privilegiat del món del periodisme dels anys '70, quan el periodistes no tenien Internet, documentar-se exigia emprar un major esforç i temps i la televisió pretenia ser el mitjà informatiu per excel.lència.

Frank Langella borda el paper d'un Richard Nixon que es sabia brillant a nivell intel.lectual (se'l considera un molt excel.lent orador que va destrossar en els debats als candidats demòcrates a les succesives eleccions de diferents nivells polítics a les quals es va presentar), actuava inspirat per valors polítics ultraconservadors (Va formar part del Comitè d'activitats Antiamericanes del senador Josep McArthur) i entenia que per arribar a un fi, no importaven els mitjans que podia utilitzar un president. Un dels períodes més obscurs de la història dels Estats Units d'Àmerica.

Bona (***1/2)

EL CURIÓS CAS DE BENJAMIN BUTTON

David Fincher és un director que considero està especialment dotat per al cinema. Si cinema és tenir un alt domini de la imatge i tenir la capacitat de narrar amb interés una història, amb les pel.lícules Seven, El Club de la Lucha y Zodiac, Fincher va deixar un nivell molt alt.

Amb el curiós cas de Benjamin Button, Fincher es supera. Visualment perfecta amb una fotografia, uns efectes visuals i un maquillatge insuperables; amb la narració amb total naturalidad d'una història imposible d'un home en contra de les lleis de la natura, interpretat per Brad Pitt, que naix amb l'aparença física d'una persona de 80 anys a Orleans i es cria en mans d'una criada negra en una residència d'ancians i mori com un nen.

En la llarga vida de Button hi ha temps per moltes coses. Per iniciar-se en l'alcohol i amb el sexe en un burdell; per estimar; per viatjar; per participar en una guerra; per casar-se i tenir un fill... i per morir. Una biografia d'un personatge basat en una narracio de l'escriptor nordamericà F. Scott Fitzgerald, més conegut per la seva obra El Gran Gatsby.

Daisy, interpretada per l'actriu Cate Blanchett, per la que tinc debilitat amb la seva bellesa poc ordinària i una aparent fragilitat que combat amb papers de dones vigoroses, serà la dona que apareixerà i desapareixerà en la via de Button però li dona tot el sentit a la seva vida en aquesta pel.lícula que crec serà millor valorada amb el pas del temps al igual que li pasa al seu personatge.

Molt Bona (****)

L'HIMNE DEL LIVERPOOL CF

No sóc un seguidor especial del món del futbol doncs en general és un esport que m'avorreix. En canvi sempre m'ha agradat com es juga aquest esport a la Gran Bretanya, especialment els equips anglesos. Veure un resum a la televisió de partits de la Premiere League sempre m'ha et disfrutar per la seva espectacularitat, el seu joc directe, viu, mogut, amb força física, poques interrupcions del joc, gols espectaculars i pura energia.

L'altre dia vaig veure un bon tros del partit del Liverpool contra el Real Madrid. Semblava una màquina de jugar al futbol contra un grup d'ovelletes atemorides. Amb aquesta manera de jugar no és estrany que els equips anglesos hagin copat moltes places pels quarts de finals de la Champions. S'ha acabat per fi l'época del catenaccio?

No sóc especial seguidor del món del futbol, ni del seu significat com a fenòmen de masses, generador de gregarismes sovint alienadors i violents. Però no m'importaria en absolut, anar a l'estadi Anfield de Liverpool i veure jugar en el seu camp a aquest equip, veure en acció a la seva afició sorollosa amb les seves bufandes i banderes onejant i escoltar com canten el seu himne, potser el més bonic que es canta en un camp de futbol.

Us deixo una posible traducció de la lletra del seu himne.

"Quan camines a traves d'una tronada,

manté el cap ben alt i no tinguis por de la foscor.

Al final de la tronada hi ha un cel daurat,

i la dolça i platejada cançó d'una calàndria.

Segueix caminant a traves del vent,

segueix caminant a traves de la pluja.

Malgrat que els teus somnis es vegin sacsejats i colpejats.

Camina, camina

amb esperança en el teu cor.

I mai caminaràs sol.

Mai caminaràs sol."

LA TORNADA D'U2: NO LINE ON HORIZON

El passat 23 de febrer es va editar a nivell mundial el nou disc del grup irlandès U2. L'àlbum està format per 11 cançons i ha estat rebut amb crítiques molt diferents, des de les que consideren que és el seu millor disc des de Pop, fins altres de molt dolentes, com l'especialment destructiva de Quico Alsedo apareguda en el diari El Mundo i que es titulava U2 i No line on Horizon: sobredosis de botox.

I és que U2 és un grup amb tantes bones cançons, amb tants de registres musicls (Es pareixen en alguna cosa els títols October, Achtung Baby o Passengers-Original Soundtracks) i és tanta la influència en grups posteriors que ara tenen força éxit i reconeixements (Coldplay, The Killers) que el més fàcil i inevitable serà comparar-lo amb qualsevol de les seves obres anteriors quan el que s'ha de fer és escoltar-lo amb les orelles netes i sense prejudicis.

Sols així es podran apreciar tots els matisos musicals d'aquest àlbum, amb cançons amb ritmes i textures molt diferents, algunes clarament intimistes però sense la dolçor pegalosa d'algunes de les seves últimes produccions.

Es nota la influència del magistral Brian Enno al darrera d'aquesta producció pel que fa als arranjaments musicals capaços de generar atmosferes especials.

No és la millor obra de la seva carrera però després d'haver-lo escoltat més de dues vegades et queda la sensació d'haver escoltat un bon àlbum i absolutament sorprès com encara són capaços de dir alguna cosa nova des del punt de vista creatiu en el panorama musical amb un resultat final més que digne, amb l'excepció, segons el meu parer, de la cançó Get on your Boots que va ser el tema escollit com a single de presentació previ al llançament de l'àlbum i que és clarament la pitjor canço dels disc. Perquè l'hauran triat per presentar-se?

La cançó del video es titula Magnificient i és segurament la cançó més comercial i apta per fer saltar al públic en la propera gira mundial que s'engegarà el proper 30 de juny amb un concert al Camp Nou de Barcelona.