Aquest cap de setmana he estat a Andorra. El pantà d'Oliana brut de canyes, branques i brossa variada desguassava aigua térbola i marronosa. Les valls d'aquell país feien goig. Per tot arreu aquest espectacle que es el desglàs es manifestava per les parets de pissarra de les montanyes caient i brincant de forma vertiginosa per les cingleres.
Hem anat fins Os de Civís un bonic poblet pirinenc espanyol al qual es pot accedir amb cotxe des d'Andorra i des d'Espanya, en canvi, tan sols amb vehicle tot terreny. Per arribar-hi hem resseguit la llera del riu d'Alós que omplia les meves oïdes amb un fort brogit.
De baixada, prop de Balaguer, he vist l'arc de San Martí més bonic de la meva vida. L'he vist doble (quan el veieu doblat un d'ells el veureu amb la progressió de colors invertida) i poc a poc, gairebé l'he vist complet en el cel. Sempre acostumat a veure'n un retallet, allò sí que n'era un arc de debó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada