dissabte, 27 de març de 2010

M. C. ESCHER: LA PERSPECTIVA IMPOSSIBLE

Avui fa 28 anys que va morir l'holandès Mauritus Cornelis Escher, més conegut per M.C. Escher.
Dibuixant i gravador (xilografies, litografies), utilitzava majoritàriament el blanc i negre en les seves obres en les quals explorava la simetria i les perspectives deformades, en dos i en tres dimensions, per enganyar l'ull humà i crear figures impossibles i espais claustrofòbics, més propers als malsons que a l'arquitectura real (de pare enginyer, va començar aquests estudis, però no els va acabar).
Us deixo un video d'animació inspirat en un dels seus dibuixos més famosos i on se'ns presenta un circuit quadrat d'escales on el caminant puja de forma infinita, sense cap escapatòria.

dijous, 25 de març de 2010

14 quilòmetres

Catorze quilòmetres és la distància que separa Europa d'Àfrica a l'Estret, un curt recorregut, però amb una enorme dimensió humana.
L'any 2007 el Festival de Cinema de Valladolid va premiar la pel.lícula 14 Kilómetros dirigida per Gerardo Olivares i que ens narra l'odisea de dos joves naturals del Níger per arribar a la terra sominada de treball i riquesa.
Un periple dur, atravessant deserts i barreres frontereres ridícules que els portarà a una patera, després d'haver gastat molts de diners i fins i tot, les dones, caure en la prostitució.
La temàtica està narrada d'una forma prou honesta, amb força i dramatisme però amb certa contenció. En el camí uns paisatges i unes músiques esplèndids que conformen una apreciable empremta estètica, en clara contradicció amb les penúries i dificultats que han de suportar els personatges.
La corrupció dels funcionaris africans, la solidaritat, la manca d'oportunitats o la simple acceptació de la duresa de la vida per part dels tuaregs són petits temes dins d'aquesta pel.lícula que qualsevol persona amb sensibilitat social hauria de veure.
Nota personal: 6,5

dimarts, 23 de març de 2010

EL PONT D'ARCALIS AL XXIII FESTIVAL TRADICIONARIUS DE BARCELONA

El proper dia 26 de març es clou a Barcelona el XXIII Festival de música tradicional amb l'actuació del grup ebrenc Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries.
Ahir per la nit va actuar en el Palau de la Música el grup de folk de cançons dels Pirineus, El Pont d'Arcalis per celebrar el seu 20è aniversari.
El grup està format per Jordi Fàbregas, Jordi Macaya, Isidre Pelaéz, Quim Soler i Artur Blasco, però compta en moltes actuacions amb nombrosos músics invitats.
Un dels instruments que utilitza el grup és l'acordió diatònic, instrument que gairebé va arribar a desaparèixer fins que precisament Artur Blasco, membre del Pont d'Arcalis junt Gaspar Viladomat i Josep Porta van fundar l'any 1975 l'Associació Arseguel i els acordionistes dels Pirineus que s'han encarregat d'investigar i recuperar aquest instrument tradicional dels Pirineus.

PARIS 26 GIGAPIXELS

Des de fa cert temps s'han posat de moda les fotografies d'altra resolució d'algunes ciutats.
Alguns exemples són la ciutat alemanya de Dresden amb 26 gigapixels; Praga des de la torre de la televisió amb 18 gigapixels o el barri de Harlem a Nova York amb 13 gigapixels.
Ara li ha tocat a la capital francesa, amb un projecte tècnicament molt millor que els anteriors, retratada en panoràmica des d'una torre de l'església de San Sulpice.
Els fotògrafs Arnaud Frich i Martin Loyer han realitzat aquest treball amb una resolució de 354159x75570 pixels que és el resultat de combinar 2346 fotografies realitzades amb una càmera reflex de la marca Canon model 5D Mark II.
El montatge i processat de les imatges es va fer amb un ordinador dotat amb 24 GB de memòria RAM, amb dos processadors Intel Xeon 5500 i 6 discs SSD (ultraràpids) de 16 GB.
Les imatges tenen tanta definició que en molts casos han hagut d'enfosquir els vidres de les cases per no ser denunciats per intromissió il.legítima a la intimitat.
Si us fa mandra visitar la pàgina podeu veure un video que simula una visita realitzada des de la pròpia URL. Els autors també tenen un blog on expliquen detalls d'aquest projecte.
Si us f

diumenge, 21 de març de 2010

KAFKA DE ROBERT CRUMB

Robert Crumb (1943-) és un dibuixant nordamericà de còmic, conegut mundialment com el fundador del còmic undergroung i un dels principals artistes del còmic de la segona meitat del segle XX.
La seva obra es va donar a conèixer en el nostre país a les revistes El Víbora (1979-2005) i Makoki (1982-1984) i part de la seva obra ha estat recopilada per l'editorial La Cúpula.
En les seves històries hi ha una part autobiogràfica, amb nombroses obsesions sexuals i una certa nostàlgia de la vida del passat (com es pot veure en el video, la destrucció del paisatge natural als Estats Units a causa del progrés tecnològic, dona pas a paisatges suburbials antinaturals i degradats).
Alguna de les seves obres més famoses són Les aventures de Gat Fritz i Els meus problemes amb les dones.
Ara, l'editorial La Cúpula acaba d'editar un còmic sobre la vida de l'escriptor Joseph Kafka, amb dibuixos del propi Crumb i guió de l'escriptor David Zane Mairowitch que ens mostra el context cultural i polític del literat txec, les seves fòbies i filies i el contingut d'alguna de les seves obres, en una treball híbril entre la novel.la gràfica i la biografia amb il.lustracions.

dissabte, 20 de març de 2010

LOVE OF LESBIAN. ROCK CATALÀ EN CASTELLÀ

Love of Lesbian és un grup de pop-rock indie nascut l'any 1996 a Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) que ha editat des de l'any 1999 sis àlbums.
Si els tres primers títols (Microscopic Movies, 1999; Is it Fiction?, 2002 i Ungravity, 2003) eren cantats en anglès, el cert és que el grup va donar un gir molt positiu en la seva carrera en continuar la seva trajectòria utilitzant el castellà.
Així van seguir Maniobras de escapismo (2005), Cuentos chinos para niños del Japón (2007) i l'últim fins el moment, 1999 ( o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)(2009), ja amb una companyia discogràfica multinacional com Warner Music.
De tant en tant s'ha obert un debat sobre si la cultura en castellà realitzada a Catalunya es pot denominar també com a cultura catalana.
Personalment aquest debat sempre m'ha semblat absolutament inútil i provincià i si faig aquest comentari és perquè des de fa cert temps alguns sectors de la joventut de Tortosa desitgen que el grup Love of Lesbian actuï a les festes majors de la Cinta, demanda que no ha obtingut els seus fruits fins el moment. En canvi, durant molts anys sí que han actuat a Tortosa grups que fan música en català, a tall d'exemple Sopa de Cabra, Els Pets o més recentment, Manel o Antònia Font.
Que no vingui Love of Lesbian a Tortosa, és un tema de llengua o de preu?

"OTRA COSA" DE JULIETA BENEGAS

El passat dimarts 16 es va editar al nostre país el nou disc de la cantant mexicana Julieta Benegas que es titula Otra cosa.
L'àlbum conté 12 cançons i ha comptat amb la col.laboració d'Alejandro Sergi i Adrian Dargelos, que són membres, respectivament, dels grups argentins Miranda i Babasónicos.
Com sempre Julieta ens canta amb la seva tonada melòdica sobre l'amor i el desamor, però sempre amb un to optimista.
Us deixo el video i la lletra de la cançó Despedida.
Letra de Despedida :
Vamos a decirnos adios, como se debe, sin rencor y sin duda de que es lo mejor. Vamos a brindar esta despedida con la certeza de haber vivido algo que nos cambió. Aqui va esta por los dos, y lo que tuvimos una bella historia de amor que terminó. Me diste tanto y yo me entregue, pero hubo algo que no supimos ver. Es tan bueno despedirnos como habernos conocido. Es tan bueno entender la derrota como fue luchar por lo que tuvimos tu y yo. Y se acabo, por eso brindemos hoy. Te pido no lo intentes mas la puerta se ha cerrado, busca tu felicidad en otro lado. Yo hare lo mismo y no te olvidaré.
Siempre serás alguien que quise de verdad, pero es tan bueno despedirnos como habernos conocido, es tan bueno entender la derrota como fue luchar por lo que tuvimos tu y yo y se acabó. Por eso brindemos hoy es tan bueno despedirnos como habernos conocido es tan bueno entender la derrota como fue luchar por lo que tuvimos tu y yo. Y se acabo por eso brindemos hoy, Por eso brindemos hoy.

dijous, 18 de març de 2010

TROLOLÓ

Aquests últims dies causa furor a youtube un video d'un cantant rus dels anys 60 que interpreta una cançó sense lletra i que tothom ha batejat com el trololó.
El programa d'Andreu Buenafuente d'ahir i el programa El món a RAC 1 d'aquest matí se n'han fet ressó d'aquest fenòmen.
El cantant de la cançó és diu Edward Anatolevich Hill, i va ser un cantant que es va ser cèlebre a l'antiga URSS on va arribar a ser escollit com Artista d'honor a l'any 1968 i Artista del Poble a l'any 1974.
Una terrible desincronització entre els moviments de la boca del cantant i el so de la cançó, una cara amb similituds al personatge d'animació Schreck, uns escenaris i lletra inexistents no han impedit que s'hagi convertit en un fenòmen viral.

diumenge, 7 de març de 2010

THE WINSTON GILES ORCHESTRA

The Winston Giles Orchestra és un grup musical originari de Melbourne, Austràlia i que porta el nom del seu cantant.
Les seves cançons són molt treballades i és difícil classificar-los doncs se'ls etiqueta des del rock alternatiu fins la psicodèlia, passant per música electrònica o dowtempo.
Potser la seva cançó més famosa sigui la que es titula Welcome to the Hotel i que va aparèixer a la BSO de la sèrie de televisió australiana Bondie Rescue, que porta el nom d'una famosa platja de Sydney on es practica el surf.

A SERIOUS MAN: LA ÚLTIMA DELS GERMANS COEN

Joel i Ethan Coen sempre ens mostren el seu món creatiu des d'un prisma absolutament personal i les seves pel.lícules solen tenir un humor negre, més aviat negríssim que en moltes ocasions és difícil d'entendre.
A Serious Man és una comèdia negra, una pel.lícula sense més pretensions que contar una història personal sobre la vida d'en Larry, un professor de física que treballa en una Universitat sense renom del mig Oest dels Estats Units cap a finals dels anys seixanta, que ha aconseguit tenir dos nominacions per als premis Oscars 2010 en les categories de millor pel.lícula i millor guió original.
Larry és una persona seriosa de la comunitat jueua que intenta mantenir la paciència i la calma davant dels problemes que la vida li planteja: un divorci, uns fills adolescents, un oncle acusat de sodomia, una veïna amb qui tenir somnis eròtics, un veí d'extrema dreta amant de les armes, uns advocats amants dels diners....
Les seves ganes de seguir els postulats de la seva religió i la tradició de la comunitat jueua el fan estar en un permanent conflicte, en la cruilla de la desesperació o la resignació davant de les proves que Déu li planteja. Sabria viure Larry sense el consell dels rabins?
La mirada dels germans Coen sempre és única, però en aquesta ocasió és especialment hiperbòlica i surrealista. Aquesta pel.lícula té algun sentit? I la vida, que en té?

dimarts, 2 de març de 2010

HEAVY RAIN

El passat dia 25 de febrer va sortir al mercat espanyol el joc Heavy Rain per a la consola PS3.
Aquest joc d'aventura gràfica s'ha editat tan sols per a la Ps3 de Sony i ha estat desenvolupat per l'empresa Quantic Dream una companyia encara poc coneguda en el món dels videojocs i que fa cert temps va editar el joc Farenheit.
Amb quatre personatges jugables que es van alternant en diferents espisodis, en aquest thriller caldrà descobrir qui és l'assassí de l'Origami.
El resultat final del joc dependrà de les diferents accions i opcions que el jugador faci escollir als personatges durant tota la trama.
El prestigiós site gamezone li ha atorgat una nota de 9 sobre 10, destacant els apartats de gràfics i el de concepte.
Posiblement aquest videojoc sigui el que fins ara ha aconseguit estar més proper al món del cinema per la seva d'història, la seva interactivitat i qualitat de gràfics i atès que moltes escenes s'han rodat amb actors reals per després renderitzar-los a gràfics.

dilluns, 1 de març de 2010

OSCARS 2010 AL MILLOR CURTMETRATGE

Una de les categories menors dels premis Oscars és la de millor curtmetratge on s'escullen peces d'animació o de ficció real .
En la edició d'enguany es presenten cinc títols, tots d'animació:
1) Logorama, codirigida per François Alaux, Herve de Crecy i Ludovic Houplain que en una història de 17 minuts de durada apareixen logotips de més de 2.500 marques comercials.
2) Granny o'Grimm Sleeping Beauty, de Lathleen O'Rourke i que ens presenta un conte sobre una nena que no pot dormir, malgrat les bones intencions de la seva àvia.
3) La dama y la muerta, de l'espanyol Javier Recio Garcia que va guanyar el Premi Goya en la seva categoria.
4) A Matter of Loaf Death de Nick Park, que suposa el retorn de Wallace & Gromit, els quals ja van guanyar un Òscar a l'any 2005 en la categoria Millor Pel.lícula d'animacio.
5) French Roast de Fabrice Joubert que ens presenta un home assegut en un cafè francès amb problemes.
Podeu veure tots el títols, podeu clicar en aquest hipervincle.
Us deixo el video del curtmetratge French Roast.