El 14 de juliol de 1789 és considerat com l’inici de la Revolució Francesa.
Aquest dia una multitud va anar als Invalides
de París i es van apoderar de
30000 a 40000 fusells, canons i un morter. Al cap de poques hores el
avalotadors es van dirigir a la fortalesa de La Bastilla, que finalment va capitular.
A Versalles, el Rei Lluís XVI, la reina Maria Antonieta, la cort, la guarda
reial i el personal de servei segueixen
amb preocupació els esdeveniments durant els dies inmediatament posteriors.
Un altre personatge històric que se’ns mostra és Yolande Martine Gabrielle
de Polastron, coneguda també com la duquesa de Polignac, la qual va ser una figura molt influent de la cort de
Lluís XVI com ho demostren els nombrosos favors i beneficis obtinguts d’aquest
i de la reina. La pel.lícula apunta directament el lesbianisme de Maria Antonieta amb la duquesa com la causa
de la importància d’aquest personatge, que va suposar la pèrdua de popularitat
de la pròpia reina.
El director francès Benoît Jacquot aprofita aquests fets
per presentar-nos un drama històric
amb alguns apunts meritoris com
la doble moral dels personatges, entre la fidelitat a la monarquia i l’aprofitament de la
caiguda; personatges amb
defectes i pecats més continguts del què sol ser habitual quan s’aborda aquesta cronologia; una certa contenció en la fastuositat de l’arquitectura versallesca,
mostrant molts espais del backstage de
palau; una visió des de dins on les
vivències del dia a dia tapen la
decadència de l’antic règim; uns bons treballs de les actrius.
Crec que és una pel.lícula recomanable
que més enllà del seu gènere cinematogràfic històric deixa veure les eternes pulsions de l’ànima humana.
Nota personal: 7
Nota filmaffinity: 5,7
