dissabte, 29 de novembre de 2008

COMETES EN EL CEL

Amir viu amb la seva dona als Estats Units, on va arribar de petit en companyia del seu pare fugint de la invasió sovètica de l'Afganistan. Acaba de rebre a casa seva dues caixes plenes del llibre que li acaben d'editar quan rep una trucada d'un home de l'Afganistan.
La pel.lícula fa un flashback cap l'Afganistan de l'any 1978 on Amir és un nen infeliç que viu en una casa benestant i té com a únic amic a Hassan, fill del criat que ha servit al seu pare durant els últims 40 anys i d'una étnia que no és de l'étnia pastún, dominant al país. Les principals aficions d'Amir són el cinema, escriure històries, llegir-li contes a Hassan i fer volar cometes.
La pel.lícula ens farà dos salts més, un cap l'any 1988 on verem a Amir que s'acaba de graduar a la Universitat i un altre a l'any 2000, mateix moment en què comença la pel.lícula, amb un Afganistan destrossat pel govern talibà i on Amir es veurà obligat moralment a anar al rescat d'un nen estretament relacionat amb el seu propi passat.
Aquest melodrama està basat en un llibre de Khaled Hosseini, que va ser un autèntic bestseller als Estats Units, i va estar dirigida l'any 2007 per Marc Foster (qui acaba de canviar totalment de registre cinematogràfic i ens presenta la última pel.lícula de James Bond titulada Quantum of Solace).
La crueldat dels nens; els conflictes étnics i la segregació social que comporten; els secrets dels pares als seus fills; els sentiments mai declarats; la conservació de la cultura i costums pròpies quan es viu a l'estranger; la inestabilitat política d'Afganistan; la incapacitat per enfrontar-se als poblemes són temes que es tracten a la pel.lícula.
Alguns la critiquen perquè incideix més amb els temes sentimentals que amb la realitat geopolítica de l'Afganistan i pel tractament melodramàtic de la història. No he llegit el llibre en què es basa la pel.lícula però suposo que sí va ser un bestseller als EUA era perquè accentuava més els aspectes íntims i lacrimògens que els avatars polítics d'aquest país asiàtic tan convuls.
Bona (***)

dijous, 27 de novembre de 2008

ARCHIVO ROJO

Ahir vaig descobrir, dins del portal PARES d'arxius espanyols del Ministeri de Cultura, el projecte ARCHIVO ROJO que és un arxiu fotogràfic creat perla Junta de Defensa de Madrid com a fons de propaganda per denuncir els desastres de la Guerra Civil. El régim franquista va amagar aquestes fotografies (l'extrany és que no les fes desaparèixer com tampoc no va fer desaparèixer els arxius incautats a la Generalitat de Catalunya que romanien a Salamanca).
El Ministeri diu en la seva presentació que "avui, aquestes imatges, ens apropen més als actes encaminats per al record i l'homenatge de les víctimes dels bàndols en guerra i per tal que la societat actual reafirmi els seus llaços de convivència política i social recollits en l'espirit de la Constitució de 1978".
Considero que és una bona iniciativa del Ministeri de Cultura (que justifica d'alguna manera la seva raó de ser en un Estat on les competències en cultura estan transferides a les Comunitats Autònomes).
Actualment hi ha més de sis mil fotografies, sobre les quals els usuaris hi poden afegir dades informatives i m'ha cridat l'atenció una que ens mostra el Govern de la Generalitat empressonat a la presó Modelo de Barcelona després dels fets d'octubre de 1934.

dilluns, 24 de novembre de 2008

EL NEN DEL PIJAMA DE RATLLES

Pot un llibre per a nens o adolescents convertir-se en un bestller per a adults? La resposta és afirmativa en el cas del llibre del autor irlandès John Boyne titulat El nen del pijama de ratlles.
Bruno és un nen de 9 anys que viu a Berlin en un petit univers familiar format per la seva germana Grettel, la seva mare, el seu pare, comandant de l'exércit nazi, una criada, la seva àvia i la casalot de 5 plantes on viu.
Tota la família, però, ha de seguir la destinació del seu pare que és destinat a Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz. Les noves condicions de vida suposaran un trasbals per al nen: una casa més petita, el distanciament dels seus tres amics, l'absència d'animades cafeteries i vida de carrer.
Pel contra, per la finestra de la seva habitació, descobrirà que té un nombrós veïnat al darrera d'una alambrada i que tenen en comú la seva vestimenta.
Bruno es farà amic d'un nen jueu que viu al camp de concentració. La seva relació s'anirà fent cada cop més estreta, tant, que acabaran unint els seus destins d'una forma totalment involuntària i dramàtica.

Adaptada recentment al cinema pel director Mark Herman, és una obra que tracta temes molt sensibles com la infantesa i l'holocaust del poble jueu a la segona guerra mundial però des d'una manera de narrar ingenua, com si fos narrada per un nen per a altres nens.

Em perdonareu, però em sembla una obra absolutament menor, classificable com literatura juvenil o per a neolectors i que no ha aconseguit commoure'm el més mínim. Digueu-me pedra, però fa poc havia acabat de llegir la Carretera de Cormac McCarthy, on també apareix un nen i la qual vaig comentar en aquest blog, i em va trasbalsar absolutament.

dimecres, 19 de novembre de 2008

RESTAURANT DALUAN DE MORELLA

Aquest diumenge vaig celebrar anticipadament el meu aniversari i vam anar a dinar al Restaurant Daluan de Morella.
El Restaurant Daluan (David, Luis i Anna, fills del matrimoni que explota el negoci) és un restaurant modern en un poble tan tradicional com és Morella. Avel.lí, a la cuina, és professor entre setmana de l'escola d'hosteleria de Benicarló i els caps de setmana i períodes més vacacionals explota en companyia de la seva dona Jovita, aquesta interessant aposta gastronòmica.
El tracte exquisit, amb detalls constants pels comensals; els plats molt ben elaborats, amb sabor cassolà, amb productes tradicionals del terreny, però modernitzats i molt ben presentats.
Tenen diferents menús, un d'ells el gastronòmic de tardor que és el que vam gaudir. Completíssim, confomat per deu tastos i plats, permet asaborir la bona feina de la cuina i gaudir del tracte amable de les persones que atenen la sala.
El menú ve configurat pels següents plats:
1) Mantega d'oliva d'oliva amb tòfona i pa torrat. La mantega ve presentada dins d'un tub tipus pomada i l'apliques prement-lo a sobre d'unes llesques superfines i torrades de pa.
2) Carpaccio de tofona, amb oli varietat farga. Tres làmines de tofona del terreny que cassen perfectament amb un oli perfumat i saborós i pel damunt unes escames de sal maldon.
3) Milfull de cecina amb foei i melmelada de violeta.
4) Còctel de crema de bacallà calent amb tomàquets secs. Servit en una copa de còctel és una crema lleugera amb intens sabor de bacallà, fins i tot amb un dau en el fons, i uns bocinets de tomàquets secs rehidratats.
5)Suc de rovellons amb espàrrec triguers i el seu cruixent de pernil. Excel.lent. Una variació de bolets saltejats, són regats davant del comensal amb una crema de rovellons.
6) Arrós cremós de rovellos i melós de manetes d'ibéric. Excel.lent. L'arrós al punt, les manetes meloses i daurades per fora, amb un intens sabor de bolets, sense fer-se pesat al paladar.
7) Rellom de porc senglar al grill amb duo de salses i xips de vegetals. Un rellomo de porc senglar rossat per dins i torrat per fora, molt tendre. Les dues salses, una olivada de l'Aragó i un altra de Pedro Ximenes.
8) Carpaccio de pinya amb coco i xocolata. Unes fines llenques de pinya natural acompanyades amb dos quenelles de gelat cassolà de coco i xocolata.
9) Sorbet de coallada amb transparència d'ametles i infussió de romer amb mel. Una sorpresa l'infussió amb un tot delicat de romer.
10) Bombó de flaó. Reinterpretació d'una pasta típica de Morella.
La vaixella i la decoració del local són molt atractives.
Els serveis estaven farcits de detalls: colònia, crema de mans, tovalloles de roba individuals, flors naturals.
A l'estiu tenen una petita terrassa a l'exterior.
Un lloc recomanable, una autèntica sorpresa dins d'un poble tan preciós com és Morella. Em va agradar tant, que no sabia si compartir l'experiència o guardar-me aquest tresor per a mí.
Que quan valia aquest menú? Doncs 34 euros iva inclós, beguda a banda. Considero que la relació qualitat/preu és excel.lent.
Restaurant Daluan: Callejón Cárcel, 4 12300 Morella
Telèfon 964160071-669135139
www.daluan.es

dimecres, 5 de novembre de 2008

DOCTOR ZHIVAGO

David Lean va ser un director anglès amb una llarga i brillant trajectòria que considero està infravalorat malgrat la major part de la seva obra té un alt nivell, el seu conjunt fílmic és coherent des del punt de vista artístic, les seves pel.lícules han estat aclamades per crítica i públic i ha estat reconegut amb dos estatuetes de l'Acadèmia de Hollywood i una Palma d'Or a Cannes entre d'altres premis cinematogràfics.
Dirigida l'any 1965 (any del meu naixement) i basada en l'obra literària de Boris Pasternak, Doctor Zhivago és una llarga superproducció (176 minuts) produïda per Carlo Ponti per a la Metro Goldwin Mayer.
Ambientada a Rússia, des de les acaballes de l'imperi del zar Nicolàs fins el govern d'Stalin, passant per l'adveniment de la revolució boltxevic, la primera guerra mundial i la guerra civil entre l'exércit roig i el blanc, ens ofereix una magna història èpica i amorosa.
Zhivago, interpretat per Omar Shariff és un poeta i metge que perd als seus pares de petit i creix en el sí d'una família benestant de la vella i aristocràtica Rússia. La seva vida discórre entre les successives convulsions polítiques que viurà el seu país i l'amor cap a dues dones, Lara, interpretada per una radiant Julie Christie en el paper de la seva vida, i Tonya, interpretada per una joveníssima Geraldine Chaplin.
Altres personatges destacasts, són el germà de Zhivago interpretat per Alec Guiness, general soviètic que voldrà recuperar l'alè del seu germà cercant la seva neboda desapareguda, i Komarowsky, interpretat per Rod Steiger, un home abjecte i amoral.
També podem remarcar una potent direcció artística amb moltes de les seves escenes localitzades a les gèlides terres de l'estepa russa (he llegit que la major part de les escenes d'exteriors es van rodar a Espanya entre Sòria i Madrid); la seva banda sonora, obra de Maurice Jarre (pare del famós interpret de música electrònica Jean Michael Jarre) amb la seva apegalosa melodia que hem sentit fins a la sacietat en fils musicals; i els nombrosos enfocaments de la càmera a traves del vidre de les finestres metàfora, potser, de la nostra visió distorsionada de la realitat.
No cal dir, que no es pot analitzar l'obra per la seva visió ideologitzada de la Unió Soviètica, doncs està dirigida per un director britànic en plena época de la guerra freda i està basada, com ja he comentat, en una obra de Boris Pasternak, que es va exiliar de la Unió Soviètica i que sembla documentat que va rebre el premi Nobel de Literatura a l'any 1958 per les pressions de la CIA a l'Acàdèmica Sueca (Doctor Zhivago va estar prohibit a la Unió Soviètica fins l'any 1988).
Obra mestra (*****)
Aquesta entrada també es pot llegir en el blog col.lecltiu de cinema clàssic http://cinema-classics.blogspot.com/

dilluns, 3 de novembre de 2008

LA CARRETERA

Aquesta obra va ser escrita l'any 2006 per l'escriptor nordamericà Cormac Mc Carthy i va rebre l'any següent el Premi Pulitzer en la categoria de ficció.
Un pare i el seu fill caminen cap al Sud al llarg d'una carretera (la vida) a la recerca de millor condicions.
No sabem exactament perquè (s'insinua una explosió nuclear) però el cel està gris, fa molt fred, els boscos estan cremats, la cendra ho inunda tot, l'aire, el terra, l'aigua...
Ells són uns dels pocs supervivents d'aquest món apocalíptic que avancen en companyia de les seves poques pertinences, la gana i la por.
El nen viurà un prematur viatge d'iniciació a l'adultesa. La foscor i la gelor de la mort, paissatges dessolats, l'instint de supervivència, els records del temps perdut en un món que va ser millor, uns pocs sers humans vivint com autèntics animals...però també un petita llum, l'amor d'un pare cap el seu fill.
Escrita en un sol bloc, sense capítols, ombrívola i amb un llenguatge aspre, concís, sense concessions al lirisme, és una obra excel.lent tret, potser, d'un final massa esperançador en un món sense espai per pensar en un demà millor.
Una obra que et va engolint poc a poc i aconsegueix que el seu record et perduri molts dies després d'acabar-la de llegir.