dijous, 30 d’octubre de 2008

ZOOT WOMAN

Aquesta és una banda britànica d'electropop liderada por Johnny Blake i Stuart Price ( Les Rhytmes Digitales).
El seu primer treball es remonta a l'any 1995 (Sweet to The Wind-EP). Altres treballs els van seguir a l'any 1997 ( Chasing Cities-EP), 2001 (Living in a magazine-LP) i 2003 (Zoot Woman-LP).
Ara estan a punt de treure un nou àlbum, del qual ja han presentat el seu primer single titulat We won't brake (un video molt curiós elaborat sobre un quadre de l'estil del pintor holandès Pieter Bruegel).
Han fet produccions per a Madonna i els Scissors Sisters i acostumen a recórrer Europa amb diferents actuacions en directe.
El video és de la seva canço Grey Day que pertany al seu àlbum Zoot Woman.

video

dimecres, 22 d’octubre de 2008

SHADOW PUPPETS

L'amic Santi m'ha fet arribar el video que us penjo. Es tracta d'un curt d'animació de l'any 1994, dirigit pel nordamericà Chuck Gamble, animador i dissenyador gràfic, que es va presentar a l'edició de l'any 1995 del Prix Ars Electronica, prestigiosa competició internacional de ciberarts.
En un societat on l'home és una peça més de la màquina de producció, un esperit somniador troba la voluntat i un petit reducte per a la pervivència de la llibertat i la bellesa. Un video molt cru però ple d'humanitat i sensibilitat.
videoe

diumenge, 19 d’octubre de 2008

PINTXOS. NOUS CONTES BASCS

L'editorial Lengua de Trapo SL va publicar l'any 2005 un recull de 19 contes de 14 autors bascs, escrits originalment en euskera (tots menys un) i traduïts al castellà.
El llibre prologat per Mari Jose Olaziregi, professora de la Universitat del País Basc, pretén ser un repàs a la literatura basca dels anys noranta i dels de principis del segle XXI a traves d'una selecció de contes breus (cap d'ells excedeix les quinze pàgines).
Cada un dels autors introdueix els seus relats amb una molt breu introducció de qui són i perquè s'han dedicat a l'ofici d'escriptor. Els autors que trobarem, entre d'altres, són Bernardo Atxaga, Javi Cillero, Juan Garzia Garmendia, Pello Lizarralde...
Dos autors que m'han agrada especialment són Angel Lertxundi i Iban Zaldua qui diu en la seva introducció personal (tradueixo al català):
"Com sembla que deia John Cheever, al menys segons Rodrigo Fresán: "Un conte o un relat és allò que et contes a tú mateix a la sala d'un dentista mentre esperes que et treguin un queixal. El conte curt té a la vida, em sembla a mí, una gran funció. És també, en un sentit molt especial, un eficaç bàlsam pel dolor: en un telecadira que et porta a la pista d'esquí i que s'atasca a meitat de camí, en un barca que s'enfonsa, front un doctor que mira fixe les teves radiografies...Pasem el temps esperant una contraordre per a la nostra mort i quan no tens temps suficients per una novel.la, bé, allí està el conte curt".

divendres, 17 d’octubre de 2008

ADIVINA QUI VE AQUESTA NIT

El proper mes de gener, amb alta probabilitat, el demòcrata Barak Obama serà investit com a president dels Estats Units. Serà el primer president d'aquest país que pertany al grup que ells denominen afroamericà.
Ningú que hagués vist l'estrena en la gran pantalla de la pel.lícula "Adivina qui ve aquesta nit" a l'any 1967, hagués pogut pensar que quaranta anys més tard, un negre pogués arribar a governar als estadounidencs.
Dirigida per Stanley Kramer i interpretada per Spencer Tracy (en la seva última interpretació en una pel.lícula doncs va morir pocs mesos després), Katherine Hepburn, Sidney Potier i Katherine Houghton va obtenir dos oscars, un a la millor actriu per a la Hepburn i l'altre al millor guió original per William Rose, i vuit nominacions més a la millor pel.lícula, millor director, millor actor, millor actor de repartiment, millor actriu de repartimen, millor direccio artística, millor música i millor muntatge.
Joey és una jove de raça blanca, filla del director d'un diari, que porta a casa dels seus pares Matt i Christina Drayton (Spencer Tracy i Katherin Hepburn) al Doctor John Prentice (Sidney Poitier) a qui ha conegut fa pocs dies en un congrés a Hawai.
La parella vol comunicar als pares de la jove la seva decisió de contreure matrimoni. Els pares de la jove, lliberals i tolerants segons ella, no han de tenir cap problema en acceptar aquest matrimoni mixt. A més a més, els pares del Doctor Prentice, de raça negra, viatgen en avió des de Los Angeles a San Francisco per veure al seu fill, en trànsit des del congrés de Hawai fins a Ginebra on ha d'anar a treballar per la OMS. El lloc de trobada serà un sopar a casa de Matt i Christina.
Els recels i la confusió dels pares blancs cap el gendre negre, també es repetiran en el matrimoni negre cap a la nora blanca.La pel.lícula, en clau de melodrama, es desenvolupa majoritàriament a casa del matrimoni Drayton, i d'una forma teatralitzada, ens mostra a traves d'uns diàlegs bens elaborats els conflictes interracials als Estats Units dels anys 60 (on en gairebé 18 estats no era posible el matrimoni entre persones de diferent raça i on la persona més resistent a la unió no és altra que l'empleada negra de la llar qui considera que el doctor Prentice no ocupa el lloc social que li correspón a un home d'aquesta raça), els conflictes intergeneracionals entre pares i fills i el divorci sovint que es produeix entre les nostres idees i les nostres accions.
Destaca el duet interpretatiu format per Spencer Tracy i Katherin Hepburn, matrimoni a la pel.lícula i també a la vida real. En algun moment, especialment al principi, pot semblar ridícula i fora de contexte la situació que es planteja, però si tenim en compte el reconeixement del públic i de l'acadèmia de Hollywood, podem veure-la com un retrat del fort debat que existia a la societat estadounidenca respecte la integració racial.
Una frase memorable la trobarem enmig d'una tensa discusió entre el doctor Prentice i el seu pare, quan el primer li diu al pare que mentre ell vol viure com un home negre, ell vol viure simplement com un home. Si tenim en compte, l'escassa apel.lació al vot racial en la campanya de les presidencials nordamericanas, podem creure que Barak Obama és, en part, fill intel.lectual d'aquesta pel.lícula. La seva prioritat passa per ser president dels Estats Units, més que ser el primer president negre dels Estats Units.
Aquesta entrada també la podeu trobar en el blog col.laboratiu http://cinema-classics.blogspot.com/

dijous, 16 d’octubre de 2008

KRUDER & DORFMEISTER

Peter Kruder i Richard Dorfmeister són dos músics i DJ's austriacs que van treure el seu primer disc l'any 1993. Dins la seva discografia, destaca The K&D sessions editat l'any 1998, tot un clàssic de la musica d'ambient.
La seva obra musical està basada en remixos, alguns d'artistes consagrats com el de la cançó Nothing Really Matters de Madonna o Useless de Depeche Mode, i s'acostuma a etiquetar-los dins d'un gran grup musical denominat downtempo, que engloba altres etiquetes com el dub, el chillout, el lounge o el triphop que s'alimenten a la seva vegada del jazz, el soul i el funk sobre bases de música electrònica, amb seccions samplejades de veus.
Aquests artistes també solen treballar amb altres àlies com Tosca o Peace Orchestra. Si voleu ampliar informació sobre el grup trobareu un anàlisis de la seva discografia a http://lnx.indajaus.com/acidjazzhispano/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=76
on qualifiquen el seu disc The K&D sessions (del qual n'escoltareu un fragment en el vídeo) com obra mestra.
video

TRENTA ANYS DE PARALEL LINES DE BLONDIE

Enguany fa 30 anys de la publicació de l'àlbum Paralel Lines del grup americà Blondie, liderat per la vocalista Deborah Harry. Es tractava del seu tercer LP i està considerat per la crítica com la seva millor obra, amb molt d'èxit al Regne Unit i els EUA amb un sons que es movien des del post punk (I'm gonna love you too) fins el new wave (hanging on the telephone) i la música discoteca (sunday girl, heart of glass).
Heart of Glass, plena de sintetitzadors és segurament la seva canço més famosa i apareix en la major part de reculls de música disco dels anys '70.
La carrera del grup ha estat ben dilatada en el temps i ens ha deixat 11 àlbums, l'ùltim de l'any 2004, malgrat encara els podem veure en directe en molts dels macroconcerts internacionals estiuencs.
La cançó del disc que us penjo en video és Sunday Girl, amb una melodia ben comercial i apegadissa.
video

dimarts, 14 d’octubre de 2008

A L'ALTRE COSTAT

Aquesta coproducció turco-alemanya dirigida per Fatih Akin, ens narra l'entrecreuament de les vides de sis personatges a cavall de dues ciutats, Hamburg i Istambul.
Alí, interpretat per un actor molt famós al seu país (Tuncel Kurtiz), és un antic immigrant turc que s'ha jubilat que coneix a Yeter, prostituta, a qui ofereix la possibilitat de deixar el seu ofici i conviure amb ell.
El fill d'Alí és un professor universitari de literatura, dedicat a la seva feina i sense cap relació afectiva.
Yeter té una filla, Ayten, que viu a Istambul, però a la que fa molt temps que no veu i que pensa es dedica a estudiar una carrera gràcies als diners enviats des d'Alemanya, però que resulta ser una activista política que té que fugir del seu país perseguida per la policia i farà cap a Hamburg. En aquesta ciutat alemanya coneixerà una jove alemanya de qui s'enamorarà. El paper de la mare d'aquesta jove alemanya, que durant el metratge acabarà a Istambul en companyia del fill d'Alí, és interpretat per Hanna Schyugula, actriu alemanya icona del director Rainer Werner Fasbinder durant els anys '70 del segle passat.
Les relacions paternofilials; l'efecte de la llunyania en les relacions afectives; la necessitat de l'amor; el dolor provocat per la mort o el temps perdut; el perdó; la immigració; i les trobades amb persones en el camí de les nostres vides, són temes tractats pel director des d'una certa distància, per tal que siguem nosaltres els que agafem allò que més ens interessi.
El film va estar guardonat amb el premi al millor guió en l'edició 2007 del Festival de cinema de Cannes i recorda en alguns moments la pel.lícula Babel, pel que fa a històries que estan succeïnt en diferents llocs a la vegada i que aparentment semblen un trencaclosques que s'anirà construïnt escena darrera escena, fins que arribi el final que resulta massa obert i desencisant.
Bona (***)

dilluns, 6 d’octubre de 2008

COSES DE LA TARDOR

Considero que el mes que representa millor l'arribada de la tardor és el mes d'octubre. Durant aquest període del calendari ens arriben nombroses fruïtes de naturalesa ben especial, de consum no massiu però que a casa nostra són ben conegudes per la gent que manté contacte amb el camp.
Ens arriben les gustoses i digestives magranes; els asprius codonys que tan bona melmelada ens dona; els caquis o "palo santos" , els d'aquí amb carn dolça i gelatinosa; els arboços, agafats en boscos d'alzines i roures amb un curt punt de maduració, moment en què fermenten i produeixen alcohol; les licoroses andrines; els rovellons , fregits o rostits a la planxa amb all i julivert, forma en què conserven tot el seu sabor; les clementines, amb indicació geogràfica protegida ben nostra; les figues més tardanes.
A més, arriba l'hora dels caçadors, d'aquells que treuen els seus instints depredadors per un cop matades les preses, cuinar perdius, conills i porc senglars o fregir uns tordets.
A la nostra terra, on l'estiu mandreja en acomiadar-se, amb dies calmats, lluminosos i plens de sol, és un goig passejar pel camp amb despreocupació, albirant el canvi d'estació, notant com el nostre cos s'ajusta al nou ritme de la natura.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

EL CAMPIONAT DEL MÓN ENS PASSA BEN A PROP

Des de fa molts anys sóc aficionat al món del motor i he assistit en nombroses vegades a gaudir del campionat del món de rallys. La primera vegada va ser amb un company, en Francesc, quan el Rally encara es deia Costa Brava i tenia la seva base operativa a Lloret de Mar. Ara, des de fa uns anys, la seva base s'ha desplaçat a la Costa Daurada, a Salou i gràcies a això podem veure de ben a prop les evolucions dels millors pilots del món per les carreteres tarragonines.
Aquest matí hem anat a veure el tram SS10 Priorat-Ribera d'Ebre 2, el més llarg amb 38,27 quilómetres, que començava al poble de El LLoar i acabava a la Palma d'Ebre. Aquest tram, amb petites variacions, és un dels histórics de la cursa i ja es disputava quan aquesta encara arrencava a Lloret. El creuament de carreteres al costat del poble de El Molar és de les zones més espectaculars i on es congreguen un major nombre d'aficionats.
Amb un gran ambient d'amants del motor (pots veure gent de tota Espanya i d'arreu del món amb autocaravanes, furgonetes, cotxes i tendes de campanya, hem passat una bona estona i he aprofitat per treure alguna fotografia, com aquesta del cotxe pilotat per Sébastien Loeb, líder de la prova i quatre vegades campió del món.

divendres, 3 d’octubre de 2008

MANSUN, BRITPOP DE FINALS DELS 90

El grup Mansun es va formar l'any 1995 a la ciutat de Chester, situada al nordest d'Anglaterra a poc més de 20 quilómetres de Liverpool.
La banda, enquadrada habitualment dins de l'estil anomenat britpop, es va disoldre l'any 2003 després de realitzar una minigira pel Regne Unit, deixant enrera la publicació de tres àlbums, Attach of the grey lantern (1997), el qual va arribar a número 1 a les llistes britàniques, considerat per la crítica com la millor obra del grup i que conté una de les seves cançons més populars titulada Wide Open Space de la qual en podeu veure el video; Six (1998) i Little Kix (2000).
video