ELS SIMPSON INDIS

A l'edició digital d'avui de El Periódico apareix una notícia titulada "Els Simpson canvien el groc pel marró fosc per a la seva estrena a Angola".

Es tracta d'una acció publicitària per promocionar l'arribada de la popular i veterana série nordamericana d'animació i que consisteix en l'aparició dels personatges amb la pell fosca i asseguts en el seu clàssic sofà abitllats amb robes, complements i pentinants propis de l'Àfrica subsahariana.

Remenant per www.youtube.es he trobat aquest video on el típic tall d'introducció a la série transporta a la família Simpson a la Índia. Supergraciós.

MODEST MOUSE

Modest Mouse són un grup de rock alternatiu fundat l'any 1993 a la ciutat de Issaquah a l'Estat de Washington dels Estats Units que tan productiu és des el punt de vista musical (amb la seva capital Seatle). Amb cinc LP's al mercat, l'últim d'ells publicat l'any 2007 i titulat We Were Dead Before the Ship Even Sank, ara acaben d'editar un EP titulat No One's first and you're next. Us deixo el video de la cançó Dashboard que pertany al seu disc We Were Dead Before the Ship Even Sank.

Modest Mouse-Dashboard Cargado por floatone. - Videos de música, entrevistas a los artistas, conciertos y más.

LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE

Aquesta és el tercer i últim lliurament de la trilogia Millennium del desaparegut escriptor suec Stieg Larson. Aquest autor va treballar de periodista d'investigació orientat a denunciar les activitats de l'extrema dreta sueca i europea. Algunes ressenyes biogràfiques el defineixen com una persona tenaç, independent i compromès amb la lluita contra el racisme i la violència de gènere. Els dos personatges centrals del llibre, el periodista Mikael Blomkvist i l'antisocial, contestatària i autèntica Lisbeth Salander són d'alguna manera el desdoblament del propi Stieg Larson, inconformistes,atípics i contraris als convecionalismes socials. Aquest tercer lliurament aprofundeix en el tema del backstage de l'Estat: els seus serveis secrets fóra del control dels mecanismes democràtics i les clavegueres de la política. Amb l'ingredient sempre atractiu per al lector o l'espectador d'un procés judicial, el final es diria que no ha estat escrit pel propi Larson, doncs sí com he llegit, l'autor no volia fer una trilogia sinó una decalogia, no s'entén que sorprés per un infart de miocardi mortal, hagués deixat un final tan tancat que evidentment no revelaré.

MISHIMA: EM DEURIA ENAMORAR

Em deuria enamorar Ha passat molt temps, no arribava ni als disset. Ens n'enfotíem l'un de l'altre. Mai he tornat a riure tant. Jo ja en tenia trenta-cinc, i l'edat m'incomodava, però em feia sentir tan viu, tan més jove, que el cor no m'hi cabia al pit. Em deuria enamorar, perquè de sobte em vaig sentir tan sol... Ella jugava amb el meu cor i el puto joc no s'acabava mai... Comences creient que et perdrà la bellesa llavors et topes amb l'amor Comences creient que et perdrà la bellesa fins que et trobes en l'amor.

RHYTMS DEL MUNDO

A finals de l'any 2006 va aparèixer el disc titulat "Rhytms del mundo" editat amb finalitats benèfiques doncs els guanys anaven destinats a Artists Proyect Earth (APE) dedicada a realitzar accions contra el canvi climàtic. Interpretat pels cubans The Buena Vista Social Club va donar-li so afrocubà a cançons d'ArticMonkeys, Franz Ferdinand, Coldplay, Kaiser Chiefs, U2, Radiohead, Maroon 5 i Sting entre d'altres. Un disc recomanable del que us deixo el video de la versió de la cançó Clocks del grup Coldplay

LOS MUNDOS DE CORALINE

L'any 1993, Henry Selick va dirigir la pel.lícula d'animacio The Nightmare Before Christmas atribuïda incorrectament per molta gent a un dels seus coproductors, el director Tim Burton.

Enguany, Selick ens porta un altra pel.lícula d'animació titulada Los Mundos de Coraline on el treball en 3D és més proper a les figures i moviments de l'anterior pel.lícula que a l'animació de la Pixar o de Dreamworks.

Una nena es sent sola i privada de les atencions del seus pares. A traves d'un petita porta a la paret se li obrirà un món millor, més divertit i atractiu. Però mai hi ha rés gratuït i Coraline ho descobrirà molt ràpid.

Basada en la novel.la de Neil Gaiman, aquesta pel.lícula explora les posibilitats de l'animació més moderna i esteticista al servei d'un conte angoixant, innocent i sinistre a la vegada.

MAN ON WIRE

Ahir dia 7 d'agost va fer 35 anys que l'equilibrista francès Philippe Petit va pasejar, sense cap més ajuda que una barra-contrapés, pel damunt d'un cable d'acer penjat entre les dues torres del Worl Trade Center.

Aquests fets van servir per rodar el documental titulat Man on Wire (home damunt del cable), dirigit per James Marsh i que va obtenir l'any passat un premi Oscar al millor documental.

Els 90 minuts de metratge es construeixen en base a entrevistes fetes en l'actualitat a Philippe Petit i el grup de persones que li van donar suport i també amb fotografies i enregistraments cinematogràfics del passat.

Petit és un home que demostra quan se l'entrevista que té el do de la paraula i de saber contar uns records i unes vivències. És per això que va aconseguir entabanar i seduir a un grup de persones, sense la colaboració de les quals no hagués estat posible.

Un paseig que perseguia el somni d'un home que es va fer realitat. I és així que l'equilibrista francès va arribar a dir mentre les torres estaven en construccció, que si ho feien era per tal que ell caminés pel cel des d'una torre a l'altra.

La funesta història de les Twin Towers, amb la seva destrucció l'11 de setembre de 2001, ha fet que aquella gesta no es pogui tornar a repetir mai més.

Petit, un inconformista que ens diu obertament que hem de tenir projectes i obrir nous camins cada dia per no repetir-nos.

TRUE BLOOD

En aquests moments s'està emetent als EUA, la segona temporada de la série de televisió True Blood realitzada per la productora HBO (Los Soprano, Sexo en Nueva York).

Un cop s'ha desenvolupat la sang sintètica què es pot trobar en botigues i bars, els vampirs han sortit dels seus taüts i molts pretenen integrar-se en la societat dels humans. La integració no és fàcil per part de cap dels dos grups, ni tots els humans veuen amb bons ulls als vampirs, ni tots els vampirs tenen vocació de canviar la sang humana per la sintètica.

Suki és una noia que viu amb el seu germà i la seva àvia en un petit poble del sud dels Estats Units, treballa de cambrera i té l'habilitat de llegir el pensament de les persones. En el bar coneixerà a Bill Compton, un vampir que vol integrar-se en la societat dels humans i al que Suki no pot llegir el pensament. Suki i Bill es sentiran recíprocament atrets, malgrat Suki, qui no ha tingut relacions sexuals amb homes, té molta por a iniciar una relació amb el vampir.

Una série d'assassinats, sang, les relacions sexuals compulsives del germà de Suki, esl hàbits dels vampirs i les drogues , són un escenari de fons de la plàcida vida d'aquest poble.

Una série força transgressora, amb un tractament estètic força destacat i no apta per a tots els espectadors.

NOUVELLE VAGUE

Aquesta banda francesa utilitza el nom d'un moviment cinematogràfic francès de la dècada de 1950.

Les seves cançons són versions d'antics éxits del moviment new wave amb arranjaments de bossanova i cantades per una càlida veu femenina.

El seu primer àlbum és de l'any 2004 i inclou cançons de Joy Division, The Clash i Depeche Mode entre d'altres.

El seu segon àlbum, Bande à Part del 2006, inclou versions entre d'altres del tema Blue Monday de New Order, The Killing Moon de Echo and the Bunnymen i Heart of Glass de Blondie.

Les seves cançon són utilitzades en spots publicitaris i bandes sonores de séries de televisió.

Us deixo un video de la cançó Eisbar d'un grup alemany de música electrònica de principis de la dècada dels 80 denominat Grauzone. Qui conegui la versió original veurà com Nouvelle Vague li ha donat totalment la volta a la cançó.

MORCHEEBA: EVERYBODY LOVES A LOSER

Morcheeba és un grup britànic que es va formar a Londres l'any 1995 i ha editat 10 àlbums fins avui, l'últim d'ells titulat Dive Deep a l'any 2008.

La seva música és relaxant i s'etiqueta com triphop o downtempo amb tocs de pop, blues, soul i rythm and blues. La seva factura musical explora els camins més agradables de la música electrònica.

Us deixo el video de la cançó Everybody loves a loser.

RAMIRO PINILLA: "SÓLO UN MUERTO MÁS"

Sancho Bordaberri és un llibreter que acaba de rebre d'una editorial la resposta negativa per a publicar el seu setzè llibre després que els altres quinze llibres anteriors hagin tingut el mateix resultat.

En el petit poble de Getxo és l'any 1945 i la postguerra presenta una formes de vida i alguns personatges propis de la época com els falangistes i els estraperlistes, no necesssàriament diferenciats.

Sancho, recorda que al poble encara hi ha un assassinat sense resoldre ocorregut deu anys enrera i pensa que les investigacions per descobrir un assassí poden convertir-se en un material absolutament literari.

Qui va voler matar als bessons Altube? Per cercar la resposta Sancho Bordaberri es converteix en Samuel Esparta, un nom manllevat de retalls de personatges del seus estimats autors de novel.la negra, Raymond Chandler y Dashiell Hammet.

El basc Ramiro Pinilla, que actualment té 86 anys, ens mostra una tècnica excel.lent per anar engalçant les peces d'una ficció en base a uns fets reals (en la novel.la) fins que t'arribes a plantejar sí la història va succeir o va poder succeir en un poble com Getxo o en algun altre poble mariner.

Ramiro Pinilla ha estat guardonat amb diferents premis literaris, els últims i més prestigiosos dels quals els va rebre l'any 2005 ( Premi de la Crítica atorgat per l'Associació Espanyola de Crítics literaris) i a l'any 2006 (Premi Nacional de Narrativa) per la seva trilogia "Verdes valles, colinas rojas".

KATY PERRY: HOT'N'COLD

Katy Perry és una cantant de pop-rock nascuda a Califòrnia que ens va portar al 2008 el seu primer i únic disc fins el moment titulat One of the Boys del qual s'han anat editant diferents senzills com per exemple la cançó Thinking of You que va arribar al número 1 del Billboard Hot 100 o la que porta per títol Hot'n'Cold de la qual us penjo el vídeo, farcit d'energia i ritme.

CENT ANYS DE LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA

Durant la setmana del 26 al 31 de juliol de 1909, la ciutat de Barcelona va veure com els obrers van fer-se els amos dels carrers construint barricades, cremant esglésies, convents i escoles religioses, desenterrant taüts de religioses dels cementiris que estaven encara instal.lats en els patis dels edificis religiosos entre d'altres mostres revolucionàries.

El caldo de cultiu d'aquest ample moviment social va unir diverses corrents com una revolta antimilitarista i anticolonial que protestava contra l'enviament de tropes militars a Marroc per defensar interessos com els del marquès de Comillas, propietari de mines africanes; un intent dels militants anarquistes per avançar cap a la revolució social; un moviment obrer que lluitava per defensar la recent creació d'escoles laiques, modernes, mixtes i accesibles que beneficiaven l'educació dels seus fills (destaca la figura de mecenatge de Francisco Ferrer Guardia qui va ser executat als fosats del Castell de Montjuïc acusat injustament de ser un dels principals instigadors de la revolta).

L'escriptora Dolors Marín, autora del llibre "La Semana . Trágica Barcelona en llamas , la revuelta popular y la Escuela Moderna", escriu en el número de juliol de la revista La Aventura de la Història un article sobre aquesta qüestió i que acaba amb un paràgraf contundent que ens ha de fer reflexionar com a poble:

"Los huelguistas pretendían que el resto de la Península les imitara, pero los refuerzos no llegaron, al contrario. Las ideas de los revolucionarios no se escucharon, ya que el Gobierno se apresuró a explicar que lo que en Barcelona estaba teniendo lugar era una revuelta separatista".

Fotografia: Oli del pintor Ramón Casas.

YOU ARE NOT ALONE

Ahir dia 26 de juny, tots els mitjans a nivell mundial de comunicació escrits, audiovisuals i digitals han fet un gran seguiment de la mort accidental del cantant Michael Jackson. Les primeres especulacions sobre la causa de la seva mort guarden relació directa amb la vida que se'ns ha contat, totalment allunyada de la realitat.

Els escàndols l'han perseguit durant els últims anys, i ara a les portes de realitzar un cicle de 50 concerts a Londres, semblava que estava envoltat d'un elevat deute econòmic que moltes fonts apunten estaria proper a la xifra de 400 milions de dòl.lars.

La seva vida personal no ha estat exemplar, en línia amb altres vides complicades que van tenir altres interprets per arribar a convertir-se en mites de la música rock: Jimmy Hendrix, Elvis Presley, Kurt Kobain, Jim Morrison o Ian Curtis.

Michael Jackson va convertir-se en un fenòmen musical d'abast mundial en la dècada dels vuitanta, trencant tots els récords de venda de discs i deixant un llegat de cançons memorables.

Us deixo el vídeo de la cançó titulada "You are not Alone" del doble disc "HIStory: Past, Present and Future", de l'any 1995 que també va aconseguir ser el doble disc més venut de la història.

Ell ens cantava "tú no estàs sol" quan en realitat ell ho estava profundament.

MIREU QUINA NIT !

En aquest blog tinc instal.lat un gadget amb la fotografia astrònomica del dia de la NASA.

La d'avui la trobo molt inspirada per un dissabte amb temps d'estiu. Es tracta d'una composició del fotograf Larry Landolfi que ens presenta una espectacular Via Làctea.

Un home d'esquenes resta dempeus enmig de la solitud del camp sobre la línea que dibuixa un camí terrós mentre contempla el recorregut que dibuixa en el cel una misteriosa constel.lació, tan lluminosa que deixa al seu darrera una ombra llarga i magnificada. En el fons, la línia infinita de l'horitzó.

Sempre és un bon moment per mirar els estels però enguany ens ho recorda especialment la celebració de l'any internacional de l'astronomia. Que disfruteu d'aquesta nit!!

ALQUÉZAR I MONTARAGÓ: PETITES VACANCES PER OSCA ( V-final)

I. CASTELL ABADIA DE MONTARAGÓ (fotografia inferior).

El Castell-Abadia de Montaragó és un monestir-castell que es troba en el municipi de Quicena a pocs quilómetres de la ciutat d'Osca.

Construït l'any 1085 per Sanç III d'Aragó per ajudar en la conquesta d'Osca a la Taifa de Saragossa, fou refundat l'any 1095 com abadia de Jesús Natzarè de Montaragó i va ser un dels monesteris més rics i poderosos durant l'edat mitjana.

El primers monjos procedien de Loarre i gràcies als favors dels reis d'Aragó i diferents senyors feudals van fer créixer el seu patrimoni fins que l'any 1391 van poder comprar al rei Joan I d'Aragó 24 llocs amb 104 esglésises i vil.les com les Loporzano, Isarre, Fanlo, Angüés i Biscarrués.

Uns dels abats més importants va ser Ferran d'Aragó entre els anys 1205 i 1248 qui va aspirar a ser rei de la Corona d'Aragó amb el fonament de la nul.litat matrimonial del seu germà Pere II d'Aragó i Maria de Montpeller, fet que deslegitimaria al seu nebot Jaume, menor d'edat, per esdevenir rei (Aquest menor d'edat arribarà a ser el rei Jaume I el Conqueridor i és recomanable llegir la novel.la històrica titulada Jaume I el Conqueridor de l'escriptor Albert Salvadó).

El Papa Climent Vè va concedir als seus abats el privilegi de l'ús de la mitra i van tenir el seu lloc a les corts del regne d'Aragó.

La desamortització de 1835 suposa el fi definitiu del monester, ja en greu decliu, moment en què va ser espoliat i va patir un gran incendi que el va devastar. Actualment es troba en un estat ruinós.

I I. ALQUÉZAR (Fotografia superior).

Aquest petit municipi situat a 51 quilòmetres d'Osca i amb 321 habitants censats (INE 2008) deu el seu nom al castell o Al-Qasr construït en el segle IX per Jalaf ibn Rasid per defensar l'accés a la ciutat de Barbastre front els regnes cristinas de Sobrarbe fins que va ser conquerida pel rei Sanç Ramírez d'Aragó a meitats del segle XI.

Destaquen les vistes sobre la vall del riu Vero, el Castell Col.legiata de Santa Maria la Major declarada Monument Históric Artístic Nacional i el seu casc urbà declarat conjunt históric-artístic i que es troba en un perfecte estat de conservació.

És un poble on hi mori la carretera d'accés, la major part dels seus carrers són peatonals i està nvoltada pels canons del riu Vero, tot plegat fan que es respiri absoluta tranquilitat. El poble viu del turisme amb empreses d'esports de natura (baixada de barrancs), allotjament rurals i un càmping amb bungalows.

CASTELL DE LOARRE: PETITES VACANCES PER OSCA (I V)

A uns 40 quilómetres d'Osca, enfilat en un turó de la serra de Loarre podem visitar el famós castell romànic del mateix nom. La certesa de l'existència del castell de Loarre consta en un document de la cancilleria del rei navarrès Sancho el Mayor del segle XI.

Abans de visitar el castell, podem dinar a l'Hospederia de Loarre situada en l'actual poble de Loarre on serveixen un menú ben elaborat i ben presentat en un entorn tranquil a un preu de 19 euros per persona, beguda inclosa.

Durant l'época dels reis Ramiro I i Sancho Ramírez el paper del castell va ser important en la conquista de la veïna població de Bolea, marcant frontera amb els territoris de domini islàmic.

En dependències annexes al castell es va fundar un monestir de magnitud superior al de San Juan de la Penya o l'abadia de Montearagó. Més tard va veure nàixer una villa en la falda del castell, que va ser cercat per una muralla que encara es conserva durant el segle XIII o principis del XIV.

Durant el reinat de Jaume I, Loarre va passar a la corona qui va cedir la tinença del castell als frares de l'Hospital de San Joan de Jerusalem que la van tenir fins l'any 1285 quan el rei Pere III, en guerra contra els francesos, va ordenar el lliurament del castell a l'abad Ferrán de Montearagó.

Durant el segle XIV el castell va passant d'unes mans a unes altres per obra de la política i les necessitats econòmiques de la cort reial fins que l'any 1381 es redimit pels propis veïns de la villa a favor del rei a canvi de la remisió de certs tributs per part d'aquest. La possessió real va durar poc a causa de les constants necessitats econòmiques de la Corona.

L'any 1468 torna a mans de la corona el castell i la villa, però progressivament els pobladors van abandonant l'escarpat entorn del castell per instal.larse en l'actual poble de Loarre situat a la planura.

El castell, força ben conservat, destaca pels seus murs exteriors, l'escalinata que segueix a l'entrada principal, la capella, la seva estructura laberíntica i el seu entorn natural.

El castell va ser protagonista en la pel.lícula El regne dels Cels del director Ridley Scott i protagonitzada, entre d'altres, pels actors Jeremy Irons, Liam Nesson i Orlando Bloom.

LA CIUTAT D'OSCA: PETITES VACANCES (I I I)

Osca és una ciutat capital de la província del mateix nom que està situada al sud de la Serra de Guara en la denominada "Hoya" d'Osca i d'un tamany més que humà amb els seus cinquanta i pocs mil habitants.

Seu del bisbat, compta amb una important història al seu darrera i un nombrós patrimoni d'entre el qual es destaca:

1) La catedral d'Osca, d'estil gòtic, amb una torre campanari de 37 metres d'alçada i a la qual es pot pujar al capdamunt a traves d'una escala de 180 esglaons (l'últim tram molt estret en amplada i alçada) i des d'on es contempla la de la ciutat i tota la "hoya" de Osca, així com les restes del castell de Montearagó. Destaca també el seu retaule major d'alabastre, obra renaixentista de Damià Forment que representa la Passió de Jesucrist.

2) El Museu Diocesà, amb mostres d'art religiós provinents de diversos llocs de la diòcesi i on es pot visitar el claustre gòtic inacabat de la catedral.

3) Monestir de San Pere el Vell d'arquitectura romànica del segle XII i que inclou un claustre romànic i el panteó real de dos reis d'Aragó: Alfons I el Batallador i Ramiro II el Monje.

4) Convent de San Miquel, de romànic tardà junt al riu Isuela.

5) L'Ajuntament, una bona mostra de casa consistorial aragonesa del segle XVI:

6)Diversos palaus dels segles XVI i XVII.

7)Diversos edificis notables del segle XX com el Círculo Oscense, l'edifici on es troba instal.lada Hisenda o el Teatre Olímpia.

El seu casc antic està força rehabilitat i en la plaça Allué, on es troba l'oficina d'informació i turisme, podreu visitar la botiga d'ultramarins "La confianza" que es proclama com la més antiga d'Espanya oberta des de 1871 i on podreu comprar unes postres típiques: "la trenza de Huesca", feta amb pasta de briox i farcida d'ametlles i nous.

Fotografies:

1) Interior de la botigra La Confianza.

2) Porta de la catedral d'Osca.

SERRA DE GUARA: PETITES VACANCES PER OSCA ( I I )

Des d'Ainsa ens vam enfilar cap a Boltaña, on passat un petit tram de carretera vam agafar a mà esquerra la carretera A-1604 en direcció a Osca, vorejant el Parc Natural de la Serra i canons de Guara.

La carretera plena de corbes s'enfila cap a ports de montanya de més de 1200 metres d'alçada amb boniques vistes al principi de la zona de Boltaña amb els Pirineus al fons i amb més de 50 quilómetres per gaudir de pastures, boscos mediterranis amb alguna vegetació totalment desconeguda per mi, parets calcàries, barrancs i rius eixuts i bestiar vacú caminant tranquilament pel mig de la carretera, que amb molta feinada es va voler apartar.

Si la zona del preparc és encantadora, no puc arribar a pensar com deuen ser els canons dins del parc natural, pel que he llegit amb canons profunds de quilòmetres de llargària i talls de roca de més de 270 metres d'alçada.

Per la nit vam arribar a Osca on vam pernoctar al Sercotel Aparthotel Huesca ja que n'havíem obtingut un preu més que raonable. Es tracta d'un hotel amb apartaments molt espaiosos situats en al damunt de l'estació intermodal d'Osca. El nostre apartament estava composat per diverses peces: bany, habitació de matrimoni, habitació petita i una gran sala menjador amb taula cadires, sofà i butaca. Tranquil, espaiós i ben situat és una opció recomanable.

AINSA: PETITES VACANCES PER TERRES D'OSCA ( I )

Diumenge i dilluns, aprofitant la festa local, hem fet una sortida per les veïnes terres d'Osca.

Al voltant de Barbastre, la comarca del Somontano viu bolcada amb el negoci del vi, amb nombroses bodegues, alguna d'elles amb noves instal.lacions de tall modern i espectacular com la d' Irius.

Resseguint la carretera pel costat del pantà de Mediano a plena capacitat, hom pot anar observant les aigües blaves del Riu Cinca mentre es va endinsant en la comarca del Sobrarbe fins arribar a Ainsa.

Aquest poble de tall medieval, capital de la comarca de Sobrarbe està situat en un promontori en la confluença del riu Cinca i Ara. Declarat conjunt históric-artístic l'any 1965, destaquem:

• El gran recinte del seu castell bastit el segle XI.
• La gran plaça major porticada amb l'edifici de l'Ajuntament i la torre de l'església (fotografia).
• L'església romànica de Santa Maria consagrada l'any 1181 amb una única nau amb bolta de canó i una petita cripta.
• Dues portalades d'accésa al nucli emmurallat de la ciutat amb els dos carrers principals flanquejats per cases de pedra molt ben conservades.

Al peu del parc d'Ordesa i "Monte Perdido" és un bon indret per deixar-se empapar de la natura i el ritme tranquil de la zona.

THE PAINS OF BEING PURE AT HEART

Aquest grup de Nova York ha actuat en l'edició d'enguany del macrofestival Primavera Sound que s'ha celebrat aquest cap de setmana al Parc del Fórum de Barcelona.

Són un jove grup jove de música indie que ha tret enguany el seu primer àlbum que porta per títol el nom del grup.

En el vídeo podreu escoltar la seva canço Young Adult Friction, plena d'energia i que no puc evitar tenir un fort déjà vu amb ella, potser la canço Dakota del grup galés Stereophonics? Segur que sí, ja que molts grups del panorama musical indie actual tenen fortes influències en la música dels finals dels 80 i principis dels 90. Algú pot evitar pensar amb The Smiths quan escolta el cantant dels The Pains en la canço Come Saturday ?

JASON MRAZ. BONA MÚSICA POP

Jason Mraz va nàixer l'any 1977 a l'Estat de Vírginia dels Estats Units d'Amèrica. L'any 2002 va editar el seu primer àlbum titulat Waiting for My rocket to Come. L'any 2005, amb el seu disc Mr. A-Z va aconseguir notorietat en el mercat nordamericà assolint el número 5 en la llista Billboard 200 de la revista musical Billboard. L'any 2008 va treure la seva última obra fins el moment titulada We sing, we dance, we steal things. Jason és un cantautor de pop melòdic amb tocs de jazz, amb una bona veu i acompanyat sempre de la seva guitarra. En el video podreu veure la interpretació en directe de la cançó You and I both: la seva veu, la seva guitarra i la companyia d'un percusionista són prou.

EL 23-F VIST PER JAVIER CERCAS

Uns dels llibres més venuts el passat Sant Jordi és "Anatomía de un instante" de l'autor Javier Cercas.

El novel.lista i escriptor de columnes periodístiques extremeny afincat a Catalunya (malgrat aquest títol tan sols s'ha editat en llengua castellana) s'ha inspirat en la fotografia de l'hemicicle del Congrés de Diputats presa el 23 de febrer de 1981 on s'observa a Adolfo Suàrez assegut al seu escó, el general Gutierrez Mellado de peu discutint amb els guardiacivils assaltants i la resta de diputats amagats per terra.

Després de documentar-se a partir d'entrevistes personals, lectures de la premsa de l'época i diferents llibres sobre els personatges que van intervenir en aquests fets històrics de la transició política espanyola, l'autor a mena d'assaig literari esmicola la realitat a bocins per ensamblar un puzzle que ens apropa als enigmes i els perquès d'aquest cop d'estat i secundàriament a una panoràmica de la figura de l'expresident Adolfo Suárez fets.

En Soldados de Salamina l'autor va utilitzar personatges i fets de la Guerra Civil espanyola per construir una novel.la exitosa que es va adaptar al cinema. En aquest cas, l'obra és més propera a l'assaig però està escrita amb una prosa àgil i utiliza recursos literaris de forma freqüent.

Us deixo un fragment, respectant l'idioma original de l'obra:

"¿Son los vicios privados de un político virtudes públicas? ¿Es posible llegar al bien a través del mal? ¿Es insuficiente o mezquino juzgar éticamente a un político y sólo hay que juzgarlo políticamente? ¿Son la ética y la política incompatibles y es un oxímoron la expresión ética política?...Weber no piensa que ética y política sean exactamente incompatibles, pero sí que la ética del político es una ética específica con efectos secundarios letales: frente a la ética absoluta, que denomina "ética de la convicción" y que se ocupa de la bondad de los actos sin reparar en sus consecuencias, el p0lítico practica una ética relativa, que Weber denomina "ética de la responsabilidad" y que en vez de ocuparse sólo de la bondad de los actos se ocupa sobre todo de la bondad de las consecuencias de los actos. Ahora bien, si el medio esencial de la política es la violencia, según piensa Weber, entonces el oficio de político consiste en usar medios perversos para conseguir fines beneficiosos: de ahí que para Weber el político sea un hombre perdido que no puede aspirar a la salvación de su alma, porque ha pactado con el diablo al pactar con la fuerza del poder y está cohdenado a sufrir las consecuencias de ese pacto abominable".

NORUEGA GUANYA EL FESTIVAL D'EUROVISIÓ 2009

Ahir per la nit es va emetre la 54a edició del Festival d'Eurovisió am la participació a la final de 25 països.

Enguany les votacions de cada un dels 42 països participant compartien el vot popular mitjançant trucades telefòniques o SMS amb la votació d'un jurat i finalment el principal favorit, Noruega, es va imposar d'una forma ampla.

La canço es titula Fairytale i va ser interpretada per Alexander Rybak, fill de pares músics bielorussos que va anar a viure a Noruega quan Alexander tenia 4 anys.

Es van poder veure altres cançons amb tocs de personalitats de diferents àmbits, com la del Regne Unit, una balada composada pel dramaturg-musical Andrew Lloyd-Webber ( El fantasma de la opera, Evita, Jesucrist Superstar) interpretada per Jade Ewen o la canço de cabaret-eròtic titulada Miss Miss Kiss que va representar a Alemanya i comptava amb la presència de la streaper Dita von Teese, ex del polèmic cantant Marylin Manson.

EL CHINLONE: LA ROTLLANA BIRMANA

El chinlone és l'esport nacional de Birmània que es practica per tot arreu des de fa més de mil cinc-cents anys i combina esport, dança i filosofia budista.

Amb una petita pilota feta artesanalment amb ratan, cinc jugadors formen una rotllana al voltant d'un altre que es col.loca en una posicio central. Tots els jugadors han d'anar passant-se la pilota amb lleugers tocs de peus o genolls sense que caigui al terra, alternant les seves posicions en el centre i fent figures el més espectaculars possibles.

És un joc on no hi ha guanyadors ni perdedors, on no hi ha equips enfrontats i està influit per la filosofia budista doncs es necessita una bona concentració que no et permet pensar en rés més que en la pilota sense cap altre objectiu més que gaudir, participar en el grup i trobar el major equilibri físic i psíquic.

A aquest joc hi juguen homes i dones, nens i gent gran i es practica per tot arreu, encara que es realitzin festivals anuals on participen milers d'equips que practiquen les seves destreses en mig dels espectadors acompanys per la seva música tradicional. És fascinant veure el seu joc totalment allunyat de la violència física i verbal existent en els nostres camps de futbol.

Sempre m'ha atret el comunitarisme, la recerca de l'harmonia, la pau i l'equilibri dels habitants de molts països d'Àsia oriental i el meu desig és que perduri la seva cultura i no es contamini excesivament d'alguns des valors dominants en la nostra cultura occidental.

CITA A PARIS DE CLAUDE LELOUCH

“C’etait un rendez-vous”, és un curtmetratge filmat l'any 1976 pel director francès Claude Lelouch.

Amb una càmera fixada en una posició baixa al davant d'un Mercedes Benz 450 SEL 6.9 de la seva propietat i durant poc més de 8 minuts, el curt és un únic pla seqüència que mostra un recorregut sense cap aturada i a alta velocitat pel centre de París.

L'itinerari està marcat en vermell en la fotografia adjuntada i passa per llocs tan emblemàtics de la capital francesa com l'Arc de Triomf, els Camps Elisis, el museu del Louvre fins arribar al Sagrat Cor del barri de Montmartre.

Filmada a las 6 del matí, amb la penombra de la matinada, el respecte cap a les normes de circulació és nul: maniobres perilloses, no respecta semàfors en vermell, excés de velocitat, circulació per alguna direccio prohibida.... Per aquest motiu el director va ser detingut per conducció temerària malgrat va ser lliberat sense càrrecs en verificar-se que no havia posat a ningú en perill (avui en dia Lelouch no se n'hagués sortit tan bé de l'accio de la justícia)-

L'únic que no és fidel a la realitat sembla ser él l so del motor que escoltem, que com si d'un doblatge es tractés, correspon a un altre vehicle com és un Ferrari 275 GTB.

Un curtmetratge espectacular amb final romàntic.

Font:

http://www.diariomotor.com/2008/06/22/cetait-un-rendez-vous-a-mas-200-kmh-por-el-centro-de-paris/

VALS AMB BASHIR

La matança de palestins a l'any 1982 en els camps de refugiats de Sabra i Chatila , situats a l'oest de Beirut, és un dels episodis més obscurs de la història de finals del segle XX.

Durant la Guerra del Líbano de 1982, el lider maronita Bashir Gemayel va ser assassinat junt a quaranta persones més mitjançant un atemptat amb explossius a la seu central de les Forces Libaneses, una milícia cristiana-falangista al.liada amb Israel.

Dos divisions de l'exércit israelí van ocupar Beirut occidental i van rodejar completament els campaments de refugiats de Sabra i Chatila. Ariel Sharon va invitar a la milícia cristiano-falangista libanesa a entrar en els campaments de refugiats per trobar combatents de l'OLP i lliurar-los a les forces israelites.

La realitat va ser que durant més de 3 dies i les seves respective nits, amb el cel permanentment il.luminat amb bengales, la milícia es va encarregar de tallar colls, matar i violar. La xifra de morts oscil.la segons les fonts, entre 460 i 4.000 morts.

En base a aquests fets histórics el director israelita Ari Folman va realitzar aquest film d'animació, coproducció d'Israel, França i Alemanya què ha aconseguit diferents premis a nivell internacional com el Globus d'Or a la millor pel.lícula de parla no anglesa i també nominat en la mateixa categoria en la última edició dels Oscars.

Un film estremidor narrat a partir dels records del propi director de la guerra del Líban, que ens ofereix diferents escenes que t'arriben al més profund de l'ànima i en explicar-nos uns cruels fets histórics de fa 27 anys (molt de temps o poc temps?) ens fa ensumar una llunyana solució al conflicte palestino-israelí.

PLANET FUNK. CHASE THE SUN

El grup italià Planet Funk de música de ball té en el mercat quatre àlbums. Lúltim d'ells s'ha editat enguany i es tracta d'un recopilatori de les seves millors cançons (Best of).

Potser el seu títol més famós sigui Chase the Sun, de l'any 2001, què podreu veure i escoltar en el següent video. Aquesta cançó acompanya en nombroses ocasions els reportatges de televisió amb imatges d'esports extrems. Per tots aquells que l'heu escoltada i no en sabieu l'autor us deixo aquest Chase the Sun.

BIBLIOTECA VIRTUAL DE PREMSA HISTÒRICA

El Ministeri de Cultura ha presentat la Biblioteca virtual de premsa històrica que és un projecte ambiciós de digitalització amb un pes considerable a nivell internacional pel que fa al seu volum i les seves funcionalitats.

El projecte és el resultat de la cooperació de la Direcció General el Llibre, Arxius i Bibliotques del Ministeri de Cultura amb les Comunitats Autònomes i diferents institucions de caràcter científic, ateneus, fundacions, universitats i empreses periodístiques encara en funcionament.

Disposa de gairebé 2000 capçaleres de publicacions periódiques històriques de 140 localitats on s'ha imprés premsa i disposa actualment de més de 4 milions de pàgines.

Aquest projecte té com a objectius fonamentals preservar els materials biblioràfics i difondre aquests recursos informatius als ciutadans en general.

De la ciutat de Tortosa s'hi pot trobar abundant documents de diferents capçaleres periodístiques historiques.

Encuriosit he arribat a l'exemplar del 3 de gener de 1900 del diari "La verdad. Diario Político de noticias e intereses generales" on he pogut llegir entre d'altres qüestions, els següents anuncis i notícies:

• Les ruines romanes trobades al carrer major de Remolins.
• La instal.lació d'un tub a la font pública del Rastre.
• L'atropellament amb resultat mortal d'una dona per un carro conduit per un noi al sortir de la barcassa. El noi va ser empresonat abans de passar a disposició judicial.
• El nomenament de Francisco Mestre Noé com a membre de la Reial Acadèmia de la Història d'Alemanya.
• La notícia sobre una reunió encapçalada pel Diputat a Corts D. Teodoro Gonzàlez per impulsar la construcció del canal de l'esquerra que va finalitzar amb un !Viva Tortosa¡
• Un anunci de la sabateria i magatzem de calçat de Joan Moreso situada a la Plaça de la Catedral- Arc del Romeu.
• L'anunci d'un acord de l'Ajuntament de la ciutat per celebrar una fira de ramat a les festes de la cinta, per la qual cosa s'instava als propietaris col.lindants als lligallos a que no retiressin terres ni herbes d'aquests per a facilitar el trànsit del ramat.
• L'anunci del trasllat al carrer Montcada número 16 4t de l'Acadèmia de Jose Santos on es pot aprendre francès, anglès, italià, alemany, càlcul mercantil i teneduria de llibres. Com han canviat els temps!

Un important fons documental gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

LES HEMORROIDES DE NAPOLEÓ

Ahir escoltava a l'emissora de ràdio RAC 1 una entrevista a l'historiador Jose Miguel Carrillo, autor del llibre Les Hemorroides de Napoleó, una aproximació al públic general de 500 anècdotes històriques que van canviar el curs de la història.

Una de les anècdotes curioses del llibre és que la torre Eiffel s'hauria pogut construir a Barcelona. L'autor diu que Gustave Eiffel (qui va realitzar diferents obres arreu de la península ibérica) va oferir a l'Ajuntament de Barcelona el projecte de construcció d'una torre metàl.lica per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.

El consistori barceloní va considerar la proposta d'Eiffel, excèntrica, exagerada i molt costosa i és per això que va rebutjar el projecte i va optar per construir l'arc de Triomf que encara podem observar avui en dia en el Passeig Sant Joan.

Més tard, Eiffel va tornar a presentar un projecte similar de torre metàl.lica per a l'exposició Universal de París de l'any 1889 i que es va aprovar sense gaire entusiasme amb el compromís d'endarrocar-la passats 20 anys. La ciutadania parisenca va considerar el projecte com extravagant i l'anomenaven popularment com el monstre de ferro.

La famosa obra d'Eiffel a París va utilitzar-se com a torre de telecomunicació, potser la primera de la història.

Eguany es celebra el 120 aniversari de la seva inauguració i s'aprofitarà per aplicar-li una nova capa de pintura de color bronze que realitzaran 25 pintors durant tot un any per a la qual cosa s'empraran unes 60 tones de pintura, 5 mil discs d'abrassió per netejar les restes de pintura antiga, 1500 brotxes i 2 hectàrees de xarxes de protecció entre d'altres materials.

Si Francesc Rius i Taulet , un dels principals promotors de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, despertés de la seva tomba i veigués que la torre del Sr. Eiffel és el símbol per excel.lència de París que atrau milions de turistes cada any, embogiria.