diumenge, 31 de maig de 2009

THE PAINS OF BEING PURE AT HEART

Aquest grup de Nova York ha actuat en l'edició d'enguany del macrofestival Primavera Sound que s'ha celebrat aquest cap de setmana al Parc del Fórum de Barcelona.
Són un jove grup jove de música indie que ha tret enguany el seu primer àlbum que porta per títol el nom del grup.
En el vídeo podreu escoltar la seva canço Young Adult Friction, plena d'energia i que no puc evitar tenir un fort déjà vu amb ella, potser la canço Dakota del grup galés Stereophonics? Segur que sí, ja que molts grups del panorama musical indie actual tenen fortes influències en la música dels finals dels 80 i principis dels 90. Algú pot evitar pensar amb The Smiths quan escolta el cantant dels The Pains en la canço Come Saturday ?

dissabte, 23 de maig de 2009

JASON MRAZ. BONA MÚSICA POP

Jason Mraz va nàixer l'any 1977 a l'Estat de Vírginia dels Estats Units d'Amèrica. L'any 2002 va editar el seu primer àlbum titulat Waiting for My rocket to Come. L'any 2005, amb el seu disc Mr. A-Z va aconseguir notorietat en el mercat nordamericà assolint el número 5 en la llista Billboard 200 de la revista musical Billboard. L'any 2008 va treure la seva última obra fins el moment titulada We sing, we dance, we steal things. Jason és un cantautor de pop melòdic amb tocs de jazz, amb una bona veu i acompanyat sempre de la seva guitarra. En el video podreu veure la interpretació en directe de la cançó You and I both: la seva veu, la seva guitarra i la companyia d'un percusionista són prou.

dilluns, 18 de maig de 2009

EL 23-F VIST PER JAVIER CERCAS

Uns dels llibres més venuts el passat Sant Jordi és "Anatomía de un instante" de l'autor Javier Cercas.

El novel.lista i escriptor de columnes periodístiques extremeny afincat a Catalunya (malgrat aquest títol tan sols s'ha editat en llengua castellana) s'ha inspirat en la fotografia de l'hemicicle del Congrés de Diputats presa el 23 de febrer de 1981 on s'observa a Adolfo Suàrez assegut al seu escó, el general Gutierrez Mellado de peu discutint amb els guardiacivils assaltants i la resta de diputats amagats per terra.

Després de documentar-se a partir d'entrevistes personals, lectures de la premsa de l'época i diferents llibres sobre els personatges que van intervenir en aquests fets històrics de la transició política espanyola, l'autor a mena d'assaig literari esmicola la realitat a bocins per ensamblar un puzzle que ens apropa als enigmes i els perquès d'aquest cop d'estat i secundàriament a una panoràmica de la figura de l'expresident Adolfo Suárez fets.

En Soldados de Salamina l'autor va utilitzar personatges i fets de la Guerra Civil espanyola per construir una novel.la exitosa que es va adaptar al cinema. En aquest cas, l'obra és més propera a l'assaig però està escrita amb una prosa àgil i utiliza recursos literaris de forma freqüent.

Us deixo un fragment, respectant l'idioma original de l'obra:

"¿Son los vicios privados de un político virtudes públicas? ¿Es posible llegar al bien a través del mal? ¿Es insuficiente o mezquino juzgar éticamente a un político y sólo hay que juzgarlo políticamente? ¿Son la ética y la política incompatibles y es un oxímoron la expresión ética política?...Weber no piensa que ética y política sean exactamente incompatibles, pero sí que la ética del político es una ética específica con efectos secundarios letales: frente a la ética absoluta, que denomina "ética de la convicción" y que se ocupa de la bondad de los actos sin reparar en sus consecuencias, el p0lítico practica una ética relativa, que Weber denomina "ética de la responsabilidad" y que en vez de ocuparse sólo de la bondad de los actos se ocupa sobre todo de la bondad de las consecuencias de los actos. Ahora bien, si el medio esencial de la política es la violencia, según piensa Weber, entonces el oficio de político consiste en usar medios perversos para conseguir fines beneficiosos: de ahí que para Weber el político sea un hombre perdido que no puede aspirar a la salvación de su alma, porque ha pactado con el diablo al pactar con la fuerza del poder y está cohdenado a sufrir las consecuencias de ese pacto abominable".

diumenge, 17 de maig de 2009

NORUEGA GUANYA EL FESTIVAL D'EUROVISIÓ 2009

Ahir per la nit es va emetre la 54a edició del Festival d'Eurovisió am la participació a la final de 25 països.
Enguany les votacions de cada un dels 42 països participant compartien el vot popular mitjançant trucades telefòniques o SMS amb la votació d'un jurat i finalment el principal favorit, Noruega, es va imposar d'una forma ampla.
La canço es titula Fairytale i va ser interpretada per Alexander Rybak, fill de pares músics bielorussos que va anar a viure a Noruega quan Alexander tenia 4 anys.
Es van poder veure altres cançons amb tocs de personalitats de diferents àmbits, com la del Regne Unit, una balada composada pel dramaturg-musical Andrew Lloyd-Webber ( El fantasma de la opera, Evita, Jesucrist Superstar) interpretada per Jade Ewen o la canço de cabaret-eròtic titulada Miss Miss Kiss que va representar a Alemanya i comptava amb la presència de la streaper Dita von Teese, ex del polèmic cantant Marylin Manson.

EL CHINLONE: LA ROTLLANA BIRMANA

El chinlone és l'esport nacional de Birmània que es practica per tot arreu des de fa més de mil cinc-cents anys i combina esport, dança i filosofia budista.
Amb una petita pilota feta artesanalment amb ratan, cinc jugadors formen una rotllana al voltant d'un altre que es col.loca en una posicio central. Tots els jugadors han d'anar passant-se la pilota amb lleugers tocs de peus o genolls sense que caigui al terra, alternant les seves posicions en el centre i fent figures el més espectaculars possibles.
És un joc on no hi ha guanyadors ni perdedors, on no hi ha equips enfrontats i està influit per la filosofia budista doncs es necessita una bona concentració que no et permet pensar en rés més que en la pilota sense cap altre objectiu més que gaudir, participar en el grup i trobar el major equilibri físic i psíquic.
A aquest joc hi juguen homes i dones, nens i gent gran i es practica per tot arreu, encara que es realitzin festivals anuals on participen milers d'equips que practiquen les seves destreses en mig dels espectadors acompanys per la seva música tradicional. És fascinant veure el seu joc totalment allunyat de la violència física i verbal existent en els nostres camps de futbol.
Sempre m'ha atret el comunitarisme, la recerca de l'harmonia, la pau i l'equilibri dels habitants de molts països d'Àsia oriental i el meu desig és que perduri la seva cultura i no es contamini excesivament d'alguns des valors dominants en la nostra cultura occidental.

diumenge, 10 de maig de 2009

CITA A PARIS DE CLAUDE LELOUCH

“C’etait un rendez-vous”, és un curtmetratge filmat l'any 1976 pel director francès Claude Lelouch.
Amb una càmera fixada en una posició baixa al davant d'un Mercedes Benz 450 SEL 6.9 de la seva propietat i durant poc més de 8 minuts, el curt és un únic pla seqüència que mostra un recorregut sense cap aturada i a alta velocitat pel centre de París.
L'itinerari està marcat en vermell en la fotografia adjuntada i passa per llocs tan emblemàtics de la capital francesa com l'Arc de Triomf, els Camps Elisis, el museu del Louvre fins arribar al Sagrat Cor del barri de Montmartre.
Filmada a las 6 del matí, amb la penombra de la matinada, el respecte cap a les normes de circulació és nul: maniobres perilloses, no respecta semàfors en vermell, excés de velocitat, circulació per alguna direccio prohibida.... Per aquest motiu el director va ser detingut per conducció temerària malgrat va ser lliberat sense càrrecs en verificar-se que no havia posat a ningú en perill (avui en dia Lelouch no se n'hagués sortit tan bé de l'accio de la justícia)-

L'únic que no és fidel a la realitat sembla ser él l so del motor que escoltem, que com si d'un doblatge es tractés, correspon a un altre vehicle com és un Ferrari 275 GTB.

Un curtmetratge espectacular amb final romàntic.
Font: