Aquest nom fa una setmana era totalment desconegut per mi. El vaig escoltar en un tall de ràdio que informava que Francina Boris rebria una menció d'honor dels Premis Nacionals de Radiodifusió d'enguany.
El que dien d'ella la feia mereixedora d'una entrada per remarcar el treball d'una dona amb una dilatada trajectòria fins la seva jubilació a l'edat de 87 anys després d'haver començat quan tan sols tenia 14 anys a Ràdio Girona.
Des de principis de la dècada dels quaranta va realitzar de forma continuada fins el moment de la seva jubilació el programa Nostra Dansa sobre el món sardanista. Va ser una pionera. La primera dona a Ràdio Girona i el primer programa en utilitzar el català a la ràdio catalana de la postguerra.
Un puntal de difusió de la nostra llengua ja que també ha estat responsable d'altres programes radiofónics, sempre en català. El curiós és que, segons van dir a la ràdio, quan va començar no es deia Francina. Ella era Paquita però algú li va recomanar que canvies el seu nom. Aquest incident et fa recordar allò de "Yo no me llamo Jose Luis, me llamo Josep LLuís", però a l'inrevés. Quines coses té la vida.
La Francina sempre ha estat una persona molt admirada per mi. Recordo moltes tardes d'hivern a la vora de la llar de foc tot i sentint la seva melosa i envellutada veu, en un autentic aparell de radio a valvul.les, tot dient allo que tantes vegades va dir de " Aqui Radio Girona EAJ38 ". Allô era Radio!!
ResponEliminaCarles Bonet, Salt.