divendres, 11 d’abril del 2008

EL MEU PAÍS NO ÉS TAN PETIT: ENTRADA NÚMERO 100





Malgrat el que deia Lluís Llach, en veure que les visions del meu país són tan diferents entre les gents dels diferents territoris i entre els veïns dels nostres municipis, em fa pensar que o bé el meu país no és tan petit o bé els nostres ulls són massa petits.





El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

Lluís Llach

1 comentari:

  1. el nostre país té la mida justa, ni molt gran ni molt petit, el paí que estimes no es medeix per longuitud i amplada, es medeix pel cor

    salutacions

    ResponElimina