Les pel.lícules de terror no formen part dels meus gèneres favorits de cinema però vaig decidir veure "REC" per la recomanació d'un amic. En aquest cas va funcionar una de les millors publicitats per al fet cultural: la difusió "boca-orella".
Dirigida per Jaume Balagueró, habitual del gènere de terror (Los sin nombre, Darkness, Frágiles), aquesta producció va rebre els premis al millor director i actriu en el Festival de Cinema de Sitges d'enguany.
La pel.lícula comença en un parc de bombers, lloc on una periodista està realitzant la gravació d'un documental informatiu sobre l'activitat diària d'aquests professionals. Mentre grava el programa es produeix un avís d'emergència que obliga a la sortida dels bombers què aniràn acompanyats per la periodista i un càmera de televisió.
A traves de l'objectiu del càmera de televisió veurem tota la pel.lícula i amb aquesta manera de narrar comprovarem com ens anem endinsant poc a poc a l'interior de la trama com si fossim un personatge més de l'acció. Seremm espectadors a l'hora d'una pel.lícula i d'un documental que s'està gravant gairebé en directe per a la televisió.
La pel.lícula dura tan sols 85 minuts però us puc assegurar que a partir de la segona meitat són de forta tensió. Tothom sortia del cinema trasbalsat. Ara ja no miro als meus veïns de la mateixa manera que abans de veure la pel.lícula. És broma, és clar.
Només diré que és la primera vegada a la meva vida que volia marxar del cine de tanta i tanta por que vaig passar! Durant el final vaig estar amb els ulls tancats i no vaig soltar el braç de la meva companya fins que vaig arribar a casa. La tensió era insuperable.... Suposo que això vol dir que la peli és bona!
ResponEliminaLa recomano.
Estic d'acord. Boníssima!
ResponEliminaels ianquis ja n'han fet una versió i tot ! copiada pla per pla, ja veurem què tal.
ResponElimina