No sóc un seguidor especial del món del futbol doncs en general és un esport que m'avorreix. En canvi sempre m'ha agradat com es juga aquest esport a la Gran Bretanya, especialment els equips anglesos. Veure un resum a la televisió de partits de la Premiere League sempre m'ha et disfrutar per la seva espectacularitat, el seu joc directe, viu, mogut, amb força física, poques interrupcions del joc, gols espectaculars i pura energia.
L'altre dia vaig veure un bon tros del partit del Liverpool contra el Real Madrid. Semblava una màquina de jugar al futbol contra un grup d'ovelletes atemorides. Amb aquesta manera de jugar no és estrany que els equips anglesos hagin copat moltes places pels quarts de finals de la Champions. S'ha acabat per fi l'época del catenaccio?
No sóc especial seguidor del món del futbol, ni del seu significat com a fenòmen de masses, generador de gregarismes sovint alienadors i violents. Però no m'importaria en absolut, anar a l'estadi Anfield de Liverpool i veure jugar en el seu camp a aquest equip, veure en acció a la seva afició sorollosa amb les seves bufandes i banderes onejant i escoltar com canten el seu himne, potser el més bonic que es canta en un camp de futbol.
Us deixo una posible traducció de la lletra del seu himne.
"Quan camines a traves d'una tronada,
manté el cap ben alt i no tinguis por de la foscor.
Al final de la tronada hi ha un cel daurat,
i la dolça i platejada cançó d'una calàndria.
Segueix caminant a traves del vent,
segueix caminant a traves de la pluja.
Malgrat que els teus somnis es vegin sacsejats i colpejats.
Camina, camina
amb esperança en el teu cor.
I mai caminaràs sol.
Mai caminaràs sol."
Caminà en algun moment completament sols ens enforteix i ens dona moltes mes forces per la propera vegada.
ResponEliminaSi, l’himne es molt bonic.
En el fons, Enric, sempre caminem sols.
ResponElimina