dilluns, 8 de desembre de 2008

EL FRANQUISME I MONTSERRAT

Durant les últimes setmanes he combatit una determinada posició política que apostava legítimament per enderrocar el monument a la "Batalla de l'Ebro" que existeix al bellmig del riu Ebre al seu pas per Tortosa.
Un dels motius més utilitzats pels partidaris de la retirada és que va ser inaugurat l'any 1966 pel general Francisco Franco i que, malgrat en una ocasió li van ser retirats elements esculturals i commemoratius feixistes, tot el monument en conjunt demostra una clara simbologia franquista que seria contrària a la Llei de Memòria Història aprovada l'any passat a les Corts Generals.
Aquest cap de setmana, de forma sobtada, ja que el meu destí era la ciutat de Barcelona, vaig desviar-me per tornar a visitar el Monestir de Montserrat, doncs malgrat no sóc una persona religiosa és un dels indrets de Catalunya que m'agrada més.
L'abadia de Montserrat ha representat durant molts anys un lloc de trobada on l'espiritualitat i la cultura catalana han coincidit. Els abats de Montserrat, al menys des dels anys 60, han estat uns ferms defensors de la cultura i la llengua catalana, així com transmissors dels valors de tolerància en el sí de la societat catalana.
Doncs bé, en una sala propera a la cambra on es troba la imatge de la Verge de Montserrat, en una vitrina hi ha tres banderes. Una d'elles va ser ofrenada a la verge l'any 1939 pel terç de "Nuestra Señora de Montserrat".
Pels que no ho sàpiguen, aquest terç va ser una de les milícies carlines integrades dins de l'exércit franquista durant la guerra civil espanyola 1936-1939. Format gairebé exclusivament per catalans que van fugir de Catalunya, la majoria perseguits pel seu catolicisme, es van integrar en aquestes milícies, sigueren o no sigueren carlins i van tenir un paper destacat en la Batalla de l'Ebre, lluitant en pobles com Villalba dels Arcs, La Fatarella i Prat de Comte i en diferents línees de la Serra de Pándols.
El terç va patir nombroses baixes i ferits, la qual cosa va provocar en diferents ocasions la seva desfeta i posterior recomposició. També va ser la primera unitat franquista que va arribar al riu Ebre.
Acabada la Guerra Civil, el 8 d'octubre de 1939 els seus membres van pujar a Montserrat vestits amb els uniformes militars per donar gràcies a la Moreneta per la seva protecció. Finalment, el 26 d'octubre aquesta unitat militar queda dissolta.
L'abadia de Montserrat hauria de retirar la bandera d'aquest terç militar que reposa tan prop de la Moreneta? Significa que els monjos montserratins són franquistes per l'exhibició pública d'aquesta bandera?

3 comentaris:

  1. només cal dir que em van dir que anesa i no volia perquè creia que era un pèrsua de temps i que seria orrorós, però al final i vaig anar i em vaig quedar al·lucinat!

    ResponElimina
  2. És una bona pregunta, tot i que alimenta una polèmica que no acaba mai. El Terç de Montserrat reflecteix una reacció de la gent catòlica envers la persecució que van patir per la seva condició religiosa -no dic que fos una persecució oficial, que consti-. No crec que ser catòlic fos compatible amb la cosntitució d'una formació militar però, entenc la motivació, així com el pensament que estaven defensant la religió.

    Com ofrena que és a la seva patrona, per una causa que creien justa, no crec que sigui necessari retirar-ho. I no crec que sigui equiparable al monument del mig del riu.

    Ara bé, com ja he expressat en altres llocs, penso que el monument no s'ha de treure necessàriament però, que si es treu sigui per posar una passarel·la i no per posar-hi un altre monument.

    ResponElimina
  3. Ja havia seguit el teu posicionament sobre el tema del monument i em sembla força assenyat.

    Tinc la sensació que el tema del monument ha servit per remoure unes passions que arrenquen de la víscera. I les decisions polítiques, per a mí, no han d'arrencar de la víscera, sinó del cap.

    ResponElimina