Fa pocs dies l'Acadèmia de Cinema dels EUA va premiar amb 8 oscars (millor pel.lícula, director, guió adaptat, montatge, fotografia, banda sonora, cançó i so) a la pel.lícula que porta per títol Slumdog Millionaire, què no s'ha traduït en el nostre país i que significa alguna cosa pareguda a "gos de xabola milionari".
Si a Transpotting, el director Danny Boyle ens mostra la vida d'un grup d'heroinòmans a Edimburg, en aquesta pel.lícula ens traslladarà a Bombai, una ciutat frenètica i hiperpoblada on tothom fa el que pot per sortir de la pobresa.
Jamal Malik és un jove que treballa d'ajudant en una empresa de telecomunicacions (un call-center internacional) i que no té estudis que decideix participar en el concurs de format mundial "Who wants to be a millionaire?".
De forma sorprenent acaba el primer programa on concursa a una pregunta del premi final, 20 milions de rúpies. Abans que es celebri el proper programa on haurà de resoldre la pregunta que li donarà accés al màxim premi, i que serà seguit per una milionària audiència, Jamal serà interrogat per la polícia índia amb mitjans no precisament ortodoxes. Com pot ser que un jove que porta el te i sense estudis contesti correctament totes les respostes? És un trampós?
Jamal, mitjançant diferents flashbacks de la seva vida (alguns d'ells d'antologia del cinema) anirà donant explicacions de perquè coneix les respostes correctes. Una vida curtidora com a font de coneixement i un bellíssim fil conductor que l'ha mogut a participar en el concurs: l'amor per Latika.
Amb un argument molt atractiu, Boyle abusarà dels colors, l'exotisme del país, la successió ràpida d'escenes i d'una certa manipulació dels sentiments de l'espectador per portar-nos a l'escena final, que no podia ser cap altra més que una escena de ball al més pur estil Bollywood.
És una pel.lícula entretinguda i atractiva però potser sobrevalorada i que passa absolutament de puntetes sobre la crua realitat social de la Índia.
Bona (***1/2)
m’ha sorprès gratament la manera en com està contada la història, estic d’acord en què passa absolutament de puntetes amb la crua realitat de l’Índia, però penso que la peli no té aquest objectiu.
ResponEliminaTambé tinc molt bon record de Transpotting, no vaig para de riure fins que apareix una criatura cremada per deixadesa dels seus pares (arran de la droga), m’ha agrada la manera de fer de Danny Boyle
Totalment d'acord.
ResponEliminaTranspotting és una pel.lícula bàrbara sobre el submón de la heroïna i compta amb una banda sonora de primera.