dilluns, 18 de maig de 2009

EL 23-F VIST PER JAVIER CERCAS

Uns dels llibres més venuts el passat Sant Jordi és "Anatomía de un instante" de l'autor Javier Cercas.

El novel.lista i escriptor de columnes periodístiques extremeny afincat a Catalunya (malgrat aquest títol tan sols s'ha editat en llengua castellana) s'ha inspirat en la fotografia de l'hemicicle del Congrés de Diputats presa el 23 de febrer de 1981 on s'observa a Adolfo Suàrez assegut al seu escó, el general Gutierrez Mellado de peu discutint amb els guardiacivils assaltants i la resta de diputats amagats per terra.

Després de documentar-se a partir d'entrevistes personals, lectures de la premsa de l'época i diferents llibres sobre els personatges que van intervenir en aquests fets històrics de la transició política espanyola, l'autor a mena d'assaig literari esmicola la realitat a bocins per ensamblar un puzzle que ens apropa als enigmes i els perquès d'aquest cop d'estat i secundàriament a una panoràmica de la figura de l'expresident Adolfo Suárez fets.

En Soldados de Salamina l'autor va utilitzar personatges i fets de la Guerra Civil espanyola per construir una novel.la exitosa que es va adaptar al cinema. En aquest cas, l'obra és més propera a l'assaig però està escrita amb una prosa àgil i utiliza recursos literaris de forma freqüent.

Us deixo un fragment, respectant l'idioma original de l'obra:

"¿Son los vicios privados de un político virtudes públicas? ¿Es posible llegar al bien a través del mal? ¿Es insuficiente o mezquino juzgar éticamente a un político y sólo hay que juzgarlo políticamente? ¿Son la ética y la política incompatibles y es un oxímoron la expresión ética política?...Weber no piensa que ética y política sean exactamente incompatibles, pero sí que la ética del político es una ética específica con efectos secundarios letales: frente a la ética absoluta, que denomina "ética de la convicción" y que se ocupa de la bondad de los actos sin reparar en sus consecuencias, el p0lítico practica una ética relativa, que Weber denomina "ética de la responsabilidad" y que en vez de ocuparse sólo de la bondad de los actos se ocupa sobre todo de la bondad de las consecuencias de los actos. Ahora bien, si el medio esencial de la política es la violencia, según piensa Weber, entonces el oficio de político consiste en usar medios perversos para conseguir fines beneficiosos: de ahí que para Weber el político sea un hombre perdido que no puede aspirar a la salvación de su alma, porque ha pactado con el diablo al pactar con la fuerza del poder y está cohdenado a sufrir las consecuencias de ese pacto abominable".

1 comentari:

  1. Llàstima que no he llegit el llibre i no puc dir la meva, però estic segura que quan l’agafi no em defraudarà.
    Et felicito pel fragment escollit, m’encanta això del “efectes secundaris letals de l’ètica del polític”, alerta!! :-)

    ResponElimina