diumenge, 28 de desembre del 2008

AUSTRÀLIA

Baz Luhrmann em va sorprendre amb la seva excel.lent Moulin Rouge, un musical frenétic en el seu ritme, apabullant des del punt de vista visual, meritori en les adaptacions de clàssics de la música pop i una modernització del seu gènere.
El mateix director ens presenta aquests Nadals la seva última obra titulada Austràlia, un melodrama épic, com diríen els castellans "a la vieja usanza".
Una aristòcrata anglesa interpretada per Nicole Kidman viatja a Austràlia per trobar-se amb el seu marit que es resisteix a vendre una explotació ramadera i retornar a Anglaterra a la companyia de la seva esposa. Però quan la refinada aristòcrata, després d'un viatge on comença a comprovar les dures condicions de vida d'aquelles terres, arriba a la finca , descobreix que el seu marit ha mort assassinat per una ferida causada per una llança, cosa que converteix en sospitós al rei Jorge, un aborígen australià.
Amb un grapat de colaboradors d'allò més variat (dos dones aborígens, un nen mestís, un comptable alcoholic i gras, un cowboi australià interpretat per l'actor Hugh Jackman (X-man) i un cuiner xinès) es veuran obligats a conduir un ramat vacú de més de 1500 caps, fins la costa, per poder vendre la carn a l'exércit australià que acaba d'entrar a la Segona Guerra Mundial. La principal dificultat no seran els deserts australians, sinó un terratinent molt poderós amb un gendre ambiciós i sense escrùpols.
Com si d'una coctelera es tractés, el director ens oferira aventures, amor, la màgia dels aborígens australians, escenes de guerra ab aviació i soldats japonesos, paisatges i ciutats australianes semblants a les dels westerns americans, un dolent molt dolent, un nen gairebé sense pare.... ho remena tot amb gairebé tres hores llargues de metratge i vet aquí, li surt Austràlia!!
M'ha agradat:
  • Tornar a veure una pel.licula amb cert regust a cinema clàssic.
  • Els paisatges del noroest austraià.

No m'ha agradat:

  • Una barreja forçada de géneres cinematogràfics.
  • La interpreació sobreactuda de Nicole Kidman.
  • La repetició cansina de la cançó "Over the rainbow" de la pel.lícula el Mago de Oz.
  • L'excés del metratge.
  • Els elements màgics entre l'aborígen rei Jorge i el seu nét ratllant el ridícul.

NOTA: Una pel.lícula per veure una tarda d'aquests Nadals i comprovar quant és de difícil tornar a fer cinema de tall clàssic que resulti prou convincent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada