dissabte, 29 de novembre de 2008

COMETES EN EL CEL

Amir viu amb la seva dona als Estats Units, on va arribar de petit en companyia del seu pare fugint de la invasió sovètica de l'Afganistan. Acaba de rebre a casa seva dues caixes plenes del llibre que li acaben d'editar quan rep una trucada d'un home de l'Afganistan.
La pel.lícula fa un flashback cap l'Afganistan de l'any 1978 on Amir és un nen infeliç que viu en una casa benestant i té com a únic amic a Hassan, fill del criat que ha servit al seu pare durant els últims 40 anys i d'una étnia que no és de l'étnia pastún, dominant al país. Les principals aficions d'Amir són el cinema, escriure històries, llegir-li contes a Hassan i fer volar cometes.
La pel.lícula ens farà dos salts més, un cap l'any 1988 on verem a Amir que s'acaba de graduar a la Universitat i un altre a l'any 2000, mateix moment en què comença la pel.lícula, amb un Afganistan destrossat pel govern talibà i on Amir es veurà obligat moralment a anar al rescat d'un nen estretament relacionat amb el seu propi passat.
Aquest melodrama està basat en un llibre de Khaled Hosseini, que va ser un autèntic bestseller als Estats Units, i va estar dirigida l'any 2007 per Marc Foster (qui acaba de canviar totalment de registre cinematogràfic i ens presenta la última pel.lícula de James Bond titulada Quantum of Solace).
La crueldat dels nens; els conflictes étnics i la segregació social que comporten; els secrets dels pares als seus fills; els sentiments mai declarats; la conservació de la cultura i costums pròpies quan es viu a l'estranger; la inestabilitat política d'Afganistan; la incapacitat per enfrontar-se als poblemes són temes que es tracten a la pel.lícula.
Alguns la critiquen perquè incideix més amb els temes sentimentals que amb la realitat geopolítica de l'Afganistan i pel tractament melodramàtic de la història. No he llegit el llibre en què es basa la pel.lícula però suposo que sí va ser un bestseller als EUA era perquè accentuava més els aspectes íntims i lacrimògens que els avatars polítics d'aquest país asiàtic tan convuls.
Bona (***)

3 comentaris:

  1. No he llegit el llibre però si he vist la pel•lícula, per a mi la trama es molt dura dins d’aquest mon tant convuls de la bogeria dels talibans a l’Afganistan,però tot i així es veu sempre en totes les histories un raig d’esperança on la lleialtat i la humanitat sempre estan presents en mig de tanta maldat.
    Es una d’aquestes histories que ens fan pensar del complicat de les relacions entre humans.

    ResponElimina
  2. He vist la película i em va agradar molt en la van pasar a una complementaria que fem al col·legi és preciosa encara que una mica forta també segons quines escenes

    ResponElimina
  3. Hola Emili,

    Jo també la vaig veure i comentar no fa massa i penso que, sense ser una gran pel.lícula, sí que té algunes coses interessants com fer-nos veure que la discriminació social (malauradament) és universal i - més positivament- el valor de l'amistat.

    En quant al fons ètnic del film, s'hi passa molt de puntetes. Cal pensar que és un film pensat pel gran públic americà.

    Salutacions.

    ResponElimina