divendres, 2 de novembre de 2007

MARROQUINS I ALGERIANS A LES GUERRES EUROPEES


Ahir vaig veure la coproducció francesa/belga/marroquí/algeriana Days of Glory del director Rachid Bouchareb que malgrat va rebre en el festival de Cannes un premi al seu conjunt actoral, la majoria desconeguts pel gran públic, no passarà als annals del millor cinema bèlic. I és que és llarga, plana i la narració es perd sovint amb detalls que no interessen.
Sí destaca, però, el rerafons que ens planteja i que és com un grup de soldats marroquins i algerians, de religió musulmana, van lluitar per França a la Segona Guerra Mundial.

L'any 1944 Marroc i Algéria encara eren colònies franceses i la França ocupada va reclutar soldats al Magreb amb promeses d'un millor futur. La pàtria francesa, però, els va tractar com ciutadans de segona. No accedien a permisos; els costava més obtenir un ascens militar; si escassejava algun aliment eren els primers que es veien afectats i se'ls destinava a missions de primera línia de batalla amb una escassa preparació militar.

Molts d'aquests combatents no van obtenir cap recompensa de l'Estat francès i van ser oblidats. La pel.lícula va originar un cert malestar en la societat francesa que va provocar que el President de la República Francesa Jacques Chirac aprovés una norma per reconeixe'ls una pensió com ex-combatents i d'aquesta manera igualar-los als francesos continentals (i les seves vídues i orfes) que sí s'havien beneficiat des de feia temps de pensions per participar a la Gran Guerra.

Veure'la em va fer pensar en què va passar al nostre país a la Guerra Civil amb la guàrdia mora de Franco. Cercant a google he llegit un interessantíssim i extens article del diari el Mundo de data 9 de juny de 2002 titulat "El regreso de la guàrdia mora".

Els francesos es van avergonyir de la situació econòmica d'aquests combatents potser perquè els argelians van lluitar contra l'ocupant alemany i era fàcil reconèixer la tasca d'alliberament nacional que van realitzar. ¿Quin reconeixement podríen obtenir al nostre país els antics membres de la guàrdia mora quan mentre el propi Francisco Franco els va dir l'any 1937 "Cuando florezcan los rosales de la victoria, nosotros os entregaremos las mejores flores" , acabada la guerra els va fer responsables de les pitjors atrocitats de la guerra per exculpar a legionaris i falangistes?

Un petit grup d'excombatents, vídues i orfes organitzats en una plataforma no aconseguiràn que ningú reconegui per ells cap millora de les pensions que perceben de l'Estat (un soldat ferit en cinc ocasions i que va treballar a Espanya fins 1956 rep 70 euros anuals) i molt menys cap tipus de memòria històrica. És el que tenen les guerres. Al final tothom mira cap un altre costat.

1 comentari:

  1. Els europeus sovint hem fet això, utilitzar l'Àfrica per al nostre benefici i després llençar-la com una servilleta feta servir.
    Gràcies per enllaçar-me, jo també hi he fet.

    ResponElimina