diumenge, 31 de gener de 2010

LA CINTA BLANCA

El blanc representa en moltes ocasions la innocència. El negre, en canvi, representa el dolor, la por, la mort i el misteri.
No és extrany que la coproducció d'Àustria i Alemanya dirigida per l'austríac Michael Haneke estigui rodada en blanc i negre. En veure la pel.lícula prompte veurem el perquè del blanc que dona lloc al seu títol, el negre, pel contrari, ens anirà omplint progressivament a base d'una pluja fina de diàlegs i actes de la vida quotidana i amb altres cops d'efecte dramàtic.
En un poble del nord d'Alemanya, anys abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial, succeeixen un acúmul de fets dels quals se'n desconeix l'autor.
Enmig d'un entorn rural, dominat per l'omniprescència del baró qui ocupa en tasques agrícoles a la major part del poble, la mentira i les ocultacions són la manera de sobreviure al control social, la repressió, els càstigs i la rectitud protestant. Els adults i els nens pateixen els rigors, a diferents nivells, tant en el sí de la família com a traves del seu pastor i la comunitat en general.
Amb un control i rigor exacte en el desenvolupament de la història i una gran quantitat de personatges, adults i nens, que se'ns presenten, Haneke utilitza 145 minuts per desgranar les relacions asfixiants enmig d'un entorn ambiental que et neguiteja i en manté en la intriga fins al final.
La pel.lícula ha comptat amb diferents premis cinematogràfics, entre d'ells La Palma d'Or al Festival de Cannes, un Globus d'Or a la millor pel.lícula de parla no anglesa, Premi a la millor pel.lícula i direcció en els Premis del Cine Europeu i està nominada per als Oscars 2010 en la categoria de pel.lícula de parla no anglesa.
Una pel.lícula d'estil clàssic, molt apropiada per a mirades que volen aprofundir en les històries.
Nota filmaffinity: 7,5
Nota personal: 8

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada