dimecres, 19 de desembre de 2007

REC: EL TERROR A L'ESCALA DE VEïNS


Les pel.lícules de terror no formen part dels meus gèneres favorits de cinema però vaig decidir veure "REC" per la recomanació d'un amic. En aquest cas va funcionar una de les millors publicitats per al fet cultural: la difusió "boca-orella".

Dirigida per Jaume Balagueró, habitual del gènere de terror (Los sin nombre, Darkness, Frágiles), aquesta producció va rebre els premis al millor director i actriu en el Festival de Cinema de Sitges d'enguany.

La pel.lícula comença en un parc de bombers, lloc on una periodista està realitzant la gravació d'un documental informatiu sobre l'activitat diària d'aquests professionals. Mentre grava el programa es produeix un avís d'emergència que obliga a la sortida dels bombers què aniràn acompanyats per la periodista i un càmera de televisió.

A traves de l'objectiu del càmera de televisió veurem tota la pel.lícula i amb aquesta manera de narrar comprovarem com ens anem endinsant poc a poc a l'interior de la trama com si fossim un personatge més de l'acció. Seremm espectadors a l'hora d'una pel.lícula i d'un documental que s'està gravant gairebé en directe per a la televisió.
La pel.lícula dura tan sols 85 minuts però us puc assegurar que a partir de la segona meitat són de forta tensió. Tothom sortia del cinema trasbalsat. Ara ja no miro als meus veïns de la mateixa manera que abans de veure la pel.lícula. És broma, és clar.

dijous, 13 de desembre de 2007

LA BODA DE TUYA


Aquesta pel.lícula xinesa dirigida per Wang Quan'an va ser premiada amb l'Ós d'or en l'últim Festival decinema de Berlí.
Ambientada en una zona remota de Mongòlia, on la preocupació principal és la pròpia subsistència en un medi ambient agrest i estepari, ens mostra a la protagonista principal Tuya dedicada al pastoreig de ramat oví, a la cura dels seus dos fills i del seu marit invàlid, en Batel i a proveïr d'aigua als animals i la família.
La sequera provocarà que Tuya no pogui mantenir a tantes boques i s'hagi de divorciar d'en Batel. D'aquesta manera es podrà tornar a casar i haurà d'escollir entre diversos pretendents. La única condició que posa Tuya és que deixin viure al seu exmarit amb ells. Ho acceptarà algú?
Amb unes condicions de vida inhòspites s'entreveuen els canvis econòmics del país, amb un lent abandó de l'agricultura per dedicar-se a activitats més rendibles com les industrials. Rodada de forma senzilla i crua el director trufa el metratge amb una certe dosi d'humor, oriental potser, però humor al capdavall.
Els festivals de Berlí i Venecía ens tenen acostumats a premiar pel.lícules de països no occidentals. Potser per això van premiar aquesta pel.lícula que sembla més propera al neorealisme italià de la postguerra que al nou cinema asiàtic carregat d'acció i lluites amb coreografies. Per a cinèfils avançats.

divendres, 7 de desembre de 2007

BLOGUICIDI



Avui el blog de Marc Vidal (http://www.marcvidal.cat/) fa dues entrades sobre dos termes inventats i que fan referència al món del blog.
El primer és Bloconosis definit com conjunt de mals que poden ser transmesos des de qualsevol bloc vers a les persones. Podreu llegir tots els símptomes d'aquesta malaltia.
L'altre és Blocofília que seria l'afecció i amor cap els blogs i sobre la qual dona 31 raons per ser blogodepenent, totes molt ben elaborades i de les quals em quedo amb les següents:

Perquè el blocoemisor es dirigeix als seus lectors com a individus i no com a col•lectius.
  • Perquè la blocosfera multiplica els emissors d’informació i catalitza la veu polièdrica de la societat com a font d’opinió.
A partir d'aquests termes he decidit crear-ne d'altres. Per exemple, Bloguicidi que seria una mala costum d'alguns blocaires que maten el seu propoi bloc d'inanició, no el conreen i el deixen morir sense fer-li cap entrada durant molt de temps.
Blocàlgia, que faria referència als comentaris que et fan al teu bloc i que et fan pupa. Blogòmetre, seria el comptador de visites que sòl constar en el peu del blog o un enllaç a rànkings de recopiladors de blogs.


Les entrades del Marc Vidal que indico les podeu trobar a:

http://www.marcvidal.cat/marcvidal/2007/12/blocoflia-i-blo.html#more

dimecres, 5 de desembre de 2007

ISABEL I D'ANGLATERRA


La reina Isabel I d'Anglaterra va transformar el seu país majoritàriament catòlic cap el protestantisme. L'Acta de Supremacia obligava els empleats de la Corona a jurar la subordinació de l'església anglicana a la corona la qual cosa va suposar la deposició dels bisbes que no ho acceptaven i la posterior substitució per persones fidels. Una de les principals causes d'aquests fets va ser la persecució del Duc d'Alba espanyol als protestants holandesos que rebien el suport polític anglés.

Aquest personatge històric ha estat considerat pel món del cinema en diferents ocasions i recentment a la pel.lícula Elizabeth I La Edad de Oro.
Aquest coproducció anglo-francesa dirigida per Shekhar Dapur brilla pel seu vestuari elegant i fastuós, per l'ambientació dels espais interiors de la cort anglesa, per la seva banda sonora, per la fotografia, per la utilització de plans cenitals i giratoris (potser hom dirà que aquest plans són propis del cinema d'acció i no de l'històric) i per la interpretació dels actors Kate Blanchet i Geoffrey Rush.
En canvi falla un guió previsible i amb poc rigor históric, el personatge de Felip II interpretat de forma pèssima i caricaturesca per l'espanyol Jordi Mollà i la maniquea contraposició entre una cort anglesa plena de color i riquesa amb una obscura cort espanyola amb personatges vestits de negre rodejats de bisbes i cardenals.
Isabel I, coneguda també com la reina verge, se'ns mostra freda i abrumada per la responsabilitat de l'exercici de la Corona cosa que deriva necessàriament amb la solitud del poderós.
No és la millor pel.lícula històrica que s'ha rodat però em quedo primer amb el pirata históric Sir Walter Raleigh d'aquesta pel.lícula que amb al capità Jack Sparrow de la nissaga Piratas del Caribe.

dimarts, 4 de desembre de 2007

QUE ÉS DE LA TEVA VIDA?


Aquesta pregunta la fem de vegades quan ens trobem amb una persona que fa molts anys que no hem vist i amb la qual no hem conservat el tracte.

Sovint hi ha persones o gups de persones que es fan famosos en algun àmbit com per exemple la música, la televisió o el cinema i de sobte desapareixen completament de la vida pública, la qual cosa al cap del temps ens fa preguntar que se n'ha fet d'ells.

És per això que m'ha semblat interessant un blog ben elaborat que ens dona pistes sobre quina cosa fan avui aquells famosos de fa anys i que es titula "Que fue de...?".

El podeu trobar a http://www.lacoctelera.com/quefuede/posts/archive. Què va passar amb els actors de la família Munster, el grup Los Manolos, les noies Bond, les hostesses de l'un, dos, tres ....són curiositats que podreu descobrir.