L'Oscar 2007 a la millor pel.lícula estrangera és l'opera primade Florian Henckel von Donnersmar.
A cavall entre el thriller policiac i el drama, està ambientada en els últims anys de l'antiga República Democràtica d'Alemanya abans de la caiguda del mur de Berlín i s'encarrega d'explicar-nos a traves d'una història concreta l'espionatge sistemàtic de la població del país que realitzava la Stasi. En aquell règim qualsevol persona podia ser suspitosa de desafecció política.
La investigació sobre un autor de teatre, Dreymanm, aparentment fidel i amb bona consideració fins aquell moment per les autoritats polítiques, ens mostra com la barrera entre el bé i el mal és fàcil de traspasar.
L'actriu i amant de l'autor de teatre arriba ser la confident de la policia per no quedar apartada de l'escena teatral i solucionar a l'hora els seus problemes de consum il.legal de psicofarmacs.
Un capità de l'Stasi se n'encarregarà de les escoltes telefòniques i de l'interior de la vivenda. D'aquesta forma descobrirà la vida íntima de la parella i de forma progresiva anirà canviant la seva posició moral. Mentre que és agent de l'Estat i el seu uniforme ja no li compensa la soletat en la que viu passarà a ocultar aspectes incriminatoris que no seran recollits en els informes oficials que s'escriuen in situ amb màquina d'escriure minut a minut, dia a dia.
Ministres amb baixes pasions, superiors que fan acudits cruels sobre Erik Honecker, un director teatral en la llista negra des de fa set anys, una veïna amenaçada de que la seva filla no seguirà estudiant Medicina si revela que l'autor teatral està sotmès a espionatge ens situen en un ambient de sordidesa on les vides i els ambients són totalment grisos (la fotografia contribueix també a crear aquesta sensació).
Una pel.lícula que amb un ritme reposat i sense accions trepidants deixa pasar uns bons 137 minuts de gaudiment i que ens ha de permetre reflexionar sobre quina és la nostra postura davant la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada