Als 84 anys ha mort l'escriptor noradmericà Norman Mailer. Ja fa uns quants anys vaig llegir la seva obra "Los tipos duros no bailan" i va impactar-me la seva forma d'escriure. Va ser una época en la qual llegia també a Henry Miller, a Raymond Carver i a altres escriptors nordamericans.
Se'l considera junt a Truman Capote un dels grans renovadors del periodisme literari. Si Truman Capote va escriure "A sang freda" , Mailer va publicar "La canción del verdugo" que narra la història de Gary Gilmore, el primer home executat als EUA a l'any 1975 després de la reimplantació de la pena de mort.
Gilmore va ser un cas sonat ja que va renunciar a apel.lar i va exigir ser executat en la data acordada pel jutge. Aquesta novel.la-reportatge li va valer a Norman Mailer el premi Pulitzer a l'any 1980.
Amb sis dones (una de les quals va ferir lleument amb una navalla durant la celebració d'una festa) i nou fills, la seva vida ha estat intensa. Potser després de les adaptacions cinematogràfiques que hem vist en els últims anys de la vida de Truman Capote (alguna fins i tot oscaritzada) no tardarem gaire en veure un biopic sobre Mailer.
Avui, en el dia de la seva mort, l'entrada que té a Wikipedia ja s'havia actualitzat amb la seva necrològica.
Aquí deixo una de les seves frases no del tot políticament correctes:
"La revolución feminista ha convertido a la mujer en ese tipo de hombre que a mí me entristecía cuando era joven, ese que tenía que trabajar de nueve a cinco de manera aburrida y nunca era dueño de su destino. Ahí es donde acabó su revolución, su asalto al poder."
(Fotografia junt a Madona extreta de www.usatoday.com )
(entrada a Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Norman_Mailer)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada