Aquesta obra va ser escrita l'any 2006 per l'escriptor nordamericà Cormac Mc Carthy i va rebre l'any següent el Premi Pulitzer en la categoria de ficció.
Un pare i el seu fill caminen cap al Sud al llarg d'una carretera (la vida) a la recerca de millor condicions.
No sabem exactament perquè (s'insinua una explosió nuclear) però el cel està gris, fa molt fred, els boscos estan cremats, la cendra ho inunda tot, l'aire, el terra, l'aigua...
Ells són uns dels pocs supervivents d'aquest món apocalíptic que avancen en companyia de les seves poques pertinences, la gana i la por.
El nen viurà un prematur viatge d'iniciació a l'adultesa. La foscor i la gelor de la mort, paissatges dessolats, l'instint de supervivència, els records del temps perdut en un món que va ser millor, uns pocs sers humans vivint com autèntics animals...però també un petita llum, l'amor d'un pare cap el seu fill.
Escrita en un sol bloc, sense capítols, ombrívola i amb un llenguatge aspre, concís, sense concessions al lirisme, és una obra excel.lent tret, potser, d'un final massa esperançador en un món sense espai per pensar en un demà millor.
Una obra que et va engolint poc a poc i aconsegueix que el seu record et perduri molts dies després d'acabar-la de llegir.
No conec l'autor i ja no sé a quants blogs he posat un comentari similar: "m'apunto el llibre per a llegir-lo".
ResponEliminaCrea certa impotència la impossibilitat de llegir-ho tot.
El millor llibre que he llegit enguany ex aequo amb Vida i Destí de Vassili Grossman. Si en fan una pel·licula hi haurà escenes molt dures, dificils de suportar. Vaig quedar tocat bastants dies després de llegir-lo.
ResponElimina