diumenge, 31 de gener del 2010

LA CINTA BLANCA

El blanc representa en moltes ocasions la innocència. El negre, en canvi, representa el dolor, la por, la mort i el misteri.
No és extrany que la coproducció d'Àustria i Alemanya dirigida per l'austríac Michael Haneke estigui rodada en blanc i negre. En veure la pel.lícula prompte veurem el perquè del blanc que dona lloc al seu títol, el negre, pel contrari, ens anirà omplint progressivament a base d'una pluja fina de diàlegs i actes de la vida quotidana i amb altres cops d'efecte dramàtic.
En un poble del nord d'Alemanya, anys abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial, succeeixen un acúmul de fets dels quals se'n desconeix l'autor.
Enmig d'un entorn rural, dominat per l'omniprescència del baró qui ocupa en tasques agrícoles a la major part del poble, la mentira i les ocultacions són la manera de sobreviure al control social, la repressió, els càstigs i la rectitud protestant. Els adults i els nens pateixen els rigors, a diferents nivells, tant en el sí de la família com a traves del seu pastor i la comunitat en general.
Amb un control i rigor exacte en el desenvolupament de la història i una gran quantitat de personatges, adults i nens, que se'ns presenten, Haneke utilitza 145 minuts per desgranar les relacions asfixiants enmig d'un entorn ambiental que et neguiteja i en manté en la intriga fins al final.
La pel.lícula ha comptat amb diferents premis cinematogràfics, entre d'ells La Palma d'Or al Festival de Cannes, un Globus d'Or a la millor pel.lícula de parla no anglesa, Premi a la millor pel.lícula i direcció en els Premis del Cine Europeu i està nominada per als Oscars 2010 en la categoria de pel.lícula de parla no anglesa.
Una pel.lícula d'estil clàssic, molt apropiada per a mirades que volen aprofundir en les històries.
Nota filmaffinity: 7,5
Nota personal: 8

diumenge, 17 de gener del 2010

PIKES PEAK HILL CLIMB

La Pikes Peak Hill Climb, coneguda popularment com "la carrera fins els núbols", és una carrera d'automòbils que es celebra als Estats Units d'Amèrica des de l'any 1916.
Aquesta carrera pràcticament desconeguda a Espanya té la categoria mítica al seu país i es corre al mes de juliol, sovint coincidint amb la festa del 4 de juliol.
La seva característica principal és que es corre per una carretera de montanya que combina asfalt amb superfícies de terra i pedra solta, a l'Estat de Colorado i té una distància de gairebé 20 quilómetres amb 156 rebolts.
Com sigui que la sortida es dona a 2.866 metres a nivell del mar i l'arribada a 4.301 metres, cosa que implica un desnivell de 1435 metres, a banda de les dificultats del pilotatge s'afegeixen les dificultats tècniques per a l'alimentació del vehicle i la refrigeració dels frens.
La carrera resta oberta a diferents categories i hi corren vehicles de fins a 1.000 cavalls.
Si bé el récord de la prova el té el pilot japonès Nobuhiro Tajima a l'any 2007, una de les imatges més famoses és l'ascensió de l'antic pilot de rallies Ari Vatanen amb un Peugot 405 Turbo 16 que va ser enregistrada l'any 1988 en el rodatge de la pel.lícula Climb Dance del director Jean Louis Morey.
Segur que els apassionats del món del motor els agradarà aquest video.

divendres, 15 de gener del 2010

ALL YOU NEED IS ME

Steven Patrick Morrissey, conegut mundialment com Morrissey i rés més, és un veterà cantant i compositor que es va fer famós com a líder del grup britànic The Smiths (1982-1987), considerat uns dels principals grups de la dècada dels 80.
Des de llavors la seva carrera en solitari ha tingut nou àlbums originals i uns quants recopilatoris.
L'últim àlbum és de l'any 2009 i es titula Years of Refusal (Anys de rebuig) amb 12 cançons, alguna d'elles avançada prèviament en un recopilatori de Grans Èxits.
El personatge de Morrissey compta amb nombrosos seguidors incondicionals, però també té detractors que consideren el seu manierisme vocal excesivament teatral i carregant i el seu món musical carregat de barroquisme. Les seves lletres sovint parlen de depresió, desamor, solitud i suïcidi (Ell va vivint, però), temes que també són recurrents en aquest últim àlbum.
Crec que aquesta última producció musical (No oblidem que Morrissey complirà enguany 51 anys) ha suposat el seu retorn a un bon nivell de qualitat i per això ha pogut comptar amb un notable reconeixement de la crítica musical.
Musicalment és més vital, amb algunes cançons molt poperes i nombrosos i de vegades alambicats arranjaments musicals, sons de trompetes i guitarra espanyola. Es nota que va tardar gairebé dos anys en publicar-lo desde la seva primera gravació.
El video és de la cançó de l'àlbum All yo need is me:
"There so much destruction ( Hi ha molta destrucció)
all over the world (per tot arreu del món)
and all you can do is (i tot el que pots fer)
complain about me". (és queixar-te de mi)

dimecres, 13 de gener del 2010

BOA SORTE. VANESSA DA MATA

Vanessa Sigiana da Mata Ferreia, més coneguda com Vanessa da Mata és una cantant brasilera que va aconseguir arribar al número 1 de les llistes musicals a l'any 2007 amb la seva canço Boa Sorte, amb un duet amb el cantant nordamericà Ben Harper.
Da Mata té tres discs al mercat: Vanessa da Mata (2002), Essa Boneca Tem Manual (2004) i Sim de l'any 2007.

dijous, 7 de gener del 2010

BARBÀRIE I CIÈNCIA

Llegeixo l'últim número de la revista l'Aventura de la Història la qual dedica un petit article a l'inventor nordamericà Thomas Alba Edison.
Edison va electrificar per primer cop de forma permanent un carrer als Nadals de 1879-1880 a la localitat on vivia, Menlo Park (New Jersey).
Edison era propietari de General Electric i es va dedicar a produir i distribuir electricitat amb el sistema de corrent contínua què tenia al seu favor el seu baix voltatge però amb l'inconvenient de perdre molta energia per disipació.
En front d'aquesta tècnica, Nikola Tesla (que va compartir amb Edison el premi Nobel de Física a l'any 1915) treballava per a l'empresa Westinghouse i va desenvolupar l'electricitat amb el sistema de corrent alterna, que tenia un major voltatge i una menor pèrdua per disipació.
Edison per a combatre al seu competidor va voler posar en evidència el perill de la corrent alterna mitjançant l'electrocució d'un elefant. Si la corrent alterna era capaç de matar un elefant, que no faria amb un ser humà. Aquesta macabra demostració va enregistrar-la l'any 1903 el propi Edison.
La corrent alterna de Tesla va guanyar finalment la partida. El martiri de l'elefant no va servir de rés. De que no és capaç el ser humà per satisfer el seu ego!