dimecres, 11 de febrer del 2009

CAMINO

Camino és el títol del llibre escrit pel fundador de l'Opus Dei, Jose Maria Escrivà de Balaguer aparescut per primera vegada l'any 1939 (l'any 1934 s'havia titulat al llibre "Consideraciones espirituales") i del que s'han publicat més de 4.500.000 d'exemplars en 43 idiomes.
Amb el mateix títol se'ns presenta aquesta pel.lícula dirigida per Javier Fesser que va obtenir sis premis en la última edició dels premis Goya celebrada enguany (millor pel.lícula, director, actriu protagonista, actor de repartiment, actriu revelació i guió original) i que està basada en la vida de la nena Alexia González Barros, morta a l'edat de 14 anys allà per l'any 1985 i que està en procés de canonització.
La pel.lícula també ha tingut reconeixements a Catalunya doncs ha guanyat el Premi Cinematogràfic Sant Jordi a la millor pel.lícula espanyola de l'any 2008 i el premi a la millor pel.lícula europea en la I Edició dels Premis Gaudí.
La pel.lícula no ha estat exempta de polèmica, doncs la pròpia família d'Alexia no li ha agradat algunes escenes sobre la seva filla i tampoc no ha agradat gens a l'Opus Dei i és que no se'ls deixa en un molt bon lloc pel funcionament que es mostra de la seva estructura i dels seus seguidors: aïllament de les famílies dels membres numeraris, prohibició de lectures inapropiades, el dolor i el control dels desitjos com camí de la perfecció, les aportacions dineràries o mitjançant el treball personal a la pròpia obra, el fort control sobre tot el nucli familiar...
Tret de les anteriors consideracions, la pel.lícula que dura més de dues hores, és una gran pel.lícula amb tots els ingredients per ser considerada així:
Unes interpretacions actorals pletòriques; una nena revelació que es menja la pantalla amb les seves mirades; un guió que encaixa a la perfeccio els diferents escenaris de la pel.lícula fins i tot en temps simultani; un crescendo dramàtic final , reforçat per una extraordinària partitura musical , que et deixa un nus a la gola i els ulls entelats; la perplexitat del camí que certes persones tenen per arribar a la felicitat; l'amor en el seu estat més pur.
Molt Bona (****)

1 comentari:

  1. més que els ulls entelats... necessites un paquet de mocadors, mínim, per veure la pel·lícula.

    Estic d'acord en la qualificació de molt bona.

    ResponElimina