Acabo de veure una pel.lícula de l'any 2004 dirigida per Michel Gondry i que està interpretada entre d'altres per Jim Carrey (amb un paper molt allunyat de les seves histriòniques sobreactuacions), Kate Winslet, Kirsten Dunst i Elijah Wood i que porta per títol "Eternal Sunshine of the spotless mind".
A aquesta pel.lícula no se li va traduir el títol en el nostre país (a diferència del que sòl passar amb les distribuidores cinematogràfiques que fan traduccions absolutament lliures del títols originals de les pel.lícules exhibides), i intentaria traduir-lo com "llum del sol etern de la ment nítida". Qui s'animi a veure la pel.lícula o qui l'hagi vist entendrà millor aquest complicat títol.
Recomanable per a veure en parella, és un retrat molt poc convencional dels aspectes del món a dos i les seves vessants més clares: l'amor i el desamor. Ens parla del balanç emocional que hom fa dels fets positius i dels negatius i del pes dels records bons i el dels dolents durant la relació... i el dia en què aquesta arriba a la seva fi.
Si poguéssim esborrar una persona dels nostres records, voldríem esborrar també els records positius que tenim d'aquella persona estimada? I si ens esborréssin tots els records, tornaríem a enamorar-nos de la mateixa persona? Evolucionaria igual la nostra relació si tinguessim una segona oportunitat sense els condicionaments dels records del passat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada