El passat 26 de juny el grup mexicà Manà va actuar al Palau Sant Jordi de Barcelona. Amb les entrades esgotades des de feia molts de dies, la gent va anar omplint poc a poc el Palau. Si observaves el públic podies comprovar que la seva música agrada a persones de diferents edats ja que hom podia veure gent molt jove i entusiasta fins a gent bastant més granadeta.
El concert va començar amb retard i va tenir una duració de més de dues hores on se'ns va oferir un ample repertori de les seves cançons, des de les més rockeres fins a les balades, des de les més noves del seu últim àlbum "Labios Compartidos" fins els temes més clàsics.
La banda que tocava amb set músics damunt l'escenari ens va deleitar amb la seva música i amb diversos efectes escenogràfics, audiovisuals i pirotècnics. El bateria Àlex Gonzàlez, com si estéssim en un concert de la millor tradició rockera, ens va fer gaudir d'un solo de bateria on va mostrar el seu virtuosisme i amples capacitats de "showman". Una de les balades va ser un duo acústic amb els músics aseguts en un sofà roig acompanyats per una joveneta que van fer pujar d'entre el públic i que estava més que emocionada per poder estar amb els seus ídols, tot bebent unes copes de vi negre.
En acabar el concert la gent va buidar el Palau i a la sortida podies escoltar els diferents comentaris que feia la gent. El comentari que més vaig escoltar va ser que havíen fet un bon concert però que no havia estat el millor. No vaig gosar preguntar el perquè. Suposo que devia ser gent amb suficients elements per poder fer la comparació. Com jo no podia comparar, pel fet que era la primera vegada que assistia a un dels seus concerts, em vaig quedar amb la sensació d'haver viscut un bon concert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada