L'últim llibre de l'escriptora xilena Isabel Allende és una novel.la de ficció històrica basada en la vida d'Inès Suarez una dona pionera en la conquesta de l'actual Xile. Nascuda a Extremadura, com no podia ser d'altra manera ja que aquesta zona va donar molts de personatges que van obrir el continent americà als pobladors i interessos espanyols (Cortès, Pizarro, Valdivia, etc), Inès creua l'Atlàntic a la recerca del seu marit que havia fet el mateix camí uns anys abans però també per una necessitat de canviar de vida, d'obrir nous horitzons ( ja no tornarà mai més a Espanya).
Narrada a la seva filla quan Inès ja té setanta anys i una vida plena de violència, treball, privacions però també d'amor i lliurament als altres (impulsora de menjadors per a pobres, hospitals i escoles) ens porta al segle XVI quan unes persones amb voluntat de riquesa i descobriment de nous territoris inicien un viatge des del Perú, amb permís de Pizarro, cap al Sud, cap a l'actual Xile. La fundació de les ciutats de Santiago i Valdívia, els enfrontaments amb els indis maputxe, les dures condicions de vida, la crueltat dels soldats espanyols seguida per la dels propis indígenes en una espiral de violència com no podia ser d'altra manera, l'ambició de riquesa, el trencament de moltes de les rígides normes socials del país on van naixer ens fan avançar en una èpica història narrada per una autora que a aquestes alçades poc ens té que demostrar però que a l'hora es troba amb dificultats per superar alguna de les seves obres anteriors.
Una novel.la entretinguda que ens serveix per apropar-nos a la conquesta de Xile un país que ens és ben desconegut si ens fem aquestes preguntes: Que sabem d'aquest país? Coneixem a algun xilè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada