EL VIOLÍ

Des de Mèxic ens arriba aquesta història dirigida per Francisco Vargas que ha estat amplament premiada en festivals internacionals de cinema (fins i tot en una secció del de Cannes) i que ens parla de pobles llatinoamericans oprimits i marginats que lluiten contra un poder en mans de governs cruels i corruptes. El tractament, però, no pren partit pels revolucionaris, ni evidentement pels poderosos. La òptica que ens ofereix és la de la perpetuació dels problemes polítics i econòmics amb el rerafons de la violència humana que acaba provocant la confusió dels motius que porten a l'opció per un bàndol o per un altre.

Un capità de l'exèrcit explica a Plutarco Hidalgo, un ancià que recórre en companyia del seu fill i del seu nét els pobles per guanyar-se la vida fent música al carrer, com va tenir que deixar l'escola després que assassinessin el seu pare. No arribarem a saber qui ho va fer. L'exèrcit? La guerrilla revolucionària? El cert, però, és que la violència el va portar a fer-se militar amb la qual cosa l'espiral continua.

Ambdós personatges comparteixen una afició comuna: la música. Plutarco toca el violí, amb una ma amputada. El capità no va poder aprendre música: la seva preocupació des de petit va ser alimentar la seva família.

Filmada en blanc i negre ens ofereix una magnífica i sòbria interpretació d'un ancià actor no profesisonal- Angel Tavira - en una història construïda amb senzillesa aparent a parti d'una durísima escena inicial de fort impacte. Després el director porta la història per un camí que permet que el nostre interès sigui sostingut fins la seva conclusió: un clímax final durísim per la càrrega d'emocions humanes que comporta. Una bona pel.lícula pels amants del cinema d'autor.

(Fotografia extreta de http://cinemex.com/boletos/peliculas.php?Peli=4904)