dimarts, 27 de febrer de 2007

JAUME I EL CONQUERIDOR



Acabo de llegir la novel.la històrica Jaume I El Conqueridor de l'autor andorrà Albert Salvadó. L'obra és una trilogia formada pels títols "El punyal del sarraí", "La reina hongaresa" i "Parleu o mateu-me" publicades per l'Editorial Columna l'any 2001.

Ara que aquest gènere ha guanyat tants d'adeptes en els últims anys com ho demostra l'èxit de vendes de "la catedral del Mar" no cal perdre de vista que sempre s'han editats llibres d'aquest gènere literari i que sovint es poden adquirir a preu reduït als quioscs o en edicions de butxaca a les llibreries.

El llibre de ficció utilitza les aventures i desventures del rei Jaume I (1208-1276) des que era infant fins la seva mort on amb una prosa elegant i un ritme narratiu viu ens endinsa en la seva vida privada (les relacions amb les seves dones, concubines i amants i tots els seus fills) i la seva vida pública de rei amb els enfrontaments amb els nobles, el rei Alfons X el Savi de Castella i Lleó i els successius papes que van veure el seu llarg regnat.

És interesant veure les polítiques d'aliances matrimonials que s'utilitzaven per estretir vincles amb altres regnes i buscar equilibris per garantir la pau en les fronteres, però també a l'interior dels regnes. Els estaments dels nobles, els eclesiàstics i la gent de cultura no cristiana com eren els jueus i els sarraïns són elements político-socials que conformen el substrat del relat. Podrem veure com va realitzar les seves conquestes (Mallorca, València i Múrcia, aquesta última cedida a Castella i Lleó en virtut del tractat d'Almizra) i com es va repartia el seu regne en els seus successius testaments i com a la seva mort es va dividir entre Pere el Gran, III d'Aragó i Jaume II de Mallorca. També asistim a l'escriptura del LLibre dels Fets o Crònica de Jaume I text de l'època narrat en primera persona a traves del dictat que en feia als escriptors i que conforma la primera de les quatre grans cròniques: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Montaner i la de Pere III.

Ferran d'Aragó, abat de Montaragó i oncle de Jaume, el traïdor Pere Ferrandes d'Açagra, Elionor de Castella, la seva primera dona; Violant d'Hongria la seva segona dona que li va deixar una nombrosa descendència ( a banda dels fills il.legítims reconeguts), Ramon de Penyafort, inquisidor a Catalunya (actualment patró dels advocats) entre d'altres personatges ens transporten a l'època on el Regne d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca era admirat en tota Europa i especialment el Mediterrani per la seva força i energia en la política i en el comerç.

Ai, si es llevés Jaume I de la seva tomba i ens veigués on estem en aquests moments!!

dilluns, 26 de febrer de 2007

THE POSTAL SERVICE




El segell discogràfic Subpop va editar l'any 2003 l'únic àlbum fins el moment del grup The Postal Service. És un projecte musical de pop electrònic engegat l'any 2001 pel cantant del grup Death Cab for Cutie, Ben Gibbard i el productor Jimmy Tamborello. Amb aquest afany que tenim els humans de catalogar-ho tot la seva música la cataloguen alguns dins del corrent musical denominat indietrònica (veure wikipedia) que resumidament podem dir és música independent que utilitza els sintetitzadors en les seves composicions.

L'àlbum és diu give up i té deu cançons d'entre la que destacaria "such great heights" que els afeccionats a la música segur han escoltat en alguna ocasió. Per comprovar-ho es pot descarregar de forma gratuïta en format MP3 a http://www.postalservicemusic.net/

dimarts, 20 de febrer de 2007

CINEMA MINORITARI: DEFOSAENFOSA

Ahir vaig veure la pel.lícula Defosaenfosa que ens va arribar l'any passat com una producció eslovena-croata. Em va cridar l'atenció atenent que l'estiu passat vaig estar de vacances en aquests dos països.

Un dels personatges, Pero, viu a l'Eslovènia rural i treballa escribint i pronunciant discursos funeraris en els enterraments que es produeixen a la seva ciutat. En els seus discursos parla de la vida dels difunts però també de la seva pròpia filosofia de la vida: Tothom no ha nascut, alguns no arriben a viure, però és segur que tothom morirem.

Pero viu amb el seu pare vidu que intenta de forma infructuosa suicidar-se, o més aviat cridar l'atenció fins que coneix una dona que li fa recuperar les ganes de viure. Les germanes de Pero són Ida, sordomuda que viu en el seu món interior i està fortament unida a Shooki, propietari d'un Ficho (el 600 de l'antiga Iugoslàvia) amb qui té una relació d'amor superior al que ningú es pugui imaginar (no vull desvetllar tota la pel.lícula) i Vilma, que té un fill i és el pal de paller de la casa.

Amb la mort de rerafons, tots els personatges se'ns mostren com sers que busquen sentit a la vida, especialment a traves de l'amor i el carinyo en totes les seves múltiples manifestacions.
La pel.lícula va ser dirigida per Jan Cvitkovic a l'any 2005 i com avanço en el títol ens hem d'aproximar a ella com a cinema minoritari que ens ve d'uns països amb escasses produccions cinematogràfiques però on se'ns demostra que amb pocs recursos es pot fer cinema. L'important és tenir una bona història, i aquesta ho és malgrat ens costi reconeixer-nos en els personatges.

dilluns, 19 de febrer de 2007

LITTLE BRITAIN


Vicky Pollard, una delinqüent juvenil femenina atrapada en l'ensenyament secundari; Lou, cuidador social d'Andy, qui i va amb cadira de rodes sense tenir cap problema físic, tan sols per pura peresa de caminar; Daffyd, l'únic gay del poble, orgullós de tenir l'exclusivitat d'aquesta condició i s'ofén si descobreix altres persones de la seva orientació sexual en el poble; Sebastian el secretari del Primer Secretari a qui estima amb bogeria i amb gelosia exagerada; Emily Howard i Florence, dos elegants dames britàniques amb bigotis.

Aquests són alguns dels personatges d'aquesta série britànica, televisada per la BBC a partir del 2003 i on ja s'ha estrenat la tercera temporada. Al nostre país s'està emitint la segona temporada en el Canal +.

La série ha estat guardonada amb el Comedy Awards a David Walliams com millor director revelació i com a millor comèdia de televisió a l'any 2004.

Els seus creadors i guionistes són els actors Matt Lucas i David Williams els quals interpreten quasi tots els personatges que ens volen donar resposta a les preguntes que una veu en off fa al començament de cada episodi: Que significa ser anglès? Qui són els britànics?

El seu humor és poca solta i els personatges i molts dels seus diàlegs i situacions són força extravagants. D'obligada cita pels amants de l'humor anglès. Podeu conèixer més coses en la seva URL original www.bbc.co.uk/comedy/littlebritain/ on es poden veure's alguns sketchs en el seu idioma original.

diumenge, 11 de febrer de 2007

THE SHINS




Aquesta setmana he descobert un grup musical: The Shins. Format pel compositor, cantant i guitarrista James Mercer; el bateria Jesse Sandoval ; el tecliste/guitarra/baix Marty Crandall i el baixista i guitarrista Dave Hernández pertanyen a la discogràfica Sub Pop. El grup va començar l'any 1997 a Albuquerque (Nou Mèxic, EUA).

Els podríem catalogar com a grup d'indie rock, encara que moltes cançons són estricta música pop. El seu últim disc ha assolit el número 2 als Estats Units i es titula "Wincing the Night Away ", encara que trobo més recomanable el seu disc anterior "Chutes too Narrow" de l'any 2003. La cançó "Phantom limb" és de les més agradables d'escoltar. El cantant realitza en aquesta cançó, i en altres també, alguns girs vocals que feia el cantant dels Smiths, Steven Patrick Morrissey de qui d'altra banda he llegit en una notícia del País del 9/1/2007 que la BBC tindria interès en que representés al Regne Unit en el proper Festival d'Eurovisió. Encara que ho sembli, no és cap inocentada.(http://www.elpais.com/articulo/gente/BBC/quiere/Morrisey/represente/Reino/Unido/Eurovision/elpepugen/20070109elpepuage_3/Tes

També recomanaria visitar la seva pàgina oficial www.theshins.com força visual, treballada amb flash i on podreu observar les portades dels seus singles i Lps, petites perles de diseny gràfic.


dijous, 8 de febrer de 2007

BABEL


La última pel.lícula del director mexicà Alejandro Gonzélz Iñárritu, nominada als
Oscars i dirigida després d'Amores Perros i 21 gramos és un altre cop una narració
no líneal. En quatre països, Estats Units, Mèxic, Marroc i Japó les vides de diverses persones es veuen afectades per una història comuna. El món desenvolupat i el món subdesenvolupat es mostren en tota la seva cruesa però si hi ha alguna cosa comuna a totes les persones estiguin on estiguin és la capacitat de patir dolor, ja sigui físic com potser el personatge interpretat per Kate Blanchett o la d'uns nens perduts en el desert de Nuevo Mèxic com evidentment psíquic, crec que de forma extrema en el personatge d'una púber japonesa.

Babel ens diu que sota tota la diversitat que hi ha al món, tots acabem necessitan a l'altre. Fóra de la vida burgesa on ens dotem de proteccions de tota mena, hi ha llocs on viure encara és primitiu i difícil. Obtenir assistència sanitària o aconseguir una ambulància es mostren com a veritables proeses en zones del Marroc. Aconseguir tendresa, que algú t'escolti i t'entengui i et doni la seva protecció i ajut també pot ser una proesa extrema en una metròpolis japonesa.

La pel.lícula té una durada de 142 minuts, però a mi personalment m'han pasat com una exhalació ja que m'ha semblat pura vida... i una porta a l'esperança relatada des de situacions desesperades.