Aquesta pel.lícula xinesa dirigida per Wang Quan'an va ser premiada amb l'Ós d'or en l'últim Festival decinema de Berlí.
Ambientada en una zona remota de Mongòlia, on la preocupació principal és la pròpia subsistència en un medi ambient agrest i estepari, ens mostra a la protagonista principal Tuya dedicada al pastoreig de ramat oví, a la cura dels seus dos fills i del seu marit invàlid, en Batel i a proveïr d'aigua als animals i la família.
La sequera provocarà que Tuya no pogui mantenir a tantes boques i s'hagi de divorciar d'en Batel. D'aquesta manera es podrà tornar a casar i haurà d'escollir entre diversos pretendents. La única condició que posa Tuya és que deixin viure al seu exmarit amb ells. Ho acceptarà algú?
Amb unes condicions de vida inhòspites s'entreveuen els canvis econòmics del país, amb un lent abandó de l'agricultura per dedicar-se a activitats més rendibles com les industrials. Rodada de forma senzilla i crua el director trufa el metratge amb una certe dosi d'humor, oriental potser, però humor al capdavall.
Els festivals de Berlí i Venecía ens tenen acostumats a premiar pel.lícules de països no occidentals. Potser per això van premiar aquesta pel.lícula que sembla més propera al neorealisme italià de la postguerra que al nou cinema asiàtic carregat d'acció i lluites amb coreografies. Per a cinèfils avançats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada