dimecres, 28 de maig de 2008

CASSANDRA'S DREAM


Mentre esperem l'estrena de la seva última pel.lícula Vicky Cristina Barcelona, ahir vaig veure l'obra anterior de Woody Allen: El somni de Casandra.

Sóc un amant del cinema de Woody Allen. M'assombra aquesta capacitat que té de repetir unes determinades idees al llarg de la seva filmografia i sempre poder descobrir alguna faceta nova. Aquesta pel.lícula, però, considero que no està a l'alçada de les seves millors pel.lícules com són Manhattan, Zelig, Hannah y sus hermanas, Delitos y faltas i Match Point.

Les interpretacions no son gens brillants i en algun cas, com el paper interpretat per l'actor Collin Farrell, fins i tot deficients.

És ètic matar algú per aconseguir millorar la nostra situació personal? Els dilemes al voltant de la comissió d'un assassinat i la seva justificació moral són temes recurrents per a Woody Allen (Delitos y faltas, Misterioso asesinato en Manhattan o Match Point).

Amb una omnipresent banda sonora de Philip Glass, un dels pares del que es va denominar new age, discorre la pel.lícula abordant amb més o menys atenció temes com la família, l'alcohol, el joc, l'ambició i el sexe. Però ho fa d'una forma un tant desangelada com si fos un d'aquells treballs que has de lliurar dins d'un termini i el tanques de forma precipitada per complir amb el tràmit.

No és de les seves millors pel.lícules, però qualsevol pel.lícula dolenta d'aquest drector li fot mil voltes a moltes considerades bones pel.lícules d'altres directors. Woody, t'espero a Barcelona.

dimarts, 27 de maig de 2008

SOMRIURES DE BOMBAY


Acabo de llegir el llibre "Sonrisas de Bombay. El viaje que cambió mi destino" del jove periodista barceloní Jaume Sanllorente, cap visible de l'ONG catalana del mateix nom.

Segons ens relata, un bon dia, de forma gairebé casual va decidir viatjar a la Índia sense tenir gens clar si li agradarïa tot el que veuria. I no li va agradar. El que van veure els seus ulls el van impactar i neguitejar. De tornada a casa no es podia treure del cap aquell país i aquella gent i per això hi va tornar amb el convencient que s'hi acabaria quedant. Així va ser.

És per això que va decidir engegar un projecte ambiciós dedicat als nens, especialment als que pertanyen a la casta dels denominats "intocables". Als orfes per garantir-los un sostre i substraure'ls de les xarxes de prostitució i treball infantil. A altres nens, donar-los una bona escola de qualitat i accesible a les seves capacitats econòmiques. I finalment, als malalts de lepra, doncs la India és el país del món on hi ha més casos d'aquesta malaltia de fàcil curació però de gran estigmatització social.
Una bona causa no exempta de complicacions com són les dificultats oferides per la burocràcia local india, algunes amenaces de les xarxes de proxenetes i explotadors laborals i alguna que altra corruptela detectada en professors autòctons contractats a la seva escola.

El llibre es llegeix d'una volada i està escrit d'una forma directa, senzilla i amena, distribuït en capítols on hi ha sempre una entrada d'algun autor indi com per exemple la següent:
"Pensamos que nuestro sufrimiento es personal. Estamos cerrados al sufrimiento de la humanidad. Khrishnamurti".
(fotografia extreta de la web http://www.sonrisasdebombay.org/)

ESTRELLA D'EBREMEDIA

ImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more L'amic Gustau Moreno, des del blog Ebremedia, m'ha proposat penjar-me una estrella per les meves entrades dedicades al món del cinema i la televisió. Moltes gràcies company.

dissabte, 10 de maig de 2008

ELS FALSIFICADORS


Aquesta coproducció austríaco-alemanya ens parla d'un grup de presoners jueus en un camp de concentració nazi i està basada en fets reals (la major falsificació de moneda de la història que es va produir durant la segona guerra mundial ).


El terror a ser el següent mort, a no veure el sol de demà, provoca de vegades la renúncia de totes les conviccions personals per aferrar-se al fil de la vida, sobreviure per damunt de tot.
D'aquesta manera colaborar amb la falsificacio de grans quantitats de bitllets de lliures i dòlars per mantenir l'aparell de guerra de l'Alemanya nazi ( i per tant perllongar la pròpia reclusió en un camp) pot arribar a sentir-se com un mal menor, si el que es rep a canvi és una lleugera millora de l'estatus de presoner amb qüestions bàsiques (la possibilitat de dutxar-se, escoltar música, un augment de la ració alimentícia, un llit més nét i tou, un paquet de cigarrets) .


Quan la supervivència és el primer, les fronteres entre el bé i el mal es difuminen, el concepte de dignitat s'esvaeix.

Dirigida per Stefan Ruzowitzky aquesta pel.lícula va obtenir l'Oscar a la millor pel.lícula de parla anglesa a l'any 2007 i compta amb un gran grup coral d'actors desconeguts. Una correcta pel.ícula que amb els seus 98 minuts de metratge se m'ha fet curta.

(fotografia estreta de http://www.index-dvd.com/dvd-los-falsificadores-9410.html)

divendres, 9 de maig de 2008

ENJUTO MOJAMUTO

Dedico una altra entrada al programa Muchachada Nui. Aquesta vegada un episodi de la série d'animació Enjuto Mojamuto. Mireu que li passa amb l'Internet Explorer...
video

MUCHACHADA NUI

Aquest programa de televisió que fan a TV2 els dimecres a les 23,30 de la nit està carregat d'humor absurd i un tant "frikie" i ha escampat per la xarxa un munt dels videos que es poden descarregar directament des de la seva página web. ( http://muchachadanui.rtve.es/)
Els capítols d'animació d'Enjuto Mojamuto, un malalt d'ordinador que té a la seva habitació un pòster d'ET abraçant Michael Jackson, els capitols de l'espai Celebrities,Mundo Viejuno, Los Klamstein i altres, no deixen de ser una revolució en els mitjans de televisió pública espanyola.
Està basat en el programa La hora chanante del canal Paramount.
Sembla un programa realizat de forma expressa per a ser difós en forma multicanal: televisió, internet i telefonia mòbil.
Us deixo un video de l'espai Celebrities dedicat al cantant Bono dels U2.
video

dissabte, 3 de maig de 2008

EN EL VALLE DE ELAH


Paul Haggis, després de guanyar un oscar per la pel.lícula Crash, torna a ficar la vista damunt la societat americana. Amb un bon planter d'actors com són Susan Sarandon, Charlize Teron i Tomy Lee Jones, aquest últim amb una magnífica interpretació que li va valdre una nominació pels Oscars, ens parla d'un pare, Tommy Lee Jones, antic militar, que perd assassinat a uns dels seus fills, militar també, mentre havia retornat a casa d'un permís de l'Irak.

Junt a una policia interpretada per Charlize Teron investigarà qui tenia motius per assassinar el seu fill. Poc a poc, anirà descobrint, que el seu fill no era el bon nen que pensava. Potser la por i la devastació de la guerra, com la de qualsevol trauma o patiment greu, poden transformar la nostra moral i personalitat de forma involuntària. Perquè com s'ha d'enfrontar una persona a la guerra sinó és matar per sobreviure?

Els descobriments afectaran als significats i el sentit d'una vida de servei a la pàtria que tenia el pare. Sota una societat nordamericana, liberal i plena aparentment d'oportunitats de realització personal, apareix un substrat de dominació violenta.

Aquest drama familiar ens va deixant enredar poc a poc, amb un ritme pausat, cap una posició moral respecte el paper i la funció dels exèrcits.

divendres, 2 de maig de 2008

SPOON: PETROLI MUSICAL DE TEXAS

Avui parlaré d'un grup d'indie-rock que es va formar a Austin (Texas) l'any 1993 i que té en el mercat sis discos, l'últim titulat Ga ga ga ga ga de l'any 2007. Una de les seves cançons, My camera on, va ser la cançó promocional del Festival Internacional de Benicassim (FIB) de l'any passat. He escoltat cançons dels seus últims àlbums i són molt bons. Sister jack i I summon you del disc Gimmie Fiction o you got yr cherry bomb o my little japanese cigarrete de l'àlbum Ga ga ga ga ga , crec que valen força la pena. Us deixo un video senzill i creatiu de la seva peça I summon You. video

dijous, 1 de maig de 2008

JAMIE LIDELL: TORNA EL SOUL



Aquest músic anglès va treure el mes passat un nou disc titulat "Jim" i que arriba després de tres títols anteriors. Nascut l'any 1973, ha flirtejat amb la música electrònica i afet de beatbox, però ara ens fa arribar un àlbum de pur soul, diu ell que influit pel so "Motown" dels anys 60.
Ens demostra, després d'haver-ho fet amb èxit el cantant Joe Cocker, que els blancs també poden cantar música negra. Els seguidors de la série de televisió Anatomia de Gray han pogut escoltar el títol Multiply del seu disc anterior.

Us enllaço amb un vídeo de la que potser sigui la cançó més comercial del seu últim disc, Another day.
video