diumenge, 20 de juliol de 2008

INTO THE WILD: SOMNIS ADOLESCENTS

Traduïda en el nostre país com "Hacia rutas salvajes", aquesta pel.lícula dirigida pel també actor Sean Penn es basa en la història real de Cristopher McCandless qui, un cop acabats els seus estudis unversitaris, dóna tots els seus estalvis a una ONG, sense dir rés a la seva família se'na va de casa amb una motxilla a l'esquena i el seu vell cotxe cap a la recerca de l'harmonia amb la natura, en un periple épic que acabarà a les terres solitàries d'Alaska, més enllà dels territoris del Yukón.
Durant dues hores i mitja veurem l'evolució interior del personatge, amb una progressiva maduració que arribarà quan ja serà tard.
M'ha agradat:
1) La interpretació d'un jove Emile Hirsch, amb un gran paper que no desaprofita i que ve acompanyada d'una coherent transformació física produïda per una evident pérdua de pes. També mereixen destacar-se, encara que breus, el papers del pare del personatge, William Hurt, i d'un adorable ancià Hal Holbrok qui va rebre una nominació als Oscar com a millor actor de repartiment (al final li va prendre la cartera l'espanyol Javier Bardem).
2) El tractament visual de la pel.lícula amb paisatges majestuosos com són el canyó del riu Colorado o els espais oberts d'Alaska. La pel.lícula també va ser nominada als Oscars pel seu muntatge.
3) La banda sonora molt ben ensamblada amb la naturalesa de la pròpia història, del músic Eddie Veder, més conegut per ser el líder del grup de rock Pearl Jam i que va rebre un Globus d'or per aquesta pel.lícula com a millor cançó original.
No m'ha agradat:
1) La profusió de rétols insertats a la pel.lícula, ja sigui per marcar blocs o per remarcar textos literaris.
2) La seva excessiva durada (140 minuts) doncs crec que la història es pot explicar sense alterar el seu ritme amb uns més raonables 120 minuts ("Lo bueno si breve, dos veces bueno").
3) Una lectura possible que és la de que el rebel que tots portem més o menys en el nostre interior (i el propi director també) és bo posar-lo a treballar mitjançant l'expréssió artística, dis-li cinema, dis-li música (dis-li blog), però posar-lo a treballar en la vida real és de rucs.
(***)Bona

4 comentaris:

  1. emili gracies per auest comentari d'aquesta pelicula mas fet entrar ganes de mirarla i la mirare gracies i salut fin sun altra!!

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el teu post... jo vaig sortir amb sentiments contradictòris quan la vaig veure: per una banda d'admiració cap a un noiet que tenint-ho tot decideix viure la seva vida d'una manera extrema, amb llibertat... qui no ho ha volgut fer això alguna vegada??? però per altre banda pensant que aquest noiet estava una mica sonat!!! de totes maneres, pensant que és una història real, en Sean Penn ha sabut treure l'esperit del personatge i crec que això és important , tot i que com tu dius, el metratge és una mica llarg....
    La música em va agradar moltíssim, els paisatges també però sobretot em vaig seguir enamorant d'interpretacions de dues actrius excepcionals: Catherine Keener i Marcia Gay Harden.... dos monstres!!!
    salutacions!

    ResponElimina
  3. Me l'apunto per vore-la, fa bona pinta.

    ResponElimina
  4. realment no estava tan lluny de la civilitzacio, si hagues vorejat riu avall quan estava crescut hagues trobat un pont, es incomprensible com un paio intel.ligent com ell no es dones compte del que li passaria. jo vaig queda unes setmanes tocat per la historia.

    salut

    ResponElimina