Al director Sam Mendes li han permés conservar al nostre país alguns del títols originals de les seves pel.lícules. Si l'any 1999 ens va arribar l'oscaritzada American Beauty, ara ens arriba la també nominada pels Oscars Revolutionary Road.
Un altra repetició de Mendes és tornar a analitzar l'estil de vida nordamericà, malgrat en aquest cas la problemàtica sobre la vida d'un matrimoni dels anys 50 tingui un caràcter més universal.
Frank (Leonardo Di Caprio) és un oficinista que treballa a l'empresa on ja va treballar el seu pare. April (Kate Winslet) és una ama de casa que va aparcar els seus somnis per arribar a ser actriu un cop es va casar amb en Frank. Tots dos viuen en una magnífica casa unifamiliar (si a American Beauty el roig era el color del desig, ara la casa és de color blanc, el color de la puresa), tenen dos fills i es comporten com la parella perfecta i per això són l'enveja del veïnat.
Les coses no són tan senzilles com semblen i com a American Beauty es podria dir que sovint les aparences enganyen. Ells es senten especials, però, a l'hora són conscients que les seves vides són comunes, grises, com les de tothom.
De sobte acorden donar un brusc cop de timó a les seves vides i decideixen de comú acord canviar radicalment el seu tipus de vida entre la perplexitat dels veïns i dels companys de feina d'en Frank que veuen la seva decisió com a capriciosa i irracional.
Un drama sobre la renúncia als nostres somnis i la pressió de l'entorn per tal que visquem sobre camins coneguts i oberts per altres en el sí de les unitats familiars més tradicionals i perpetuar d'aquesta forma la roda de la nostra societat i de la maquinària productiva, que compta amb unes magnífiques interpretacions del duet Di Caprio/Winslet i amb el fons musical de l'obra de Thomas Newman, autor de les bandes sonores de totes les pel.lícules de Sam Mendes.
Molt Bona (****)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada