Paul Haggis, després de guanyar un oscar per la pel.lícula Crash, torna a ficar la vista damunt la societat americana. Amb un bon planter d'actors com són Susan Sarandon, Charlize Teron i Tomy Lee Jones, aquest últim amb una magnífica interpretació que li va valdre una nominació pels Oscars, ens parla d'un pare, Tommy Lee Jones, antic militar, que perd assassinat a uns dels seus fills, militar també, mentre havia retornat a casa d'un permís de l'Irak.
Junt a una policia interpretada per Charlize Teron investigarà qui tenia motius per assassinar el seu fill. Poc a poc, anirà descobrint, que el seu fill no era el bon nen que pensava. Potser la por i la devastació de la guerra, com la de qualsevol trauma o patiment greu, poden transformar la nostra moral i personalitat de forma involuntària. Perquè com s'ha d'enfrontar una persona a la guerra sinó és matar per sobreviure?
Els descobriments afectaran als significats i el sentit d'una vida de servei a la pàtria que tenia el pare. Sota una societat nordamericana, liberal i plena aparentment d'oportunitats de realització personal, apareix un substrat de dominació violenta.
Aquest drama familiar ens va deixant enredar poc a poc, amb un ritme pausat, cap una posició moral respecte el paper i la funció dels exèrcits.
És curiós el cas d'aquesta pel·lícula: els yankees l'han trobat antipatriòtica (amb la bandera no es juga) i els europeus l'hem classificat precipitadament de patriòtica (el pòster no ajuda). total, molts s'han perdut una bona pel·lícula, que reflexiona amb sentit sobre els horrors de la guerra.
ResponEliminasalutacions