La saga d'animació Toy Story dels estudis Pixar ha anant augmentant el llistó en cadascun dels seus lliuraments i deixa un llistó elevadíssim per al cinema d'animació en la cloenda i estic convençut que guanyarà l'Òscar a la millor pel.lícula d'animació en la propera edicio d'aquests premis cinematogràfics.
Dirigida per Lee Unkrich (Monstruos SA i Buscando a Nemo) arriba 11 anys després de la seva segona part. Andy ja ha complert 17 anys i es prepara per anar a la Universitat. Que es suposa que ha de fer un adolescent amb les joguines de la seva infantesa? Tirar-les a les escombreries? Empaquetar-les en una caixa i deixar-los en un traster, per recuperar-les més tard en un acte de nostàlgia? Donar-los a algú que els hi doni una segona oportunitat?
Amb aquest punt de partida, la pel.lícula no et deixa un minut de descans gràcies al seu virtuosisme tècnis; al seu humor, irònic i en alguns moments càustic; la seva trepidant acció i les aventures dels personatges; la bondat i solidaritat, però també la maldat i l'egoïsme d'algunes joguines (com els humans, no?); la seva fluidesa narrativa.
Crec que la pel.lícula no defraudarà a cap espectador amb capacitat de fer una lectura adulta a les aventures i desventures d'uns personatges infantils i absolutament entranyables.
Com diria Buzz Lightyear: Fins a l'infinit... i més enllà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada