I. CASTELL ABADIA DE MONTARAGÓ (fotografia inferior).
El Castell-Abadia de Montaragó és un monestir-castell que es troba en el municipi de Quicena a pocs quilómetres de la ciutat d'Osca.
Construït l'any 1085 per Sanç III d'Aragó per ajudar en la conquesta d'Osca a la Taifa de Saragossa, fou refundat l'any 1095 com abadia de Jesús Natzarè de Montaragó i va ser un dels monesteris més rics i poderosos durant l'edat mitjana.
El primers monjos procedien de Loarre i gràcies als favors dels reis d'Aragó i diferents senyors feudals van fer créixer el seu patrimoni fins que l'any 1391 van poder comprar al rei Joan I d'Aragó 24 llocs amb 104 esglésises i vil.les com les Loporzano, Isarre, Fanlo, Angüés i Biscarrués.
Uns dels abats més importants va ser Ferran d'Aragó entre els anys 1205 i 1248 qui va aspirar a ser rei de la Corona d'Aragó amb el fonament de la nul.litat matrimonial del seu germà Pere II d'Aragó i Maria de Montpeller, fet que deslegitimaria al seu nebot Jaume, menor d'edat, per esdevenir rei (Aquest menor d'edat arribarà a ser el rei Jaume I el Conqueridor i és recomanable llegir la novel.la històrica titulada Jaume I el Conqueridor de l'escriptor Albert Salvadó).
El Papa Climent Vè va concedir als seus abats el privilegi de l'ús de la mitra i van tenir el seu lloc a les corts del regne d'Aragó.
La desamortització de 1835 suposa el fi definitiu del monester, ja en greu decliu, moment en què va ser espoliat i va patir un gran incendi que el va devastar. Actualment es troba en un estat ruinós.
I I. ALQUÉZAR (Fotografia superior).
Aquest petit municipi situat a 51 quilòmetres d'Osca i amb 321 habitants censats (INE 2008) deu el seu nom al castell o Al-Qasr construït en el segle IX per Jalaf ibn Rasid per defensar l'accés a la ciutat de Barbastre front els regnes cristinas de Sobrarbe fins que va ser conquerida pel rei Sanç Ramírez d'Aragó a meitats del segle XI.
Destaquen les vistes sobre la vall del riu Vero, el Castell Col.legiata de Santa Maria la Major declarada Monument Históric Artístic Nacional i el seu casc urbà declarat conjunt históric-artístic i que es troba en un perfecte estat de conservació.
És un poble on hi mori la carretera d'accés, la major part dels seus carrers són peatonals i està nvoltada pels canons del riu Vero, tot plegat fan que es respiri absoluta tranquilitat. El poble viu del turisme amb empreses d'esports de natura (baixada de barrancs), allotjament rurals i un càmping amb bungalows.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada