dimecres, 1 d’abril del 2009

LES HEMORROIDES DE NAPOLEÓ

Ahir escoltava a l'emissora de ràdio RAC 1 una entrevista a l'historiador Jose Miguel Carrillo, autor del llibre Les Hemorroides de Napoleó, una aproximació al públic general de 500 anècdotes històriques que van canviar el curs de la història.
Una de les anècdotes curioses del llibre és que la torre Eiffel s'hauria pogut construir a Barcelona. L'autor diu que Gustave Eiffel (qui va realitzar diferents obres arreu de la península ibérica) va oferir a l'Ajuntament de Barcelona el projecte de construcció d'una torre metàl.lica per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.

El consistori barceloní va considerar la proposta d'Eiffel, excèntrica, exagerada i molt costosa i és per això que va rebutjar el projecte i va optar per construir l'arc de Triomf que encara podem observar avui en dia en el Passeig Sant Joan.

Més tard, Eiffel va tornar a presentar un projecte similar de torre metàl.lica per a l'exposició Universal de París de l'any 1889 i que es va aprovar sense gaire entusiasme amb el compromís d'endarrocar-la passats 20 anys. La ciutadania parisenca va considerar el projecte com extravagant i l'anomenaven popularment com el monstre de ferro.

La famosa obra d'Eiffel a París va utilitzar-se com a torre de telecomunicació, potser la primera de la història.
Eguany es celebra el 120 aniversari de la seva inauguració i s'aprofitarà per aplicar-li una nova capa de pintura de color bronze que realitzaran 25 pintors durant tot un any per a la qual cosa s'empraran unes 60 tones de pintura, 5 mil discs d'abrassió per netejar les restes de pintura antiga, 1500 brotxes i 2 hectàrees de xarxes de protecció entre d'altres materials.
Si Francesc Rius i Taulet , un dels principals promotors de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, despertés de la seva tomba i veigués que la torre del Sr. Eiffel és el símbol per excel.lència de París que atrau milions de turistes cada any, embogiria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada